La cartografia tracta de representar els elements materials que es poden localitzar sobre el territori (georeferenciar) amb major o menor precisió, siguin rius o muntanyes, ciutats o fronteres i els seus continguts, però representar idees i creences, elements immaterials i difícilment georeferenciables resulta una tasca gairebé impossible. Aquest és el cas del mapa dels valors, element fonamental per a entendre les relacions humanes i les de les societats amb el seu medi natural i el sobrenatural. Tot i que els antropòlegs culturals i els especialistes en filosofia i ètica, amb bona lògica, ho creieren irrealitzable, el geògraf ho va intentar, com una primera aproximació, susceptible de generar-ne moltes altres de noves a partir de la seva anàlisi crítica.
El mapa del sociòleg Ronald Inglehart i alguns estudis de la World Values Survey, que coordina ell mateix i que ha elaborat ja quatre informes (1981, 1990, 1995 i 2000) que comprenen els estats amb prop del 80% de la població mundial, n’aportaren un primer contingut. D’altra banda, la controvertida obra del politòleg nord-americà Samuel P. Huntington (que podria estar a l’origen de l’actual guerra de l’Iraq) en donà la base, per tal de diversificar una mica les informacions. Amb aquesta mateixa intenció d’aproximar-nos a la complexitat del tema i intentar defugir una mica les simplificacions excessives, finalment, s’afegí també el gràfic extret d’una obra sobre la geografia del temps del psicòleg nord-americà Robert Levine. Tot molt nord-americà, si es vol, per bé que Inglehart havia començat treballant en l’European Values Survey Group, però ben d’acord amb la circulació actual de les idees.
El mapa d’Inglehart (que figura de forma central en el web de la seva organització) sintetitza tota la informació de cada Estat estudiat en una matriu de doble entrada, en la qual cada un d’ells se situa a prop dels valors tradicionals o dels racionals seculars, en una coordenada, i dels de supervivència o autoexpressió, en l’altra. La correlació territorial és prou elevada perquè els punts dels estats puguin ser agrupats per continents (Àfrica, Àsia del sud-est) o per grans àrees culturals (Amèrica Llatina, països anglòfons, Europa protestant i catòlica, confucianistes) o de forma històrica (excomunistes), ja que els estudis foren fets majoritàriament abans de la consolidació dels efectes de la caiguda del mur de Berlín i hi apareixen encara, per exemple, dues Alemanya. Així i tot, alguns estats són clarament fora del seu lloc, com Portugal, l’Uruguay, Israel o Grècia, mentre que Irlanda és classificada per la seva llengua i no per la seva religió. Destaquen així, per l’extrem del que seria la modernitat, Suècia o el Japó, mentre que a l’altre extrem apareixen Zimbabwe, el Marroc i Jòrdania. Aquest primer mapa, fet des d’una òptica situada entre la sociologia i la ciència política, ha estat aquí la base per a l’elaboració del mapa gran, perdent-se la perspectiva estatal a favor de la regional de Huntington, però amb els resultats del darrer informe mundial respecte a vuit valors diferents, quatre referits a les formes polítiques, per bé que totes relatives a la democràcia, i quatre a qüestions socials rellevants, com la igualtat entre sexes, l’homosexualitat, l’avortament o el divorci.
Si tots els temes contenen un grau elevat de subjectivitat, aquest encara més. Una subjectivitat inclosa en el propi equip que fa les enquestes i les interpreta, ja que, en certa manera, les magnituds de les respostes de les àrees occidental i japonesa, força equilibrades al voltant del 60%, serien el model social i cultural al qual caldria arribar, com a manifestació del canvi cultural associat a la modernització que es vol per a tots els estats del món. La subjectivitat dels enquestats i de tota la població de la qual se’ls fa representants ha de ser tinguda en compte, ja que en àrees tan grans cal pensar en l’existència d’una enorme diversitat de punts de vista –contradictoris i complementaris– i, moltes vegades, una gran dificultat per a comunicar-los, a causa de falta de consciència, de formació o de llibertat. Però subjectivitat també en la pròpia interpretació d’aquests valors; el gràfic sobre el ritme de vida en alguns estats és clar en aquest sentit: Suïssa és el primer dels trenta-un casos analitzats i Mèxic, el darrer; el que es valora en aquest rànquing és la rapidesa amb què es camina, el temps que triga el correu a arribar als destinataris i la puntualitat dels rellotges. Cal no oblidar, però, que una mateixa informació pot ser valorada diferentment per persones diferents i en moments també diferents, ja que la rapidesa de la vida suïssa pot ser un impediment per a disfrutar de la vida, com es podria fer a Mèxic, o viceversa.
Malgrat totes les dificultats, però, la reiteració periòdica d’aquests tipus d’estudis sociològics resulta força interessant com una dada més de les poques de què es disposa per a conèixer la realitat social contemporània. Cal defugir les generalitzacions abusives i les simplificacions infantils, és clar, però cal estar amatent als canvis en moltes d’aquestes i altres qüestions que afecten la vida quotidiana de les persones i que mostren els darrers temps una tendència clara cap a una certa homogeneïtzació. Es podria parlar, fins i tot, d’una certa difusió dels valors americans, a través de tots els recursos polítics, econòmics i culturals dels Estats Units que cal conèixer i valorar. La jove Amèrica davant d’una vella Europa és una imatge recurrent que està en marxa, almenys, des que Nova York va robar la capitalitat cultural mundial a París en plena guerra freda, segons l’afortunada expressió de l’historiador de l’art Serge Guilbaut en el seu llibre del 1983. Només el coneixement i la consciència dels canvis pot permetre emprendre accions, a favor o en contra.