Resultats de la cerca

Situació i presentació Limita al N amb el municipi del Morell, al S amb el de Constantí i al NW amb el de Vilallonga del Camp A l’E, el N i un petit tram al NW mitjançant l’enclavament del Mas de Magrinyà, el terme entronca amb Perafort, al qual també pertany l’enclavament del Campot, situat a migdia del poble El municipi presenta un relleu planer i és constituït majoritàriament per terres d’alluvions El terme comprèn el poble de la Pobla de Mafumet, cap de municipi, i el polígon la Refineria compartit amb els termes de Constantí, el Morell i Perafort També inclou les antigues quadres de…

Dues de les seves línies entraren en els rengles de la petita noblesa, mentre que la major part dels altres membres abandonaren també el comerç marítim, principalment amb l’Orient, que havia contribuït a fer llur fortuna, i figuraren entre els ciutadans honrats de Barcelona Un dels primers membres que destacaren fou Bernat , o Bertran , Marquet , que morí el 1257 en una revolta popular contra ell, per motius desconeguts, i que potser fou pare de Jaume Marquet i del vicealmirall Ramon Marquet Fills d’aquest foren Agnès Marquet , que, seduïda per Berenguer de Lacera, provocà tals discòrdies…

Situació Vista general del nucli antic, el qual, segurament amb ben poques variants, segueix el mateix esquema de població de l’antiga sagrera J Pagans-TAVISA L’església parroquial de Sant Fruitós s’aixeca a la banda ponentina del poble, a l’indret on es desplaça l’antic nucli de la població Long 1°51’14” - Lat 41°45’08” Hom arriba a Sant Fruitós per la carretera de Manresa a Vic El recorregut és només d’uns cinc quilòmetres aproximadament FJM-AMB Història L’església es trobava dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, a la zona del Camp de Bages, al lloc de Sant Fruitós Des de molt aviat…

Situació Probable basament d’una torre situat dins el nucli del poble d’Alforja, a la plaça del Castell ECSA - J Bolòs Les poques restes d’aquest castell es troben dins el nucli urbà del poble d’Alforja, a la plaça del Castell Actualment, correspon a una illa de cases de la part alta del poble Mapa 33-17445 Situació 31TCF304643 Per a arribar a Alforja des de Reus, cal prendre la carretera N-420 i tot seguit la carretera C-242 que s’enfila cap al coll d’Alfoija, passant per les Borges del Camp JJMB Història La història del castell i el terme d’Alforja és complexa per la presència…

Vida i obra La seva biografia continua essent, avui en dia, un misteri Tot el que se sap es redueix a les paraules que encapçalen el pròleg de la seva crònica «Ací comença lo llibre quen Bernat Desclot dictà o escriví» Desclot compilà els materials necessaris per construir la Crònica i la redactà personalment Això fa pensar que fou un funcionari de la cúria reial que rebé aquest encàrrec, perquè sovint empra documents que devien pertànyer a l’arxiu reial i domina perfectament els mecanismes que dirigien la vida de la institució monàrquica D’altra banda, es fa difícil d’explicar per què…

El 26 de març de l’any 1654 foren extrets els següents diputats i oïdors «per lo trienni que’s començà lo primer de agost pròximpassat de 1653» diputat eclesiàstic Francesc Pijoan Maçanet de la Selva ~1600 – Girona 1659, ardiaca de l’Empordà i canonge de la seu de Girona diputat militar Pere Padellàs, donzell domiciliat a Barcelona diputat reial Agustí Pinyana, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Ignasi de Ripoll i de Bru, cambrer del monestir de Sant Pere de Rodes oïdor militar Pau Vinyes, cavaller domiciliat a Perpinyà oïdor reial Joan Gabriel, notari de Tortosa Gravat de Girona, cavaller…

Antecedents i evolució constructiva L’edifici romànic Construït molt probablement sobre el Temple d’August de Tarragona segle I dC, en època posterior el precediren possiblement una basílica romanocristiana, transformada més tard en església visigòtica i potser en mesquita islàmica, edificada en un mateix lloc, a la part posterior de la catedral actual, i un petit temple romànic, del segle XII, construït durant el curs de la repoblació de la ciutat, que ha estat identificat amb la catedral primitiva Per bé que la constitució d’una canonja catedralícia sota la regla augustiniana dati del 1154…

Situació Detall de la decoració de tipus llombard de l’absis, una de les parts de l’edifici que encara resta dempeus ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Santa Maria són a la part alta del poble abandonat de Casserres, que és en estat de ru’ïna total, la qual cosa dificulta l’accés a l’església Mapa 32-12 289 Situació 31TBG981569 L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que el descrit en la monografia anterior JAA Història La parròquia de Santa Maria de Casserres estigué vinculada a la canònica de Sant Pere d’Àger des que l’any 1059 Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda dotaren…

Situació Vista exterior de l’absis de Sant Bartomeu de Camallera, del qual només és visible la part superior, ofegat com és per construccions posteriors F Tur L’església parroquial de Sant Bartomeu es troba en el nucli urbà del poble de Camallera, cap efectiu d’aquest municipi, a la plaça de l’Església El poble és emplaçat en un serrat de poca elevació i en el seu vessant oriental, vora la riba de l’antic estany de Camallera, avui dessecat i convertit en conreus Mapa 296M781 Situació 31TDG970636 Per Camallera passa la carretera de l’Escala a Orriols on enllaça amb la N-II i amb l’autopista A-…

Llavors l’imperi s’estenia, en línies generals, per França, pels comtats catalans fins al Montseny, Cardona i la línia Gerri-Senterada-Alaó, pel comtat d’Aragó fins on ara hi ha Sant Joan de la Penya, per Alemanya fins a l’Elba i més enllà fins a l’Eider, pels Països Baixos, per Suïssa i per la major part d’Itàlia, i tenia subjectes a una mena de protectorat els àvars del Danubi mitjà Del nom del primer titular l’imperi és anomenat carolingi , i aquesta denominació li escau mentre fou regit per descendents de Carlemany, o sigui fins el primer quart del segle X L’estructura dels òrgans de…