Resultats de la cerca

És anomenat també peu de ferro

Situació Fragment de muralla d’aquest castell, situat prop l’església de la vila ECSA - J Giralt Les poques restes del que nosaltres considerem el castell de Butsènit es troben a la cinglera que hi ha a la cara meridional de l’església parroquial de la vila Mapa 33-14360 Situació 31TCG333297 Per a arribar-hi cal anar fins a la plaça de l’església i des d’allí, per sota de la primera casa de la banda meridional, surt un carreró cobert que desemboca a la part exterior de la fortificació CAT-CCA-JGB Història Una de les primeres referències escrites que es coneix del lloc de Butsènit és de l’any…

Aquest consisteix a llençar el patacó de cada jugador intentant tocar la peça un altre patacó situat a una certa distància de la ratlla i fer-la girar, i qui ho aconsegueix guanya tots els patacons de la parada Hom també pot jugar-hi en la modalitat de flendi

Situació Basament d’una torre del sector nord, de base rectangular i grans carreus, gairebé l’únic testimoni vistent d’aquesta fortalesa d’origen andalusí F Baltà El castell, també conegut com “castell del Cinto”, és situat en el tossal que domina la vila d’Albesa El vestigi més vistent, una torre, s’anomena la “Penya dels Moros” Mapa 32-14359 Situació 31TCG055254 Albesa és a ponent de Balaguer, a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana Hom hi pot arribar des de Balaguer per la carretera local que va a Lleida passant per Menàrguens En arribar a aquest poble cal prendre un trencall a mà…

Situació L’església de Sant Sadurní del Castell de Montmajor es troba al vessant de tramuntana del castell, sota mateix de l’indret on hi devia haver les muralles Al seu voltant hi han crescut els pins a dojo, encara que per la banda de tramuntana i de ponent hi ha camps de conreu No és a gaires metres de la masia de Can Barri Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 95,3 — y 51,6 31 TCG 953516 Un detall del mur interior de ponent amb una fornícula oberta R Viladés Aspecte que ofereix un angle interior…

Antoni Deu Antoni Deu i el seu germà Gregori eren fabricants de cardes a Barcelona Les cardes dels germans Deu Una carda era una peça de cuir guarnida de puntes de filferro i amb un mànec de fusta, abans que les màquines substituïssin el que era una labor manual en el procés de la filatura tèxtil Els fabricants de cardes eren, per tant, unes persones que combinaven el treball de la pell i el del ferro Antoni Deu, que devia ser el gran dels dos germans, va installar-se amb una fàbrica de cardes al carrer d’Amàlia de Barcelona Ho devia fer abans del 1840, ja que el 1841 presenta ja els seus…

L’any 1681, a l’abadia francesa d’Hautvillers, el bon monjo benedictí Dom Pierre Pérignon, s’acostà decididament a la glòria Havent observat la tendència dels vins de la Xampanya a escumejar espontàniament, descobrí que l’addició d’una determinada dosi de sucre al vi novell garantia aquesta efervescència acabava d’obrir les portes al mètode xampanyès méthode champenoise que, amb el temps, acabaria donant primer el champagne i després la blanquette del Llenguadoc, el spumante italià o el xampany català Però la troballa no hauria tingut cap aplicabilitat sense un tap de debò, eficaç, estanc i…

Les espardenyes són una derivació de les sandàlies dels romans Representen l’única pervivència del vestit popular a Catalunya que té vitalitat avui, a la fi del segle XX És a dir, algunes persones d’àmbits rurals i de la ciutat les utilitzen habitualment, sobretot a l’estiu, i fins i tot formen part dels corrents actuals de la moda Les espardenyes com es coneixen avui ja apareixen ressenyades en els documents del segle XIII Per les seves característiques de lleugeresa, a l’exèrcit les portaven les tropes d’infanteria de la corona catalanoaragonesa i el 1694 les va adoptar la infanteria…