Resultats de la cerca
Es mostren 150 resultats
La Fageda

Servei de visites de La Fageda
© La Fageda
Economia
Empresa del sector de l’alimentació.
Fou creada l’any 1982, com a iniciativa d’un grup de professionals de l’Hospital Psiquiàtric de Salt Girona, amb l’objectiu de cobrir el buit assistencial de persones amb discapacitat psíquica i amb malaltia mental de la comarca de la Garrotxa i proporcionar-los un lloc de treball digne El psicòleg clínic Cristóbal Colón n’és el principal impulsor i president fundador S’inicià a Olot en uns locals de l’ajuntament, i en un principi es dedicà a treballs de jardineria El 1984, amb la collaboració d’una entitat bancària i l’Administració pública adquirí la finca agrícola Els Casals, i l’any…
Radovan Karadžić
Política
Polític serbi.
El 1960 es traslladà a Sarajevo, on freqüentà els cercles literaris, publicà un recull de poesia i fou influït pel nacionalisme serbi de Dobrica Ćosić El 1971 es llicencià en medicina El 1983 fou designat psicòleg de la selecció de futbol de l’antiga Iugoslàvia Estret collaborador de Slobodan Milošević , el 1990 s’integrà al Partit Democràtic Serbi SDS, partit que, davant les creixents reivindicacions de bosnians i eslovens, advocava per la Gran Sèrbia , i del qual esdevingué president En crear-se l’estat independent de Bòsnia i Hercegovina 1992, fou nomenat president de l’autoproclamada…
Francesc Torrella i Niubó
Historiografia catalana
Historiador especialista en la indústria i l’art tèxtil, psicòleg i enginyer tècnic tèxtil.
És autor d’una extensa bibliografia en aquests temes i els ha divulgat des dels Museus Tèxtils de la Diputació de Barcelona, la Junta de Museus de Barcelona, l’Assemblea d’Estudiosos de les Comarques Catalanes i l’Aula Gran d’Extensió Universitària de Terrassa Durant els seus estudis universitaris rebé el mestratge, entre d’altres, de Lluís Pericot, Martín Almagro, Valls i Taberner i Frederic Udina Aquest darrer, juntament amb Antonio de la Torre, dirigiren la seva tesi doctoral, inèdita, presentada l’any 1951 a la Universitat de Madrid Contribución al estudio histórico de la industria tèxtil…
operant
Psicologia
Terme bàsic de la teoria del psicòleg nord-americà Burrhus Frederic Skinner desenvolupada a partir del condicionament instrumental.
Es refereix a una unitat bàsica de conducta per a la qual un reforçament és contingent, de manera que hom pot identificar la conducta per les conseqüències que té sobre el medi Malgrat que un operant es presenti en una situació clarament definida, no sembla possible provocar-ne l’aparició a partir d’un estímul específic
llei de l’efecte
Psicologia
Principi bàsic de l’aprenentatge enunciat al començament del segle XX pel psicòleg nord-americà Edward Lee Thorndike.
La investigació experimental amb gats mostrà que, amb un tempteig d’assaig i error, eren capaços de descobrir el mecanisme que obria la gàbia on eren tancats Aquest descobriment posà de manifest que les accions amb conseqüències positives per a l’organisme s’aprenen, de manera que poden repetir-se en forma d’hàbits per contra, les accions amb conseqüències negatives no es repeteixen en forma d’hàbits Considerada un dels fonaments del conductisme, perquè evita referir-se a qualsevol intencionalitat, en l’actualitat s’accepta com a correcta, malgrat que no sigui capaç d’explicar tots els…
teoria de la porta d’entrada
Medicina
Teoria sobre la transmissió del dolor formulada l’any 1965 pel psicòleg canadenc Ronald Melzack i el neurofisiòleg britànic Patrick Wall.
Segons Melzack i Wall, les percepcions del sistema nerviós, principalment la del dolor, no depenen únicament de l’estimulació perifèrica i de la seva transmissió, sinó que hi ha sistemes propis de modulació medullar que hi influeixen La transmissió de la sensació dolorosa a l’encèfal a través de fibres aferents primes es pot inhibir per l’acció de l’estimulació de fibres gruixudes, que són les que transmeten la sensació del tacte, de tal manera que es pot provocar una mena de ‘porta’ que bloqui l’ascens del dolor La teoria de la porta d’entrada fomentà l’aparició de noves tècniques…
psicologia
Psicologia
Ciència que estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana, considerada individualment o bé, i àdhuc alhora, com a membre d’un grup social; per tal de diferenciar-la de la psicologia animal, hom en diu també psicologia humana.
Bé que l’exigència de cientificitat no ha estat mai absent en els estudis de la psicologia més antiga Alcmèon de Crotona n’és testimoni, com també ho és Aristòtil mateix, malgrat la seva responsabilitat en el fet que durant els segles restessin oblidades les aportacions de l’anterior sobre el paper del cervell com a centre del pensament, hom pot distingir clarament, en la història de la psicologia, dues èpoques -sovint anomenades clàssica i científica-, diferenciables tant pel contingut com, sobretot, pel mètode d’aquesta ciència La psicologia clàssica , també coneguda com a psicologia…
psicodiagnosi
Psicologia
Avaluació del comportament, les capacitats o la personalitat d’un individu amb l’objectiu específic d’obtenir informació que permeti al psicòleg respondre a una demanda professional.
Pot servir per a identificar alguna patologia, una orientació vocacional, la determinació d’alguna aptitud específica, etc
Els valors
La cartografia tracta de representar els elements materials que es poden localitzar sobre el territori georeferenciar amb major o menor precisió, siguin rius o muntanyes, ciutats o fronteres i els seus continguts, però representar idees i creences, elements immaterials i difícilment georeferenciables resulta una tasca gairebé impossible Aquest és el cas del mapa dels valors, element fonamental per a entendre les relacions humanes i les de les societats amb el seu medi natural i el sobrenatural Tot i que els antropòlegs culturals i els especialistes en filosofia i ètica, amb bona lògica, ho…
Pubertat precoç
Es denomina pubertat precoç l’inici dels canvis físics propis de la pubertat a una edat inferior a la normal, és a dir, abans dels 8 anys per a les nenes o bé abans dels 10 anys per als nens En la major part dels casos l’inici precoç dels canvis puberals només correspon a una variant de la normalitat, és a dir, que es deu a factors constitucionals, regits genèticament, pels quals es generen prematurament els estímuls hipotalàmics que desencadenen les modificacions físiques pròpies de la pubertat No obstant això, en un petit percentatge de casos la causa de la pubertat precoç és un trastorn…