Castell de Butsènit (Montgai)

Situació

Fragment de muralla d’aquest castell, situat prop l’església de la vila.

ECSA - J. Giralt

Les poques restes del que nosaltres considerem el castell de Butsènit es troben a la cinglera que hi ha a la cara meridional de l’església parroquial de la vila.

Mapa: 33-14(360). Situació: 31TCG333297.

Per a arribar-hi cal anar fins a la plaça de l’església i des d’allí, per sota de la primera casa de la banda meridional, surt un carreró cobert que desemboca a la part exterior de la fortificació. (CAT-CCA-JGB)

Història

Una de les primeres referències escrites que es coneix del lloc de Butsènit és de l’any 1084, quan el comte d’Urgell Ermengol IV concedí la senyoria de Butsènit a Ramon Gombau, el qual el mateix any, juntament amb la seva esposa Sicarda, atorgaren als pobladors d’“..ipso castro de Bochcerthic..” tot el territori que havien conquerit a les Penelles, de manera que en endavant aquests dos termes (Butsènit i les Penelles) romanguessin sota una mateixa jurisdicció senyorial. Cal identificar aquest personatge amb Ramon Gombau de Ribelles, senyor de Ribelles, casat amb Sicarda de Castellbò. Els mateixos esposos infeudaren el 1088 el castell de Butsènit a Artau Mir i la seva muller Adalèsia, potser iniciadors del llinatge anomenat Butsènit, feudataris del castell. L’any 1127 Ramon Guillem i la seva muller Adelaida encomanaren a Ermengarda i al seu fill Arnau Pere els castells de Butsènit i de les Penelles. L’any 1166 Guillem Artau de Butsènit i el seu germà Bertran de Butsènit (segurament emparentats amb l’esmentat Artau Mir) arribaren a una convinença per a posar fi a les seves baralles i entre altres acords es partiren per la meitat els seus drets sobre els castells de Butsènit i les Penelles. Guillem Artau feu testament el 1168 i deixà a la seva filla Jordana el feu de Butsènit, la meitat de la quadra de les Penelles que pertanyia a l’esmentat castell i els seus drets senyorials que posseïa al castell de Butsènit, amb el dret d’estatge que tenia al castell i excepte un home anomenat Rossell. L’any 1173 Bertran de Butsènit i la seva muller Ermessèn van lliurar a la seva filla Sança i al seu futur marit, Ramon de Montserè, tots els drets que tenien al castell de Butsènit, al de les Penelles i al seu alou de la quadra de Finestres, amb tots els seus homes.

AI segle XIII trobem el castell en mans dels Anglesola. L’any 1259 el rei Jaume I concedí una carta de protecció i guiatge especial a favor de Berenguer Arnau d’Anglesola, pels seus castells de Butsènit i Utxafava.

Posteriorment, al segle XIV, el lloc i castell de Butsènit pertangueren a la jurisdicció senyorial del monestir cistercenc de Santa Maria de Poblet, com es reflecteix en el fogatjament de vers el 1381; tanmateix, el cenobi pobletà ja posseïa diversos béns i alous en aquell indret des de la darreria del segle XII. El 1415, el rei Ferran I vengué a l’abat de Poblet la jurisdicció civil i criminal del lloc de Butsènit, el qual restava encara sota el domini jurisdiccional d’aquell monestir l’any 1831, tot i que la jurisdicció criminal consta que al segle XVII havia passat a l’arquebisbe de Tarragona. (MLIR-CAT-CCA-JGB)

Castell

Del castell de Butsènit només es conserva el que devia ser un tram de la muralla meridional, potser una torre de planta rectangular disposada en la cinglera que domina el riu Sió, a la qual es va adossar un pany de mur allargat que es pot considerar una construcció tardana bastida amb carreus antics reaprofitats. Sembla que es poden distingir dues etapes constructives, i cal relacionar-les amb la d’època andalusina l’una, i l’altra amb la posterior etapa feudal.

Les sis primeres filades del fragment de muralla meridional que en resta presenten un parament construït a base de grans carreus, ben escairats i majoritàriament disposats al llarg, excepte la segona filada, on apareixen alguns carreus de través que semblen tenir un tractament de lleuger encoixinat. Malgrat tot, aquesta etapa presenta una refacció general pel que fa a les juntes. La torre presenta unes dimensions de 5, 70 m × 2 m en la part més visible i carrega directament sobre el gres que constitueix el terreny natural. La part inferior de la construcció presenta un lleuger esglaó, que potser feia funció de sabata. Considerem, pel tipus de parament, que la datació d’aquesta etapa és molt reculada, probablement anterior al 897, que és la datació del parament del castell de Balaguer.

Amb menys vestigis que els de l’anterior, s’observa una segona etapa, que correspon bàsicament a una construcció feta a base de carreus més petits, ben escairats, i presenta marcades cantonades obrades amb aparell disposat a trencajunt; només es conserven sis filades senceres i la part central de la setena. Es tracta, com ja s’ha esmentat, del fragment d’un mur que es va adossar a la torre en un moment posterior a la conquesta feudal. (CAT-CCA-JGB)

Bibliografia

  • Miret, 1918, pàg. 289
  • Font i Rius, 1969-83, vol. I doc. 39, pàgs. 67-68
  • Lladonosa, 1972-74, vol. I, pàgs. 116, 156, 219 i 283
  • Els castells catalans, 1979, vol. VI (I), pàgs. 391-393
  • Baraut, 1984-85, vol. VII, doc. 1 000, pàgs. 122-123
  • Altisent, 1993, vol. I, doc. 30, pàgs. 46-47; doc. 31, pàgs. 47-48; doc. 34, pàgs. 49; doc. 35, pàg. 50; doc. 70, pàgs. 74-75; doc. 293, pàgs 227-228; doc. 329, pàg. 253 i doc. 451, pàg. 337