Resultats de la cerca
Es mostren 768 resultats
Sant Just de Palmas (Camporsin)
Situació Vista d’aquest petit temple des de la part meridional, on s’obre la seva porta d’arc de mig punt ECSA - A Roura L’església de Sant Just és situada prop del castell de Palmas Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 21′39″ N - Long 2° 27′22″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent PP Història Aquesta església és esmentada per primera vegada el 1317, quan Bernat de Millars, aleshores senyor de l’indret de Palmas, li feu un llegat de 40 sous Posteriorment és documentada l’any 1409 Fou restaurada al segle XIX per la família Bordes PP Església…
Introducció al disseny industrial
El concepte de disseny, tal com s’utilitza en l’àmbit internacional, fa referència a una activitat que es va iniciar al començament d’aquest segle, sobretot a partir de la Bauhaus, però amb arrels en la Revolució Industrial El disseny pressuposa l’existència d’un projecte previ a la fabricació d’una sèrie d’objectes iguals Des d’un punt de vista conceptual, es pot considerar secundari que els mitjans de realització siguin molt rudimentaris, com ha passat durant milers d’anys És evident que a l’antiguitat utilitzaven algun tipus de dibuix o de prototip per fabricar diversos objectes —cal…
Biblioteca Museu Víctor Balaguer
Biblioteca Museu Víctor Balaguer
© Fototeca.cat
Museu
Biblioteca pública i museu de Vilanova i la Geltrú.
El 1884, Víctor Balaguer instituí una fundació formada per la seva biblioteca 22000 volums i la seva collecció d’objectes d’art, feu construir un edifici per allotjar-les obra de l’arquitecte Jeroni Granell i les llegà a la vila el 1900 L’edifici, que incorpora elements decoratius egipcis i grecs, és una mostra de l’arquitectura eclèctica premodernista del final del XIX La fundació fou regida per una junta fins que, el 1915, la Biblioteca Balaguer fou incorporada a l’estat i regida per un patronat El 1916 fou declarada fundació benèfica docent amb el nom de Biblioteca Museu Balaguer Els…
Vil·la de Sant Amanç de Viladés (Rajadell)
Planta del sector nord de la villa, destruïda en part per l’obertura d’una carretera moderna Arqueociència SL El conjunt arqueològic de Sant Amanç de Viladés Rajadell, Bages, completament migpartit per l’Eix Transversal de Catalunya, està assentat sobre restes ibèriques És format per una villa romana i un assentament altmedieval En el seu moment, la carretera N-141b va trencar en dues parts les restes arqueològiques, les quals, sens dubte, oferien una continuïtat estructural A la part baixa s’han localitzat restes d’època ibèrica sitges, construccions de caràcter industrial d’època…
art psicopatològic
Art
Manifestació artística del malalt mental.
L’art psicopatològic és una gran ajuda per a la comprensió del seu estat, si hom el considera dins el context clínic i l’enquadra en la personalitat mòrbida de l’individu Els estudis dirigits vers les arts plàstiques —i, dins aquestes, especialment el dibuix i la pintura— s’han sistematitzat segons els quadres clínics En l' esquizofrènic hom descobreix un estil servit per una tècnica mòrbida original, possible gràcies a la part que ha romàs sana del seu psiquisme Estil i tècnica representen les possibilitats de “creació” de la malaltia Són de remarcar la gran riquesa simbòlica i la tendència…
Glossari del treball del ferro forjat
Art gòtic
Aplanar Operació que consisteix a martellejar en calent una eina anomenada plana, que es colloca sobre la superfície de la peça que es vol aplanar Calar Tècnica decorativa que consisteix a fer forats en una planxa de ferro per tal d’aconseguir un dibuix trepanat Els forats es feien amb un cisell o una serra i es polien amb la llima Cargolar Operació que consisteix a corbar una barra de ferro en calent sobre si mateixa, tot generant formes enrotllades en espiral Cisellar Tècnica decorativa que consisteix a fer unes incisions en la superfície del ferro,…
ordre arquitectònic
Detall dels capitells, de les mètopes, dels tríglifs i del frontó dòrics del Partenó, a l’Acròpolis d’Atenes
© B. Llebaria
Arquitectura
En l’arquitectura grega i romana, cadascun dels estils de construcció que es distingien pels diferents criteris de disposició dels elements arquitectònics fonamentals (columnes, capitells, entaulament), per les proporcions respectives i per altres elements decoratius peculiars.
A Grècia, els dos ordres bàsics foren el dòric i el jònic, que es formaren durant els s VII-VI aC El corinti, nascut durant el s IV aC, és una variant del jònic, i no fou general fins a l’època romana El dòric i el jònic es crearen quan encara molts dels elements eren de fusta així, els tríglifs del dòric eren originàriament els caps de les bigues Els ordres dòric i jònic es mantingueren rígidament durant tota l’antiguitat clàssica, però les proporcions variaren, sobretot l’alçada i el diàmetre de les columnes, amb tendència a esdevenir més esveltes En el dòric, les columnes, sense base,…
acabament
Química
Operacions que eventualment són efectuades sobre les peces després de llur emmotllament: eliminació de rebaves, mecanització, engalzament, enganxament, tosquejament i poliment, estampació de motius decoratius o d’etiquetes, metal·lització al buit, pintura, impressió per serigrafia, etc.
Santa Cecília de Celrà (Orellà)
Art romànic
Situació Vista de les ruïnes de l’església des del migdia, amb l’absis, en el qual s’insinuen lesenes, però sense el fris d’arcuacions que devien tenir a la part alta ECSA - J Bolòs Les ruïnes de l’església de Santa Cecília de Celrà són enmig d’uns camps abandonats, a poca distància i a un nivell més baix de les ruïnes del poble i castell de Celrà, situats al nord-oest d’Orellà Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 33’ 14” N - Long 2° 14’ 39"E S’hi accedeix, fins a poca distància, per una pista que surt d’un revolt molt pronunciat de la carretera que porta a Orellà D-4b, poc abans d’arribar a aquest…
monestir del Canigó

El monestir del Canigó
JoMV
Abadia
Abadia benedictina (Sant Martí del Canigó) situada en un esperó rocallós de la muntanya del Canigó, a 1.055 m alt, al vessant de la dreta de la vall de Cadí, damunt el poble de Castell de Vernet (Conflent).
Fou fundada entre el 1001 i el 1007 pel comte Guifré II de Cerdanya i Conflent La comunitat, dirigida pel monjo Esclua —que fou el constructor de les primeres edificacions—, ja hi residia el 1004 el 1009 el bisbe Oliba d’Elna consagrà l’església dedicada a sant Martí, santa Maria i sant Miquel El 1014 Esclua fou consagrat, a petició d’Oliba, abat de Ripoll i de Cuixà, considerat pels monjos del Canigó com llur pare espiritual Continuaren les obres i hi hagué una nova consagració de l’església el 1026 El 1035 s’hi retirà el comte Guifré i hi morí el 1049 fou enterrat a la tomba que ell mateix…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina