Resultats de la cerca
Es mostren 568 resultats
Perdiu xerra
Àrea de nidificació de la perdiu xerra Perdix perdix als Països Catalans Maber, original dels autors És una espècie sedentària i nidificadora als Països Catalans La seva àrea de distribució se centra únicament a les comarques pirinenques de Catalunya, a Andorra i a la Catalunya Nord Alta Cerdanya, Conflent, Capcir i Vallespir Encara que és sedentària, realitza petits desplaçaments estacionals relacionats amb necessitats tròfiques i de protecció davant dels seus depredadors Durant l’època de la cria sol ocupar altituds entre els 1000 i 2000 m, com a màxim Un cop finalitzat el període…
Un fistulàrid lessepià
Impossible de confondre amb cap altre peix mediterrani per la seva silueta estilitzada, Fistularia commersonii s’ha escampat ràpidament per tota la Mediterrània Xesco Riera La família dels fistulàrids Fistulariidae és integrada per peixos amb un aspecte que pot recordar el d’alguns singnàtids agulletes, mules, que són del mateix ordre Syngnathiformes Es tracta de peixos molt allargats, cilíndrics, sense escates tot i que alguna espècie pot presentar algunes plaques òssies i amb una boca molt característica situada a l’extrem d’un llarg musell tubular Les aletes dorsal i anal són iguals,…
Centcelles
El mausoleu de Centcelles
© Fototeca.cat
Antic terme del municipi de Constantí (Tarragonès), al S de la vila, entre aquesta i el Francolí, on hi ha el mausoleu de Centcelles, un dels monuments romans conservats més important dels Països Catalans, amb mosaics excepcionals.
El lloc fou ocupat per una gran villa de l’alt imperi, completament refeta durant el segle IV dC a aquesta segona fase de la villa pertanyen unes termes Hi fou bastit al damunt el mausoleu, aprofitat durant l’època medieval com a capella dedicada a sant Bartomeu, i després com a casa de pagès fins el 1958 La primera referència a les restes romanes és del 1572 Ponç Icard, però els mosaics no foren descoberts fins el 1877 Antoni Gallissà, Gudiol i sobretot Domènech i Montaner en feren els primers estudis, del 1901 al 1909, encara que la publicació del darrer aparegué el 1931 Hom l’interpretà…
altaveu

Altaveu de greus
© Fototeca.cat
Electroacústica
Transductor electroacústic encarregat de transformar els senyals elèctrics en ones acústiques, projectat per radiar potència acústica a l’aire.
Segons el principi físic emprat per a aquesta transformació, els altaveus poden ésser electrodinàmics, electromagnètics, electroestàtics, magnetoestàtics, piezoelèctrics o iònics El tipus més correntment utilitzat és l’altaveu electrodinàmic, que hom pot trobar en qualsevol aparell de ràdio, casset, TV, etc Atès que és molt difícil d’aconseguir que un sol altaveu pugui reproduir tot el marge de freqüències audibles 20 Hz-20 000 Hz, en els sistemes d’alta fidelitat aquest marge és reproduït per dos o tres altaveus, que es reparteixen els senyals mitjançant un filtre divisor de manera que…
Sant Andreu de Castellò (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Vista de la part de l’absis, sobremuntat per un campanar d’espadanya que reprodueix la corba d’aquell ECSA – M Anglada El poblat de Sant Andreu que ara només té quatre cases habitades és situat al vessant oriental del turó de l’Orri, a 1 329 m d’altitud, passat el barranc de Sant Andreu i un parell de quilòmetres més amunt del poble de les Eres Mapa 34–10215 Situació 31TCG606959 S’hi arriba a través de la pista que va a Aravell, Castellbò i Sant Joan de l’Erm vell Castellbò és a 14 km de la Seu d’Urgell, al sud-oest s’hi va pel primer trencall de carretera després de…
Miquel Parets i Alaver
Literatura
Cronista.
Vida i obra Assaonador de pells, era fill d’un altre Miquel Parets, de qui heretà l’ofici, i de Caterina Alaver Es casà successivament amb Maria Roura, Isabel Mans i Marianna Vinyes, i escriví un extens dietari que, amb el títol de De molts successos que han succeït dins Barcelona i molts altres llocs de Catalunya dignes de memòria , comprèn el període 1626-60 Hi descriu tots els esdeveniments notables de la vida política, social i quotidiana de la Barcelona del segle XVII la gran fam del 1631, el motí del Corpus de Sang, les vingudes de prínceps i monarques, les festes i els cerimonials…
,
Vacances pagades
Literatura catalana
Llibre de poemes de Pere Quart (Joan Oliver), publicat el 1960.
Desenvolupament enciclopèdic Arribat a la maduresa vital i literària, Pere Quart fa una valoració moral de la seva trajectòria biogràfica a partir de la qual reflexiona críticament sobre la condició humana, la realitat que li ha tocat de viure i l’ofici i la funció del poeta La ironia escèptica, present ja des del títol, dona unitat a tot el recull Des de l’objectivitat i el distanciament proporcionats per la figuració irònica, Pere Quart basteix una identitat poètica que contempla la seva biografia de manera antisentimental i autocrítica —la qual es manifesta amb el desdoblament de veus—, i…
Els basidiolíquens
Són pocs els basidiomicets que han emprès el camí de la liquenificació Els més notables a Europa són els que han resultat del mutualisme entre fongs del gènere Omphalina i algues del gènere Coccomyxa , i han format un tallus granulós Botrydina o esquamulós Coriscium A aquest darrer tipus correspon el de la fotografia noteu-hi les esquàmules verdes, que ha produït fructificacions amb el típic aspecte d’agàric, i sense algues Els seus caràcters ens permeten de veure que el nom que li correspon és Omphalina hudsoniana Una altra espècie, O ericetorum , amb tallus de tipus Botrydina , ha estat…
Els escàrids: peix lloro
La família dels escàrids és força rica en espècies pròpies dels esculls corallins de les mars tropicals Hom els anomena peixos lloro perquè tenen les dents fusionades en quatre plaques que, unides de dues en dues, prenen una aparença semblant a la del bec d’un lloro Les maxilles, curtes i fortes, tenen gran part dels ossos bucals units D’altra banda, els ossos faringis són grossos i dotats d’algunes dents molariformes, les superiors de les quals són mòbils en sentit antero-posterior Les escates cicloides, grans, també es distribueixen per les galtes Presenten una aleta dorsal única i…
Gaceta Municipal de Barcelona
Publicacions periòdiques
Publicació setmanal de l’ajuntament de Barcelona que des del 4 de novembre de 1914 informa de les activitats d’aquest òrgan d’administració local i reprodueix els acords i els edictes municipals.
Del 6 de juliol de 1922 al 27 de setembre de 1923 fou redactada en català amb el títol Gaseta Municipal de Barcelona , igualment com durant la República i la guerra civil 15 d’abril de 1931 - gener del 1939
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina