Resultats de la cerca
Es mostren 639 resultats
George Soros
Política
Financer, filantrop i pensador nord-americà d’origen hongarès.
De família jueva, aconseguí evadir la persecució nazi i el 1947, fugint de l’estat comunista hongarès, anà a la Gran Bretanya, on estudià a la London School of Economics i fou molt influït per les idees de Karl Popper relatives a la societat oberta en contraposició als règims totalitaris El 1956 es traslladà als Estats Units, on acumulà una gran fortuna, i el 1969 creà el fons d’operacions Quantum, considerat un dels més rendibles del món Algunes de les seves operacions financeres en borsa, com ara la compra massiva de lliures esterlines l’anomenat “divendres negre” 16 de setembre de 1992,…
pena de mort
Dret penal
Pena màxima dintre qualsevol ordenament, que priva de la vida el delinqüent.
Històricament la seva justícia i oportunitat mai no havia estat discutida D’ençà, però, de Cesare Beccaria i d’alguns seguidors seus, com Jeremy Bentham , ha estat abolida progressivament per diferents països, que l’han declarada anticonstitucional Alemanya l’abolí explícitament en la Constitució de la República Federal del 1949, i després de la reunificació mantingué vigent l’anullació A l’Estat espanyol, per l’impuls de Luis Jiménez de Asúa , restà abolida entre el 1931 i el 1938 La Constitució del 1978 tornà a abolir-la, però romangué vigent per a certs delictes militars en temps de…
etrusc | etrusca

Territori del poble etrusc
© fototeca.cat
Història
Individu d’un poble format i desenvolupat a la regió d’Etrúria entre els s. VIII i I aC.
La teoria d’un origen oriental dels etruscs es basa en dades antigues tradicionals així, degueren ésser un dels pobles de la mar esmentats en les fonts egípcies del s XII aC La teoria de l’origen autòcton pot ésser explicada per una evolució in situ a partir de les cultures villanovianes, evolució similar a la d’altres pobles mediterranis, com la cultura de Tartessos El desconeixement de la llengua etrusca no permet la investigació directa a partir dels documents escrits hom pot treballar només a partir de fonts escrites alienes o de les troballes arqueològiques Els períodes de la història…
Rafael Campalans i Puig
Rafael Campalans i Puig
© Fototeca.cat
Política
Polític.
De família menestral, d’estudiant presidí l’Agrupació Escolar Doctor Robert 1903 i fou redactor d' El Poble Català 1906 Es graduà d’enginyer industrial a Barcelona el 1911 Amplià estudis a Lovaina Flandes i a Charlottenburg Alemanya, i féu estades per motius professionals a França, Suïssa, Àustria-Hongria, Països Baixos i Anglaterra, països on s’interessà pel moviment socialista De retorn a Barcelona 1914, Prat de la Riba li encomanà l’organització dels serveis d’obres públiques de la Mancomunitat Fou catedràtic de física i electrotècnia de l’Escola d’Agricultura, professor de tecnologia…
Els Vidal, a Puig-reig
La família Vidal Els Vidal eren manresans i cintaires Les cintes constituïen una activitat molt pròpia de la capital del Bages Podien ser de cotó o de seda El primer Ignasi Vidal —nom tradicional a la família— era cintaire i exhibí cintes i llistons de seda a l’Exposició de Barcelona del 1844 Després devia fer compatible la cinteria amb la filatura i el tissatge de cotó El 1854 es constituí la raó social Vidal, Vallès i Solà, que es va fer càrrec d’un vell edifici paperer que hi havia a la vora del riu Cardener, aportat pel seu soci Josep Solà i Abadal L’edifici tenia poca importància, però…
Fundació Catalana
Economia
Institució creada a Barcelona l’any 1979 pels cinc bancs que constituïen el grup Banca Catalana, amb la finalitat de promoure i dotar, amb caràcter subsidiari, institucions i activitats en les àrees assistencial, cultural i científica catalanes.
La seva activitat s’ha concentrat en l’edició de diverses publicacions, en la concessió de beques per a estudis i treballs i en la creació de noves fundacions Fundació Enciclopèdia Catalana , Fundació Agrícola Catalana, Fundació Museu d’Història de la Medicina de Catalunya i Fundació Catalana per a l’Estudi de les Malalties del Fetge
mètrica

Mètrica grecollatina
Literatura
Tècnica de la versificació.
La mètrica grega i la llatina la segona de les quals deriva de la primera es fonamentaven en la quantitat de les síllabes Aquestes podien ésser llargues — o breus ̆ La síllaba llarga, segons les consideracions dels retòrics antics, era pronunciada en un temps doble de la breu, la qual corresponia a una unitat de temps anomenada mora Una agrupació determinada de síllabes llargues i breus formava els peus mètrics Així, per exemple, - ̆, troqueu ̆-, iambe - -, espondeu - ̆̆, dàctil ̆̆-, anapest - ̆-, crètic ̆-̆, amfíbrac etc D’un conjunt de peus mètrics hom obtenia com a resultat el vers…
carta de poblament
Trasllat de la carta de poblament de Paüls dels Ports, concedida per Alfons I
© Fototeca.cat
Història del dret
Concessió feta pel sobirà o senyor d’un lloc amb la finalitat d’atreure-hi pobladors o arrelar la població ja existent en una localitat.
L’atorgament d’aquestes cartes de poblament, assimilables a voltes, pel seu contingut i ocasionalitat, a les cartes de franquesa, va estretament lligat a les diferents etapes de reconquesta i repoblació del país, i també a la promoció cívica dels nuclis veïnals, i presenten diferents característiques, segons el seu contingut Més rares en els primers segles altomedievals, en què la restauració de les comarques de la Catalunya Vella s’opera preferentment per aprisions i per establiments individuals sols pot esmentar-se d’aquesta època algun privilegi important d’índole fronterera, com el de…
tintorer | tintorera

Còpia de la icona més antiga coneguda de Sant Maurici (segle XVI), patró dels tintorers, conservada a la seu del gremi a Barcelona
© Lluís Cortada
Història
Oficis manuals
Persona que té per ofici tenyir matèries tèxtils.
Antigament eren menestrals que, dins l’ordenació gremial catalana, constituïen dues corporacions els tintorers de draps o de llana i els tintorers de seda i teles, de formació més tardana segle XVII El tintorer de draps tenyia els teixits de llana, anomenats tradicionalment draps Dins el conjunt dels oficis de la llana els tintorers, gràcies a llurs coneixements tècnics, molt especialitzats i essencials per a la fabricació del teixit, fruïren d’una independència econòmica i d’una consideració social molt superior a la dels teixidors i eren de fet el segon gremi de la draperia, després dels…
neuma
Música
A l’Edat Mitjana, signe (del grec neuma, ’signe’) que servia per a representar una o més notes que corresponien a una síl·laba del cant.
Principals neumes de la notació de Sankt Gallen © Fototecacat/ Jesús Alises Existeixen diverses hipòtesis sobre el seu origen, a causa de les diferències que s’observen entre les primeres escriptures neumàtiques aquestes coincideixen de manera aproximada amb les diferents ètnies que constituïen les Gàllies a l’època de l’imperi Romà, convertides a l’Alta Edat Mitjana en províncies eclesiàstiques La hipòtesi que actualment està més en voga és la que sosté que els neumes deriven dels accents gramaticals De neumes n’hi ha de senzills i de compostos Els senzills representen una, dues o tres notes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina