Resultats de la cerca

‘L’arbre que no fa ombra’ o ‘l’arbre de l’infern del Dant’ aquests són els noms que els poetes van donar als sacsaüls De totes les plantes que caracteritzen el desert fred, els sacsaüls són probablement les més conegudes D’alguna manera, en són fins i tot el símbol Però l’estesa opinió que els sacsaüls no fan ombra no és exacta Certament, a migdia, quan el Sol és al zenit, l’ombra dels sacsaüls és imperceptible, però al matí i al vespre els sacsaüls fan una ombra tan lleugera com remarcable, prou agraïda per qualsevol persona que s’hi refugiï a l’època calorosa Als deserts de l’Iran, de l’…

Forma flotes sobre rabasses i troncs de pollancre i altres arbres de ribera És comestible i pot ésser conreat moderadament sobre fusta de pollancre

El 1973 les plantacions, ocupaven més de 40 000 ha, que produïren 5,5 milions de qm, gairebé totalment al País Valencià les plantacions mallorquines han restat reduïdes a 100 ha A la regió de Castelló Plana Baixa i Plana Alta, Baix Maestrat s’ha estès considerablement, fins a ocupar 8 200 ha, amb una producció d’1 478 000 qm 180 qm/ha La regió de València té el nucli principal a la Ribera, especialment la Ribera Baixa Cullera, Polinyà, Sueca, seguit del de la Safor, i ocupa en total 30 100 ha, amb una producció de 3 711 400 qm La Marina Alta i les regions d’Alacant i d’Oriola hi destinen 1…

Labiades 1 Menta Mentha suaveolens detall d’una flor x 3 2 Camedris Teucrium chamaedrys detall d’una flor amb la corolla formada per un sol llavi x 3 3 Stachys ocymastrum a aspecte de la planta, de fulles basals peciolades i les superiors sèssils x 0,5 b corolla bilabiada, de llavi superior pla i profundament emarginat x 2 4 Malrubí negre Ballota nigra subespècie foetida a aspecte de la planta x 0,5 b flor bilabiada, amb el llavi superior lleument emarginat i els estams exserts x 2 5 Tàrrec Salvia verbenaca a detall d’una flor de calze i corolla bilabiats x 3 b calze seccionat per a…

La major part de l’energia exosomàtica directament controlada per l’home prové de la combustió de matèria reduïda o assimilada per la vida durant el passat de la història de la Terra combustibles fòssils o en el present fusta, energia de la biomassa La major part, però no tota L’energia dels enllaços químics com l’energia del Sol, és energia d’alta qualitat És natural que hom l’exploti preferentment en la forma més còmoda El gas i el petroli resulten més còmodes que no el carbó sòlid, però les reserves explotables són limitades El 1988 s’extragueren 3,39 km 3 de petroli i 1 922 km 3 de gas…

Les camèlies són arbrissons escanyolits de flors, no pas fragants ni vistoses, però de coloració blanca puríssima o rosada Les magnòlies, per contra, són arbres poderosos d’ampla capçada, amb fulles grans i brillants i flors enormes, d’aroma suau Pocs caràcters tenen en comú, doncs, camèlies i magnòlies, excepte la seva bellesa ornamental, la procedència compartida de l’àmbit laurifoli i el fet d’haver alimentat innombrables velleïtats romàntiques, influïdes pel gust per les coses exòtiques i pintoresques, i cristallitzades en l’admiració per aquestes plantes ornamentals El farmacèutic i…

El paper de la casa Cros és fonamental El professor Jordi Nadal l’ha qualificat de “pedra miliar de la química espanyola” L’empresa, però, té dues fases La primera, que és la que aquí analitzarem, és la de l’àcid sulfúric i productes derivats La segona és la dels adobs artificials, que s’inicià al final del segle i es consolidà amb la creació de la societat anònima el 1904 François Cros i Dupuy era de Montpeller, una població que tenia universitat i indústria química Cros és un exemple del tècnic francès que ve a Catalunya, on veu possibilitats d’explotar els seus coneixements i guanyar-se la…

Vida Fou una figura de primera magnitud de la música teatral i sacra francesa de la primera meitat del segle XVIII El 1674 ingressà a l’escolania de la catedral de Sant Salvador, a Ais de Provença, on al cap de tres anys inicià estudis eclesiàstics amb Guillaume Poitevin El 1681 es traslladà a Arle per a ocupar la plaça de mestre de capella de Sant Tròfim Allí romangué fins el 1683, any en què anà a Tolosa, on esdevingué mestre de música del cor de Sant Esteve Fou en aquesta ciutat que començà a ser reconegut com a compositor de música religiosa El 1694 guanyà la plaça de mestre de música de…

La tardor , A Viladomat, sd MNAC / RM Una extensa literatura, fonamentalment anglesa, però també francesa i italiana, elaborada durant la segona meitat del set-cents, s’ocupà de descriure el paisatge, l’activitat econòmica i el caràcter dels catalans En el seu vessant més conegut, tal com va constatar Ramon Boixareu, aquests viatgers remarcaren unànimement el desenvolupament econòmic de Catalunya i del País Valencià, alhora que el caràcter laboriós dels seus habitants, en clar contrast amb els territoris de la resta de la monarquia Edward Clarke, per exemple, que va visitar Catalunya els anys…