Resultats de la cerca
Es mostren 157 resultats
Josep Xaupí
Historiografia catalana
Erudit i historiador.
Vida i obra Fill de Josep Xaupí, doctor en medicina, pertanyia a una família de catalans afrancesats Xaupí, igual que Francesc de Fossà, pertanyé a la primera generació d’erudits rossellonesos que escriviren tota la seva obra en francès El 20 de desembre de 1715 pronuncià a la catedral de Sant Joan de Perpinyà l’elogi fúnebre de Lluís XIV Canonge de la catedral d’Elna i ardiaca del Vallespir 1724, estudià teologia a la Universitat de París Establert en aquesta capital des del 1762, fou degà de la Facultat de Teologia 1764 La seva obra més important és Recherches historiques sur la noblese des…
Augustí Callís
Militar
Militar.
Fill de Francisco, del mas el Callís d’Orís i, per tant, de la mateixa família que el jurisconsult Jaume Callís , i de Josefa El 1735 s’allistà com a voluntari o mercenari a un cos de nova creació, el dels fusellers de muntanya , un regiment que, el 1745, rebé el sobrenom de Barcelona i era hereu de la Companyia dels Almogàvers, fundada el 1640 i coneguda popularment com els Miquelets Entre el 1735 i el 1746 participà a les campanyes d’italià relacionades amb les guerres dels Pactes de Família, i anà ascendint fins a aconseguir el grau de tinent Retirat el 1749, el 1758 es…
muftí
Islamisme
A l’islam sunnita, jurisconsult encarregat d’evacuar respostes jurídiques a petició d’un jutge o d’un particular.
En molts països musulmans sunnites el gran muftí representa una de les màximes autoritats religioses, i és designada pel cap d’estat o de govern Bé que les seves opinions i dictàmens fatwà no tenen un caràcter vinculant, conserven una gran influència malgrat que les modernes legislacions civils tendeixen a restringir-la o a acomodar-la a les directrius de l’estat Abolit a Turquia el 1924, durant l’administració britànica a Palestina, detingué el càrrec de gran muftí de Jerusalem El Husseiní , substituït pel rei Abdullah de Jordània arran de l’ocupació de Jerusalem 1948 El càrrec restà vacant…
Joan Pere Fontanella

Joan Pere Fontanella
© Fototeca.cat
Història
Història del dret
Jurista i polític.
Vida i obra Estudià dret a la Universitat d’Osca i exercí a Barcelona, ciutat on s’establí i on adquirí un gran prestigi com a jurisconsult El 1612 publicà De pactis nuptialibus sive de capitulis matrimonialibus tractatus , en dos volums el segon publicat el 1622, que fou editat també a Ginebra 1638, a Venècia 1647 i a Lió 1667 —fou un dels pocs juristes catalans de l’època amb prestigi internacional—, en què el comentari de les diverses clàusules contingudes en uns capítols matrimonials fou el motiu per a tractar un ampli ventall de qüestions com ara els privilegis dels grups…
,
Joan Josep Permanyer i Ayats
Política
Història del dret
Historiografia catalana
Historiador del dret, jurista i polític.
Vida i obra Fill del jurisconsult i polític Francesc Permanyer , obtingué el títol de batxillerat el 1862 i estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en dret administratiu 1867 i en dret civil i canònic abril del 1869, especialitat aquesta última en la qual es doctorà sis mesos després, el 15 d’octubre d’aquest mateix any A la Universitat de Barcelona fou professor auxiliar des del final del 1872, catedràtic supernumerari 1878 i catedràtic numerari d’història general del dret espanyol 1884 El 1899 fou proposat per la junta de professors de la Facultat de Dret…
,
Francesc de Sales Maspons i Labrós
Francesc de Sales Maspons i Labrós
© Fototeca.cat
Folklore
Literatura catalana
Excursionisme
Folklorista i escriptor.
Vida i obra Primogènit d’un llinatge antic, amb casa pairal a Bigues i residència habitual a Barcelona, era germà del polític Marià Maspons i Labrós i de la també folklorista i escriptora Maria del Pilar Maspons i Labrós El 1862 es llicencià en dret a Barcelona i el 1864 es doctorà en dret civil i canònic Exercí d’advocat fins el 1879, any en què guanyà oposicions notarials a Barcelona Fou soci fundador de l’Associació General per a la Reforma Penitenciària 1880 i vocal de la Comissió de Codificació del Dret Civil Català, i el 1897 fou nomenat degà del Collegi Notarial La seva tasca…
, , ,
Castell de Reiners
Situació Un aspecte del mur que delimita el recinte del castell, adaptat al cimal de la penya ECSA - A Roura Les ruïnes del castell de Reiners es troben dalt d’un turó des d’on es domina el conjunt de la població de Reiners, escampada per la vall de la ribera del seu nom, que desguassa al Tec pel seu marge dret Mapa 2449 Situació Lat 42° 28′44″ N - Long 2° 42′29″ E Per a arribar al poble de Reiners cal seguir la carretera D-15, que s’agafa a la D-115, a l’entrada del veïnat del Pont de Reiners, que es troba a gairebé 3 km de Ceret Situats davant l’església parroquial de Sant Vicenç de Reiners…
Castell de la Torre Cerdana (Portè)
Art romànic
Situació Fortalesa, dita algun temps castell de Pimorent, que vetllava el pas fronterer entre la Cerdanya I l’Arleja ECSA - A Roura Castell situat al cim d’un turó, a l’extrem de la vall de Querol, entre els pobles de Porta i de Portè Era situat al costat del camí que seguia el riu Querol i vigilava un dels accessos a la Cerdanya Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 32’ 46” N - Long 1° 45’ 58” E Cal seguir la carretera que va de la Guingueta d’Ix a Pimorent Havent passat Porta, després de deixar a l’esquerra la carretera que mena al túnel de Pimorent, ja es…
Silva
Un dels més importants llinatges gallecs amb dignitat de grans d’Espanya a Castella (Pastrana), Aragó (Híxar) i Portugal (Gouveia).
Remunta la seva filiació fins a Asnar fill del rei Fruela II de Lleó, el qual fou pare de Pelagi el Diaca , dit infant de Carrión, i és provada des del net d’aquest darrer, el ric home gallec Gutierre de Alderete, també conegut com a Gutierre Alderete de Silva , senyor d’Alderete, Aserdam i de la torre i quinta de Silva El seu fill Pelayo de Silva s’establí vers el 1090 a Portugal, d’on fou adelantado major Les dues grans línies del llinatge Cifuentes i Pastrana foren formades per dos germans consanguinis rebesnets seus La línia dels comtes de Cifuentes fou iniciada pel ric home portuguès…
El teatre de Francesc Fontanella
Francesc Fontanella i Garraver 1622-1701 fou el representant més genuí del teatre barroc a Catalunya La seva obra dramàtica i la lírica, transmesa per mitjà de manuscrits dels segles XVII, XVIII i inici del XIX, ha estat pràcticament desconeguda fins als nostres dies El seu teatre significa un intent prou reeixit, encara que malauradament estroncat, d’incorporar l’escena catalana als corrents imperants a Europa tant respecte a la recreació del llenguatge i a l’adscripció a les noves formes dramàtiques propugnades per Félix Lope de Vega en el Arte Nuevo de Hacer Comedias 1609 com al concepte…