Resultats de la cerca
Es mostren 273 resultats
Juliol 2015
Dimecres 1 Panasonic i la Generalitat entren a Ficosa Panasonic formalitza l’entrada a Ficosa Internacional, empresa catalana fabricant de components d’automòbil, i s’incorpora a l’accionariat mitjançant una operació d’uns 100 milions d’euros Al mateix temps, la Generalitat també entra a formar part de Ficosa gràcies a l’empresa pública Avançsa per mitjà de la conversió en capital d’un crèdit participatiu de 62 milions d’euros Després de l’operació, el capital de Ficosa resta repartit entre el 51% de Ficosa Inversions empresa participada per la família Pujol amb el 59%, que en té el control,…
Maig 2014
Dijous 1 Se celebra el Primer de Maig amb nombroses manifestacions Com cada any, amb motiu del Dia Internacional del Treball els sindicats convoquen manifestacions arreu, que enguany a Catalunya denuncien les polítiques de retallades i la precarietat laboral resultat de la crisi amb el lema “Contra la pobresa laboral i social”, i reuneixen milers de persones a les quatre capitals catalanes A Barcelona, la CGT convoca una marxa amb el lema “Desobediència i resistència” Divendres 2 Crítiques de l’ONU als Estats Units per la pena de mort L’ONU acusa els Estats Units de practicar penes de mort…
Margarit

Armes dels Margarit
Llinatge de cavallers i després nobles, d’origen burgès, de Girona.
Bé que ja als segles XII i XIII hom troba alguns Margarit — Pere Margarit 1145 i Guillem Guerau Margarit 1150, templers, Berenguer Margarit segle XII, cavaller de l’Hospital, Vicenç Margarit , que acompanyà Jaume I a la conquesta de València—, no fou fins el 1346 que aparegué un membre pertanyent amb seguretat a aquest llinatge Bernat I Margarit mort el 1366, ciutadà, que posseïa, al barri del Mercadal de Girona, una ferreria, i diversos béns a la parròquia de Sant Gregori, a la qual els seus successors restaren íntimament vinculats fou reboster de l’infant Joan Un probable germà seu,…
Joaquim Torra i Pla

Joaquim Torra i Pla
© Òmnium.cat
Literatura
Advocat, escriptor i editor, més conegut com Quim Torra.
Treballà durant més de vint anys a l’empresa privada i residí dos anys a Suïssa, com a executiu d’una multinacional d’assegurances Posteriorment retornà a Catalunya i es dedicà a l’articulisme i a l’assaig polític Ha publicat els llibres Ganivetades suïsses 2007, Periodisme Permetin La vida i els articles d’Eugeni Xammar 2008, Viatge involuntari a la Catalunya impossible 2009, premi Carles Rahola d’assaig i Un bohemi al cabaret del món Vida de Manuel Fontdevila, un senyor de Granollers 2013 El juny del 2008 fundà l’editorial A Contra Vent, que publica bàsicament assaig i que ha destacat…
Novembre 2014
Dissabte 1 Manifest internacional de personalitats a favor de deixar votar els catalans Deu personalitats internacionals signen el manifest Let catalans vote perquè els catalans puguin pronunciar-se sobre el seu futur polític S’hi assenyala que els catalans han expressat repetidament el seu desig d’exercir el dret a decidir sobre la relació amb Espanya a conseqüència d’un llarg desacord Entre els primers signants hi ha els premis Nobel de la pau Desmond Tutu i Adolfo Pérez Esquivel, l’historiador Paul Preston, el director de cinema Ken Loach i el crític literari Harold Bloom Els dies següents…
Economia i societat del Pla de l’Estany
Art romànic
Introducció Com ja hem esmentat, els benedictins que arribaren pels volts del 812 escolliren un indret despoblat i erm, on era possible crear un ampli domini territorial, com succeïria als segles següents El moviment repoblador afavorí una economia dinàmica i expansiva, amb la introducció de noves tècniques productives com foren els arreus per a l’agricultura i la difusió dels molins hidràulics Un document de l’any 922 ens parla de la producció de blat, sègol, civada, mill, cànem, lli, llegums, oli i vi La butlla de Benet VIII, del 1017, confirma la propietat monacal sobre els predis, amb els…
Dant

Representació de Dant en la seva tomba de Ravenna
© JoMV
Literatura italiana
Nom amb què és conegut el poeta italià Dante Alighieri (la forma Dante és un diminutiu del nom Durante).
Fill de família güelfa de noblesa menor, potser deixeble de Brunetto Latini, però autodidacte en poesia, s’adherí a l’escola poètica del dolce stil novo i, tot i que s’havia casat amb Gemma di Manetto Donati, féu de Beatriu dama florentina, filla de Folco Portinari el personatge central de la seva obra Estudià teologia i filosofia llegí els clàssics llatins i els filòsofs escolàstics Lluità a la batalla de Campaldino 1289 i contra els gibellins d’Arezzo i de Pisa Per tal de poder dedicar-se a la vida política, s’inscriví 1295 al gremi de metges i apotecaris Fou conseller del capitano del…
Presons i presoners mallorquins
La presó dels segles XVI i XVII era més un estat que un espai És a dir, es considerava que s’estava en presó des del moment en què un delinqüent queia en mans de la justícia fins que s’acomplia la sentència Per això es podien considerar com a presó un domicili particular, un carrer, una ciutat, una vegueria o una illa Poques vegades la privació de llibertat s’emprava com una forma de condemna És cert que en diferents ordenaments medievals s’estableixen penes de presó, però aquestes eren generalment substitutòries d’una multa que no es podia pagar A la Corona d’Aragó, en lloc de…
Els pariatges andorrans
Signataris del segon pariatge, 6-12-1288 ACU-ECSA Les argumentacions jurídiques dels glossadors del ius commune es van projectar sobre les formes d’organització política monàrquiques que s’engendraren arran del fracàs, a la pràctica, de la idea d’un imperi cristià universal on l’emperador gaudia d’una potestat absoluta, a semblança de la que el dret romà justinianeu atorgava a l’emperador de Constantinoble La fórmula Rex qui superiorem non recognoscens est in regno suo Imperator concentra el raonament de la jurisprudència baix-medieval, per la qual s’atribuïa a tot monarca que fos el superior…
La revolta dels Forans
La revolta dels Forans a Mallorca 1450-1453 La revolta dels Forans fou un moviment protagonitzat pels camperols de Mallorca i un sector minoritari dels artesans entre el 1450 i el 1452 La revolta s’inscriu en la sèrie de conflictes socials que afectaren tot Europa durant el període denominat de la crisi de la baixa edat mitjana Els desequilibris, que afectaven de manera estructural l’agricultura illenca, i l’expansió dels impostos —vint-i-un tipus impositius municipals eren vigents a la primera meitat del segle XV—, constitueixen el teló de fons del conflicte Una mesura conjuntural, com va…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina