Resultats de la cerca
Es mostren 564 resultats
donació universal
Dret civil
Institució de natura successòria contractual constituïda per la donació de tots els béns del donant, presents i futurs, i la institució irrevocable d’hereu a favor del donatari o donataris, ordinàriament els fills o el futur cònjuge del donant.
És vigent a Mallorca i a Eivissa i Formentera, segons la Compilació del dret civil especial de Balears Se solia atorgar amb la fórmula “valedora de present i efectiva després de la mort del donant” o amb reserva pel donant de l’usdefruit del béns donants, consolidant el donatari la nua propietat per mort molt poc utilitzada
Eudald Jaumeandreu i Triter
Historiografia catalana
Economista.
Vida i obra Amb una formació universitària jansenista, es doctorà en teologia 1805, i és l’autor dels primers tractats catalans moderns i sistemàtics d’economia política Fou el primer titular de les càtedres d’economia civil de Palma febrer del 1814 i de la ciutat de Barcelona agost del 1814 Els seus dos llibres més importants són Rudimentos de economía política 1816 i Curso elemental de economía política 1836 Són obres d’introducció a la teoria econòmica, amb un programa polític d’industrialització i modernització, i amb moltes notes i exemples extrets de la realitat històrica de Catalunya,…
Castell de Fet (Viacamp)
Art romànic
El castell de Fet era enlairat sobre un cingle colossal 765 m que domina la ribera dreta de la Noguera Ribagorçana, entre els barrancs de la Canal i de la Font L’any 1045 consta ja Arnau Mir de Tost com a conqueridor de tota aquesta banda de la vall, de manera que en el futur aquestes terres restarien vinculades al vescomtat i a l’abadiat d’Àger L’any 1059 Exabell deixà als seus fills Ramon, Bernat i Guillem la meitat d’una vinya que tenia a Fet Es tracta de la primera notícia de l’indret En la dotació fundacional de la canònica de Sant Pere d’Àger del 1068, Arnau Mir de Tost i la seva muller…
Castell de Granyanella
Art romànic
El lloc de Granyanella, 4 km al sud-oest de Cervera, a la riba esquerra del riu d’Ondara, estava inclòs als primers temps de la repoblació dins el terme primitiu de Cervera, del qual es desprengué al segle XI per formar un terme casteller independent Els primers senyors coneguts del castell són els Cervera, que cediren el terme a diversos castlans Els Cervera de Granyanella formaven una línia secundària dels Cervera, iniciada per Berenguer, senyor de Granyanella i Vilagrasseta, mort després del 1127 Castlà o feudatari d’aquest castell devia ésser Ramon d’Anglesola, el qual el 1171 donà a la…
Manuel Ballesteros Gaibrois
Historiografia catalana
Historiador americanista i arqueòleg andalús.
Fill de l’historiador castellà Antonio Ballesteros Beretta Roma 1880 – Pamplona 1949, catedràtic a les universitats de Sevilla i Madrid, autor d’obres com Historia de España y su influencia en la historia universal 1918-41 i director de la Historia de América y de los pueblos americanos 1945, i de Mercedes Gaibrois, signà, el mes de març del 1924, juntament als més importants autors castellans, el “Manifiesto de los escritores castellanos en defensa de la lengua catalana”, adreçat al dictador Miguel Primo de Rivera Manuel Ballesteros es doctorà en filosofia i lletres, secció d’història, a la…
José Villó Ruiz
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Llicenciat amb grau en dret civil i canònic 1864, el 1866 impartí l’assignatura d’història universal a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Madrid L’any següent es doctorà en aquesta mateixa universitat amb un treball titulat Juicio crítico sobre el reinado de San Fernando i també fou nomenat catedràtic supernumerari de la Facultat de Filosofia i Lletres de València, poc abans que esclatés la “primera qüestió universitària” Durant el Sexenni Democràtic, s’identificà plenament amb l’opció política que representava el republicanisme de Castelar i arribà a ser…
Joaquim Jordà i Català
Cinematografia
Director i guionista.
Vida Després de cursar la llicenciatura de dret a la Universitat de Barcelona 1956, la dèria pel cinema que li venia ja de petit el portà a ingressar a l’Institut d’Investigacions i Experiències Cinematogràfiques IIEC de Madrid, on coincidí amb altres futurs professionals al llarg dels dos anys que hi passà Fou soci de la productora UNINCI, lligada a sectors del Partit Comunista d’Espanya, i s’estrenà com a cineasta amb el curt produït per aquesta Día de los Muertos Madrid 1960 1960, codirigit amb Julián Marcos, i que no fou aprovat per la Censura Continuà la seva activitat en tasques d’…
carta de poblament
Trasllat de la carta de poblament de Paüls dels Ports, concedida per Alfons I
© Fototeca.cat
Història del dret
Concessió feta pel sobirà o senyor d’un lloc amb la finalitat d’atreure-hi pobladors o arrelar la població ja existent en una localitat.
L’atorgament d’aquestes cartes de poblament, assimilables a voltes, pel seu contingut i ocasionalitat, a les cartes de franquesa, va estretament lligat a les diferents etapes de reconquesta i repoblació del país, i també a la promoció cívica dels nuclis veïnals, i presenten diferents característiques, segons el seu contingut Més rares en els primers segles altomedievals, en què la restauració de les comarques de la Catalunya Vella s’opera preferentment per aprisions i per establiments individuals sols pot esmentar-se d’aquesta època algun privilegi important d’índole fronterera, com el de…
Les vocacions de postguerra
Acte al Seminari Conciliar de Barcelona, C Pérez de Rozas, 18-3-1945 AF/AHC Una de les manifestacions de l’ambient de pietisme expiatori que presidí la postguerra fou el fenomen conegut com a “inflació de les vocacions” L’afluència d’estudiants als seminaris va créixer de manera espectacular des del final de la guerra Entre el 1934 i el 1956, el nombre de seminaristes es va doblar als Països Catalans Destacà en aquest increment de vocacions el País Valencià, que multiplicà per 2,6 el seu nombre de seminaristes, mentre que les illes Balears ho feien per un més modest 1,5 i Catalunya no es…
Donació de la vila de Perpinyà i del comtat de Rosselló
Art romànic
Data 10 de juny de 1151 El comte Gausfred III dóna la vila de Perpinyà i, després de la seva mort, el comtat de Rosselló al seu fill Guinard, futur Girard II "In nomine Domini Notum sit omnibus hominibus, tam futuris quam presentibus, quod ego, Gaufredus, comes Russilionis, dono tibi, Ginardo, filio meo, meam villam que vocatur Pirpiniano et omnes habitantes eiusdem ville et totum honorem quem habeo in adiacencia Sancti Iohannis, erma et condirecta, totam, sine enganno, et totas iusticias de predicta villa et totum senioraticum quem habeo in predicta villa, sicut habeo et teneo Et amplius…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina