Resultats de la cerca

Hom hi troba fusionats elements èpics i novellescs el seu antecedent immediat més important és la poesia èpica medieval, i la seva desclosa marca un canvi de signe en l’estructura social el pas del feudalisme a l’aparició de la burgesia Hom en pot distingir dues branques En la primera predomina l’element fantàstic i meravellós, amb una localització en el temps i l’espai exòtica i llunyana En aquesta línia cal situar l’obra narrativa inclosa dins l’anomenada matèria de Bretanya —amb els cicles de Lancelot i Tristany, escrits originalment en francès, dels quals hi ha versions catalanes,…

És un concepte fonamental de la filosofia aristotelicoescolàstica i àdhuc d’una bona part de les filosofies modernes i contemporànies Traducció del terme grec ousía , el mot substància té una certa relació no sols amb el d’essència, sinó també, i sobretot, amb els de subsistència, substrat i supòsit, i àdhuc amb els de subjecte i persona Si l’oposició substància-accidents permet d’explicar el moviment i el canvi accidental, el problema del canvi substancial fou explicat a partir de l’afirmació que la substància és composta de matèria i forma —com a “coprincipis” metafísics i…

Des dels seus inicis es dedicà a donar suport i a difondre la dramatúrgia contemporània catalana i internacional Des del 1997 Toni Casares  n’és el director artístic El 2011 la Sala Beckett/Obrador Internacional de Dramatúrgia esdevingué una fundació privada tutelada per un patronat format per dramaturgs Situat al barri de Gràcia des de la seva fundació, el 2009 hom arribà a un acord amb l’Ajuntament de Barcelona per a traslladar la seu a un local més espaiós del Poblenou El canvi començà a fer-se efectiu a mitjan any 2013 A més d’exhibir regularment obres de text contemporànies…

Considerada una de les grans intèrprets del repertori operístic straussià i mozartià, inicià els seus estudis musicals a l’edat de cinc anys i a dotze començà a rebre lliçons de cant Estudià a la Royal Academy of Music de Londres i el 1973 debutà amb la Unicorn Opera El 1975 feu el seu debut operístic com a Pamina, de La flauta màgica de Mozart, a l’English National Opera El 1976 participà en l’estrena, al Covent Garden de Londres, de l’òpera We come to the River , de H W Henze i feu una gira amb la companyia del Festival de Glyndebourne com a Comtessa Madeleine Capriccio  El…

Aquest mapa vol representar un dels reptes bàsics de les societats contemporànies el diàleg entre la identitat i la diversitat Les polítiques culturals públiques es poden entendre com el conjunt de programes, accions i intervencions que les instàncies de govern les que han de vetllar per l’interès general ajuntaments, estats, organitzacions internacionals porten a terme, en la intersecció de la identitat i la diversitat, per a respondre a les necessitats culturals dels ciutadans S’ha cartografiat el grau de ratificació dels tres…

L’existència d’un corrent nacional com la Renaixença ho consolidà definitivament des del s XIX, i la presència del catalanisme –amb la importància que conferí a la reivindicació cultural i lingüística– donà continuïtat i presència social a l’estudi d’aquest sector social Més tard, retrats com els de Josep Pla, les semblances d’un Rovira i Virgili o les recents monografies escrites per M Batllori o les sèries d’A Manent, entre molts d’altres, han acabat de consolidar aquest subgènere i un prestigi cultural En el camp de la literatura i, en menor grau, en la filosofia i el dret,…

Trajectòria Llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona, els anys 1976-78 cursà iniciació i pràctica dels llenguatges audiovisuals a l’ Institut del Teatre , a la secció de vídeo del qual treballà com a professora becada el curs 1978-79 i com a professora contractada de la secció de vídeo i interpretació Molt posteriorment 2001-16 també hi impartí direcció i interpretació Es formà en direcció teatral en 1981-85 com a ajudant en muntatges del Teatre Lliure dirigits per Fabià Puigserver i Lluís Pasqual, entre d’altres  Fulgor i mort de Joaquín Murieta , El misantrop , L’…

 A diferència d’un museu, la seva funció principal no és generar una collecció ni patrimonialitzar la contemporaneïtat, sinó promoure activitats públiques al seu entorn Les activitats principals que s’atribueixen al centre d’art són les exposicions, però al mateix temps la majoria de centres promouen altres línies com ara el suport a la producció, la recerca, la formació, la documentació de les pràctiques artístiques des de l’actualitat mateixa i a partir dels agents actius de la creació, la crítica, l’educació o la investigació El model pren com a referència les Kunsthalle del nord d’Europa…

En morir el seu pare 1815, un alt funcionari de l’administració a l’Índia, es traslladà a Anglaterra i estudià a Cambridge El segon casament de la seva mare i el distanciament d’aquesta li provocà una malenconia que, combinada amb un gran sentit de l’humor, explica la ironia de les seves obres Deixà Cambridge sense llicenciar-se, i estudià un quant temps a Londres per advocat El 1836 es traslladà a París, on es casà amb una irlandesa pobra i intentà de fer anar endavant un diari que li havia comprat el seu padrastre En fracassar aquesta empresa tornà a Londres, on es convertí en un periodista…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Servimag Jordi Oliver i Busquets, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ J Feliu FOTOGRAFIA Joan Minguell blanc i negre i color, normal MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Joan Pineda, cançons Botifarra de pagès , per La Trinca La barcelonista , per Guillermina Motta INTERPRETACIÓ Veus en off Arseni Corsellas, Joaquim Díaz, Felip Peña, Miguel Ángel Valdivieso ESTRENA Barcelona, 27011975 PREMIS Ciutat de Barcelona 1975 millor film Sinopsi Repàs dels primers setanta-cinc anys d’història del Futbol Club Barcelona, des dels temps del seu fundador Joan Gamper fins al campionat…