Resultats de la cerca
Es mostren 422 resultats
Les hormogonees
Aquesta subclasse, la més important dels cianòfits, comprèn representants que formen veritables filaments, en els quals les cèllules es disposen en tricomes La fragmentació dels filaments en hormogonis és una de les formes de reproducció més usuals Els tres ordres que la componen es distingeixen segons la capacitat per a formar heterocists o per a produir ramificacions veritables Les oscillatorials Cianofícies de l’ordre de les oscillatorials 1 Trichodesmium erythraeum a/b Ix 25/x 300 2 Oscillatoria margaritifera a/b x 25/x 500 3 Schizothrix vaginata a/b x 800/ × 1000 4 Spirulina subsalsa x…
mar Càspia
Mar interior
Mar tancada situada entremig d’Europa i Àsia que ocupa la part més profunda de la gran depressió aralocaspiana (uns 386.400 km2).
Limita al N i al E amb el Kazakhstan, al SE amb el Turkmenistan, al S amb l’Iran, al SW amb l’Azerbaidjan i al W amb Rússia Hom la pot dividir en tres parts la septentrional , la menys fonda, on desemboca el Volga i els rius provinents dels Urals, que són els que aporten més aigua i sediments a la conca la central , amb una profunditat mitjana de 210 m i màxima de 790 m i la meridional , amb una profunditat màxima de 995 m La part central és separada de la meridional per una cresta submarina que va des de la península d’Apšeron…
Xarrasclet
El xarrasclet Anas querquedula és un ànec petit ateny fins a 38 cm, de la mida del xarxet Els mascles tenen la taca de la cara blanca, com s’aprecia en la fotografia, presa al delta de l’Ebre Noteu les plomes llargues, blanques i negres, que li pengen característicament del dors La femella es diferencia de la del xarxet per la definició del mirall, caràcter, però, que es fa difícil d’observar Xavier Ferrer Procedents de l’Àfrica tropical, majoritàriament del delta del Senegal, on han passat l’hivern, arriben cada primavera els xarrasclets, en pas vers els quarters de reproducció del centre…
Francesc Torrescassana i Sallarés
Pintura
Pintor.
Estudià a Llotja, on fou alumne de Ramon Martí i Alsina El 1864 li fou atorgada una menció d’honor a l’Exposición de Madrid Pensionat a Roma, anà després a París, on conegué els corrents més importants de l’època Altre cop a Barcelona, conreà les composicions històriques i de costums El 1869 anà a la inauguració del canal de Suez, on féu diverses pintures de reportatge Guanyà diversos premis En un primer període, la seva pintura reflecteix la profunda influència del seu mestre, dins un realisme que esdevé conformista per raó de la preponderància d’una burgesia catalana en expansió A poc a poc…
trebouxiofícies
Botànica
Grup taxonòmic de clorobionts format per algues verdes no flagel·lades presents tant en aigües dolces com marines.
hèrpon
Biologia
Comunitat biòtica formada per organismes errants, que habiten generalment sobre fons movedís, en aigües dolces i salades.
Els osteïctis condrostis: esturions
De la relació dels condrostis amb els actinopterigis primitius es desprèn una determinada problemàtica Algunes de les línies evolutives d’aquest grup de pisciformes es van diferenciar en un passat primerenc és per això que actualment es fa difícil de conèixer la posició exacta d’algunes formes fòssils en relació amb els grups actuals Les principals característiques que defineixen aquest grup són la presència d’una cua heterocerca i d’un notocordi que es prolonga al llarg del seu lòbul superior, l’espiracle i les escates ganoides, grosses i proveïdes d’una capa de ganoïdina Els ossos…
llamprea
Ictiologia
Nom donat als ciclòstoms de la família dels petromizòntids que pertanyen als gèneres Lampetra, Petromyzon i Eudontomoyzon
.
Tenen el cos allargat i cilíndric, amb la boca circular i suctora, proveïda de dents còrnies La pell és nua i viscosa, sense aletes i amb parelles les senars poc desenvolupades Presenten set obertures branquials a cada costat del cos, que comuniquen amb les cambres branquials Són ectoparàsites La larva rep el nom d'ammocet La llamprea de mar Petromyzon marinus ateny uns 60-80 cm de longitud i té el cos cilíndric, amb la cua comprimida lateralment i amb dues aletes dorsals separades És de color gris jaspiat de fosc al dors i blanquinós al ventre A l’embut bucal hi ha cercles de dents…
clau

Clau musical: claus de sol, fa i de do
© Fototeca.cat
Música
Signe escrit al començament, i a voltes entremig, de les línies horitzontals que serveixen de guia en la notació musical, el qual determina el nom i l’altura corresponents a les notes que hi són col·locades.
Actualment hom utilitza sobretot les claus de sol en segona línia, de do en tercera i en quarta, i de fa en quarta, que indiquen on són situats el sol 3, el do 3 i el fa 2 Originàriament servien de signe les lletres que, segons la notació alfabètica, designaven els graus que són a un semitò del grau immediat inferior, primerament segle X les equivalents a do c i a fa f, i més tard segle XV l’equivalent a sol g per a la transposició a la quinta superior dels tons eclesiàstics Darrerament foren fixades com a claus les transformacions d’aquestes mateixes lletres Per tal d’evitar les línies…
nemertins
Zoologia
Embrancament d’animals metazous triploblàstics caracteritzats bàsicament per la possessió d’una trompa o probòscide retràctil i de longitud més o menys igual a la de la resta del cos de l’animal.
Tenen un tub digestiu complet, amb la boca en posició subventral, puix que al seu lloc normal s’obre el rincocel, o cavitat de la trompa No tenen cavitats celòmiques, puix que el celoma és obliterat per teixit parenquimàtic, i solament hi ha cavitats per a allotjar les gònades No tenen aparell respiratori, per tal com la respiració és cutània l’aparell circulatori té vasos dorsals i ventrals, i el sistema excretor és format per protonefridis El sistema nerviós, sense ganglis, forma un collar que envolta la beina de la trompa La fecundació és externa, i el desenvolupament és indirecte,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina