Resultats de la cerca
Es mostren 311 resultats
Lluís Jordà i Cardona
Literatura catalana
Assagista, contista i traductor.
Iniciat en la carrera periodística, collaborà a “El Matí” i en altres publicacions, i fou cap de redacció de l’agència de notícies Fabra Després del 1939 es dedicà a la traducció i a l’ensenyament del català Traduí obres de Pellico i d’Ibsen ja en els anys trenta i després de Baring, Wodehouse, Jerome, Sherwood i Gold-smith, entre d’altres Publicà diversos reculls de contes en què predominen la sàtira i la fantasia, com ara L’assídua concurrent i altres contes 1962, Farandola 1963 i Casos especials 1967 És autor de treballs literaris dispersos sobre Maragall i Verdaguer, entre d’altres i…
Mario
Música
Nom artístic del tenor italià Giovanni Matteo De Candia.
Descendent d’una família noble de l’Alguer, emprengué la carrera militar, però, aconsellat a París per G Meyerbeer, començà a estudiar cant amb Ponchard, G Bordogni i Michelot El 1838 debutà en Robert le diable , de Meyerbeer, a l’Òpera de la capital francesa El 1839 substituí GB Rubini al Théâtre Italien, i interpretà Lucrezia Borgia al Her Majesty’s Theatre de Londres, al costat de Giulia Grisi, amb la qual es casà el 1844 Cantà als teatres europeus més importants i conclogué la seva carrera el 1873 després d’una gira amb A Patti, amb qui havia triomfat durant moltes temporades…
llagosta
© Fototeca.cat-Corel
Carcinologia
Crustaci de l’ordre dels decàpodes
, de la família dels palinúrids, que assoleix 50 cm de llargada; té les antenes del segon parell llargues i fortes, i les potes del primer parell són marxadores i no tenen pinces, sinó que acaben en una ungla robusta.
Habita a les cavernes de les costes rocalloses, a partir dels 15 m de profunditat, i s’alimenta d’invertebrats marins És pescat amb nanses, i constitueix un dels productes marins més apreciats en gastronomia Molt semblants són la llagosta salamenya Pmauritanicus i la llagosta verda Pregius , de les costes del nord d’Àfrica Als Països Catalans, la pesca de llagostes és gairebé exclusivament illenca, bé que la llagosta obtinguda al continent 9 tones el 1971 assoleix més pes per unitat Els ports que més s’hi dediquen són els menorquins de Fornells i Ciutadella i els mallorquins d’Alcúdia,…
el Logudor
Regió nord-occidental de Sardenya, entre la Gal·lura, Arborea i la mar.
S'hi troben les ciutats de Sàsser i de l’Alguer Era un dels jutjats del s XI, dit també jutjat de Torres , sota el control de les famílies genoveses Doria i Spinola Els pisans intentaren de dominar el territori, però, després de la batalla de La Meloria 1284, en restaren definitivament exclosos Subjecte a les diverses lluites del període català, aquesta regió formà el cap de Logudor , circumscripció que durà fins al s XIX i que fou subdividida en les províncies de Sàsser i del Logudor Pere III hi establí un govern separat del de Càller 1354 el primer governador fou Bernat de Cruïlles Però fou…
Guillem Caçador
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1561-70).
Fill de Joan Caçador Canonista com el seu oncle, el bisbe de l’Alguer, Guillem ocupà diversos càrrecs civils i fou elegit diputat de la generalitat 1563, càrrec que no exercí per la seva assistència al concili de Trento La seva actitud en aquest concili, on tingué com a teòleg Joan Lluís Vileta, fou d’equilibri entre el rigorisme castellà i el curialisme Havent tornat a la diòcesi, de la qual havia estat bisbe coadjutor 1559, procurà l’aplicació del concili renovà la pràctica sinodal, decretà l’erecció del seminari —que no tingué efecte—, reactivà la reforma dels religiosos i…
gruta de l’Altar
Cova
Cova natural del terme municipal de l’Alguer (Sardenya), al port del Comte.
Té l’entrada en un pendent molt escarpat i d’accés difícil Hi han estat descobertes les restes d’un altar dedicat a sant Erasme A causa del to verdós d’un grup de grans estalactites és també anomenada gruta Verda
Fundació Ramon Llull
Fundació que té com a finalitats intensificar l’estudi, la promoció i la defensa de la llengua catalana i fomentar-ne la projecció exterior, així com dels diferents àmbits culturals que s’hi expressen.
Té la seu a Ordino Principat d’Andorra La Fundació vetlla també pel compliment de la legislació sobre la llengua, en collaboració amb altres organismes i organitzacions públiques i privades, i ajuda a impulsar les actuacions de l’ Institut Ramon Llull que coincideixin amb els seus objectius Es constituí entre el Govern d’Andorra i l’Institut Ramon Llull el 31 de març de 2008 El 15 de gener de 2009 s’hi incorporaren el Consell General dels Pirineus Orientals, l’Ajuntament de l’Alguer i l’Associació Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull El 2013 s’hi afegí la Xarxa de Municipis i…
Lluís I de Sicília
Història
Rei de Sicília (1342-55).
Fill i successor de Pere II, sota la regència de la seva mare Elisabet de Caríntia i del seu oncle Joan, duc d’Atenes —aquest de tendències procatalanes i ella partidària dels barons llatins Palizzi, Chiamonte, etc Un altre tutor, Balasc d’Alagó, no pogué dominar les lluites dels bàndols, complicades amb la intervenció dels angevins de Nàpols El regent Joan obtingué la pau de Catània 1347, però morí l’any següent, i la guerra civil s’endurí amb el retorn de l’exili dels germans Palizzi Les germanes del rei, Constança i Eufèmia, monges de Santa Clara de Messina, es feren càrrec successivament…
Guillem Caçador
Cristianisme
Història del dret canònic
Eclesiàstic i canonista.
Fill de Guillem Caçador Estudià a Roma 1502 i a Viena Capellà de Juli II, aquest l’envià 1511 com a legat apostòlic prop de Ferran II de Catalunya-Aragó i dels reis de Navarra i Portugal per a la celebració del concili del Laterà Des del 1511 fou auditor de la Rota, i el 1525 fou nomenat bisbe de l’Alguer, diòcesi que no regí personalment El 1513 renuncià a favor del seu germà Jaume la canongia de Vic Recollí les seves decisions a la Rota en Decisiones aureae Curiae Romanca concernentes i Decisiones ac intelligentiae ad Regulas Cancelleriae diligenter collectae , obres que…
Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics
Folklore
Manifestació itinerant que pretén donar a conèixer arreu d’Europa la vitalitat i la riquesa del folklore català.
El primer aplec se celebrà el 1988 a Amsterdam i d’ençà d’aleshores cada mes d’agost s’organitza en una ciutat diferent, tret de Tolosa de Llenguadoc, on tingué lloc el 1991 i el 1997 Entre d’altres s’han celebrat les jornades a les ciutats de l’Alguer 2000, Lisboa 2002, Manchester 2003, Graz 2004, Haarlem 2005, Malmö 2006, Frankfurt 2007, coincidint amb la participació de la cultura catalana com a convidada d’honor a la Fira del Llibre, Tallinn 2008, Luxemburg 2009, Cracòvia 2010, Grenoble 2011 i Budapest 2012 Durant els dos dies que dura l’Aplec, s’hi fan actuacions de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina