Resultats de la cerca

A l’inici de la dinastia Zhou segle XI-VIII aC la durada de l’any era avaluada en 366 dies, però era usat un calendari lunar de 354 dies, que aviat fou canviat per un de lunisolar, amb la intercalació de set mesos lunars cada dinou anys així s’obtingué el calendari de Zhuangzi adoptat a Qin segle III aC, que durà fins a la reforma de l’època Han any 104 aC Al segle XVI aparegué l’obra de Zhusaiu, que resumeix tota la tradició xinesa del calendari Fins a la revolució republicana del 1911 la Xina es regí pel calendari lunar yinli , i la diferència d’onze dies i un quart entre l’any solar i els…

Solia tenir poques escenes i pocs personatges i no hi havia intervenció del cor l’estructura, segons sembla, fou creada per Sofró de Siracusa segle V aC són conservats fragments de mims seus i d’Herodes, entre els grecs, i de Dècim Laberi i Cneu Matius, entre els romans El caràcter satíric que tenia entre els grecs esdevingué grotesc amb els romans Representava sàtires polítiques, religioses, de costums o paròdies literàries, amb acompanyament de cant Similar a l'atellana en molts aspectes tipus característics, diàlegs enginyosos, etc, se'n diferenciava en la manca d’ús de màscares i en el…

Joan Guillemí era fill de Rafael Guillemí, ebenista Joan establí el taller al carrer d’Escudellers, on construí un bon nombre d’instruments Fabricà dos models de violins, un de mida petita, que es caracteritza per un disseny proper a l’escola napolitana, molt bombat, i un altre, de mida més gran, còpia del de Stradivari Com a fet especial cal remarcar que el cap, vist frontalment, és més curt i més ample del normal i les efes mostren un disseny molt personal i elegant El vernís que emprà és d’una qualitat extraordinària, com el dels bons mestres de l’escola napolitana A més de l’etiqueta on…

L’ofici d’impressor es difongué a Barcelona i a València a la segona meitat del segle XV, vinculat especialment a famílies converses El 1491 es formà a Barcelona, amb autorització reial, una confraria sota l’advocació de Sant Joan ante Portam Latinam De fet, moltes impremtes eren propietat de mercaders, nobles i eclesiàstics, per tal com constituïen un sector dinàmic que atreia capital Al segle XVII els impressors o estampers desitjaven la creació d’una corporació professional i cívica, però toparen amb els privilegis dels llibreters llibreter, que volien monopolitzar el mercat…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna del tipus trompeta amb forats El nom prové de la forma ondulada, en forma d’essa o de serp reptant, que, per la seva longitud, adopta el tub de l’instrument De secció longitudinal cònica i sense pavelló, aquest tub sol fer quatre corbes i s’eixampla des d’1,5 cm fins a 10 cm Desplegat i comptant-hi el tudell, sol fer uns 245 cm El so és generat per la vibració dels llavis de l’instrumentista, que és recollida per un broquet metàllic, d’ivori, d’os o de fusta, en forma de copa, que s’uneix al cos mitjançant un tudell La columna d’aire és…

A l’edat mitjana, el cant gregorià exigia un director que guiés els executants amb senyals convencionals de la mà quironomia La varietat rítmica de les obres polifòniques exigí també un director que portés el compàs amb la mà, amb cops de peu o amb una vara amb què picava a terra La pràctica del baix continu permetia que la direcció fos a càrrec d’un executant, normalment el clavecinista en les representacions d’òpera, el director guiava els cantants des del clavicèmbal En l’orquestra simfònica, solia dirigir el primer violinista —això es manté encara avui en molts conjunts de cambra—, però…

Com a càstig fou aplicada sovint pels tribunals en èpoques passades podia consistir en la flagellació, posar l’acusat a la picota o amb argolles, tallar la mà als lladres especialment als països islàmics, etc També servia per a augmentar els sofriments dels condemnats a mort crucifixió, esquarterament, foguera, lapidació, empalament, etc Com a mitjà per obtenir informació o la declaració de l’acusat fou molt usual a l’edat mitjana La inquisició en solia usar de tres menes els cordills —que consistia a lligar l’acusat i anar estrenyent les lligadures—, la garrutxa —que consistia a penjar l’…

La sífilis és una malaltia de transmissió sexual d’origen bacterià causada pel Treponema pallidum , d’una incidència que havia disminuït molt, però que en l’actualitat es torna a presentar amb una freqüència relativament important Antigament, quan no es disposava d’un tractament eficaç contra aquesta malaltia, el trastorn solia causar alteracions cròniques que progressaven durant alguns anys i arribaven a provocar alteracions greus del sistema nerviós i l’aparell càrdio-vascular En l’actualitat, la sífilis es pot diagnosticar i tractar eficaçment en la fase aguda, quan ocasiona el xancre…

Aquest passatge s’anomena cadenza 'cadència' perquè omple l’espai d’una cadència harmònica comprès entre l’inici de la 6a i 4a cadencial i la seva resolució A efectes instrumentals, l’atac de la 6a i 4a cadencial coincideix amb la fermata de l’orquestra i l’inici de la intervenció del solista El final de la cadenza en els concerts clàssics i en alguns del període romàntic acostuma a ser amb trinat sobre alguna de les notes de l’acord de dominant i immediatament després la seva resolució a l’acord de tònica, on l’orquestra reinicia la seva intervenció En la partitura, la fermata de l’orquestra…

Acció de La Ferreria Catalana La societat es constituí el mes d’abril del 1855 Es tractava, segons el text propi, d’una societat minera que es proposava l’explotació de mines de ferro, fosa d’aquest mineral i fabricació del ferro pels sistemes més avançats La Ferreria Catalana tenia el domicili social a Barcelona, al carrer de Santa Madrona núm 2, però l’establiment industrial era a Anglès, comarca de la Selva Explotava petites vetes de ferro que hi havia pels voltants, i una mina de plom La Ferreria Catalana, com solia passar en aquests casos, era la successora d’una farga, que ja existia…