Situació
L’església de Sant Sadurní del Castell de Montmajor es troba al vessant de tramuntana del castell, sota mateix de l’indret on hi devia haver les muralles. Al seu voltant hi han crescut els pins a dojo, encara que per la banda de tramuntana i de ponent hi ha camps de conreu. No és a gaires metres de la masia de Can Barri. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781: x 95,3 — y 51,6 (31 TCG 953516).
Un detall del mur interior de ponent amb una fornícula oberta.
R. Viladés
Aspecte que ofereix un angle interior del temple.
R. Viladés
Per arribar-hi cal situar-se a la plaça de Montmajor, des d’on cal dirigir-se a l’església nova. Abans de donar la volta al campanar, s’ha de trencar a mà dreta i seguir aquesta pista forestal que va a Can Sabata Vell i a Can Barri. Després d’1,5 km i al mateix encreuament de carreteres es pot deixar el cotxe. Cal seguir un trosset a peu, en direcció a llevant i enfilar-se per un corriol que porta al peu mateix de l’església. En total són dos minuts a peu. (RVL)
Història
L’església del castell de Montmajor, dedicada a Sant Sadurní, fou l’església castellera i del terme, al comtat de Berga i prop del seu límit amb el comtat d’Urgell. Des de la seva construcció fou també parroquial, eclesiàsticament lligada a la dignitat episcopal d’Urgell.
La primera notícia del lloc i concretament del castell de Montmajor és de l’any 983, que el comte Oliba Cabreta signa les cartes de donació de l’honor del Pujol (Pujol de Planès), del castell de Montmajor (ipsa honore de ipso Puiol qui est subtus castro de Monte Majores). Els donadors eren Ató i Riquilda i el comte confirmava aquests béns a favor del monestir de Santa Maria de Serrateix.
El lloc de Montmajor fou objecte de repetides donacions de béns i terres a favor del monestir de Serrateix; la documentació del segle XI és rica en referències d’aquest tipus. L’any 1050 Adalais donà al monestir de Serrateix un alou al lloc de Correà, a la vall de Lord, alou que tenia com a límits Montmajor i l’església del lloc situada al coll d’Alzina, el lloc de Tolosa i l’església de Santa Creu de Montclar (De una parte in monte Maiore eclesias in collo ulcina, de .III. in Tolosa de .IV. in Sta. Cruce...). És la primera referència concreta que coneixem de l’església de Montmajor, una referència, però, que no esmenta l’advocació concreta de l’església.
El segle XII el castell de Montmajor pertanyia a la família vescomtal del Berguedà; l’any 1187 el trobador Guillem de Berguedà fill del vescomte Guillem, cedí el castell de Montmajor al seu germà Berenguer en el seu últim testament.
L’església de Sant Sadurní de Montmajor fou parroquial i aquest caràcter quedà confirmat en la visita al deganat del Berguedà del 1312.
El segle XVIII depenien de Sant Sadurní de Montmajor l’església veïna de Santa Maria de Querol formant part de l’oficialat de Berga. L’església romànica del castell fou abandonada el segle XIX, quan al pla de Montmajor es començà a formar l’actual poblet i fou construïda l’any 1918 la nova església dedicada també a Sant Sadurní, la qual assumí les funcions parroquials.
Encara l’any 1917 s’hi feu el darrer casament, i el 1918 l’últim bateig, ambdós de Can Barri. Aleshores l’església ja era en mal estat, però com estaven construint la nova a baix al pla, s’emportaren la pedra de la vella. Això ha originat que actualment només hi hagi les ruïnes.
En el llibre d’òbits de Montmajor hi consta tot una sèrie d’enterraments fets dintre l’església, tots de la família Barri. Així tenim data d’un enterrament efectuat el 22 de desembre de 1696 a la capella de Sant Llop. El 16 de febrer de 1716, el 8 d’agost de 1733, el 13 de gener de 1739, el 20 de gener de 1739, el 23 d’octubre de 1765 i el 17 de juny de 1780. (RSR-RVL)
Església
L’església de Sant Sadurní del Castell de Montmajor és un edifici que consta només d’una única nau rectangular, orientat a llevant. El segle XVII-XVIII s’hi afegí una capella lateral a la banda de tramuntana. També en aquest mateix mur i ran del de ponent posteriorment fou oberta una porta. La part que es pot veure millor és el mur de ponent per la seva part de dintre. Hi ha un banc raconer fet de pedra, i el baptisteri, també posterior. En aquest mateix mur, al centre i a un metre i mig del sòl, hi ha una fornícula. També es pot comprovar que l’església era enguixada.
De les parets exteriors no se’n pot veure res, atès que els seus voltants són plens de terra. Només a la seva capçalera s’observa un tros de mur recte, cosa que fa creure que no hi havia absis. També és possible que la porta primitiva fos a migdia, ja que per la banda de tramuntana era més difícil atès el desnivell, encara que després n’hi obrissin una.
L’aparell, el que es veu, és format per blocs tallats a maceta i rejuntats amb argamassa. Al seu sòl es poden trobar algunes pedres que per la seva forma adovellada fa pensar que formaven part de la volta. Tot i que es tracta d’una església romànica, no podem aventurar-ne la datació, sense tenir més elements de judici.
Al seu voltant, a llevant i migdia, hi ha algunes tombes, sobre la llosa d’una de les quals hi ha una inscripció. Les tombes han estat violades. (RVL)
Bibliografia
- Arxiu de Solsona, Fons de Serrateix
- Albert Benet i Clarà: Una revolta berguedana contra el comte Oliva Cabreta, “L’Erol”, núm. 6, setembre 1983, pàgs. 29-34