Resultats de la cerca
Es mostren 535 resultats
vinya
vinya
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta, de la família de les vitàcies, amb circells opositifolis, de fulles, o pàmpols, palmatilobulades i irregularment dentades, de flors petites, verdoses i de corol·la caduca, agrupades en panícules, i de fruits, els grans de raïm, en baia arrodonida, groguenca, rosada o d’un blau violat fosc, disposat en panícula.
Les formes silvestres són lianes de fins a 30 m de llarg, que es fan vora rius i en boscs humits, a l’Europa meridional Les formes conreades són arbustives, a causa de la poda en forma de cep , del qual cada any surten branques o sarments o bé enfiladisses, enasprades en forma de parra La planta conreada té el seu origen a la regió càspia El conreu de la vinya actualment és estès a quasi totes les regions temperades del món Resisteix bastant l’eixut i no tolera els freds intensos Els seus principals enemics són el míldiu Plasmopara viticola , l’oïdi Uncinula necator i la filloxera…
moniato

Conreu de moniatos
(CC0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia de règim anual, de la família de les convolvulàcies, amb tubercles subterranis, oblongs o fusiformes, comestibles, amb fulles amplament ovades, enteres o lobulades, de base truncada o cordada, amb flors blanques o purpúries i amb fruits en càpsula (moniato).
Procedeix de l’Amèrica tropical, on ja era conreada pels amerindis De conreu propi de països amb mà d’obra abundant i, en general, escassament desenvolupats, s’adapta molt bé als sòls lleugers i de fàcil esmicolament, com les margues sorrenques Ara bé, per a assolir alts rendiments calen normalment de quatre a cinc mesos càlids, sòls fèrtils i un conreu acurat Actualment el seu conreu es dóna en moltes zones càlides i temperades, incloses moltes comarques catalanes Vol sòls arenosos, humitat i temperatures altes El principal país productor és Nigèria També s’estén el conreu pel…
tonyina

tonyina
© World Trade Tuna
Alimentació
Ictiologia
Teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels túnids, d’una gran mida (fins a 3 m i 500 kg de pes), amb el dors d’un color blau fosc i el ventre argentat, de cos poderós, amb dues aletes dorsals, pínnules anals i dorsals, cua semilunar i pell coberta d’escata.
Depredador molt actiu a la zona pelàgica, viu solitari i habita fins en unes profunditats de 1000 m durant tot l’any, llevat a la primavera, que forma grans bancs que s’apropen a la costa per fresar, moment que hom aprofita per llur pesca, amb almadraves o amb xarxa i arpó Habita en les mars temperades de tot el món, i la seva pesca ha originat una activa indústria conservera La seva carn, fresca, salada o en conserva, és agradable i nutritiva La seva composició és d’un 59% d’aigua, 13-27% de pròtids i 9-13% de lípids A vegades, si no ha estat condicionada d’una manera adient,…
cal·lionímids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes que agrupa formes marines, bentòniques i costaneres, de 10 a 30 cm de llargada.
Tenen el cos fusiforme, el cap ample i deprimit, amb els ulls i les obertures branquials petits situats a la part superior del cap La femella és més petita i de coloracions més suaus i uniformes que el mascle, el qual porta un fibló preopercular de diverses puntes, que utilitza per a la defensa i per a subjectar la femella durant la fresa No tenen escates i presenten dues aletes dorsals, la primera més curta que la segona en les femelles, i més llarga en els mascles, en els quals constitueixen, juntament amb les coloracions brillants de la lliurea, un distintiu nupcial clar les aletes…
cigala

Cigala (Lyristes plebejus = Tibicen plebejus, del gènere Cicada)
iNaturalist (CC BY-NC 4.0)
Entomologia
Nom donat a diversos insectes de la família dels cicàcids.
Tenen el cos robust, amb el cap ample i les antenes molt curtes El tòrax és breu, i l’abdomen, cònic a la base, els mascles tenen unes membranes apergaminades esteses en un marc quitinós, a manera de timbal Les contraccions ràpides d’un petit múscul provoquen unes vibracions en aquestes membranes i fan un so estrident característic Les ales són grans, brillants i pràcticament transparents, amb nervadures molt marcades Les femelles ponen els ous en la tija d’algunes plantes, que perforen mitjançant l’oviscapte En sortir les larves, cauen i s’endinsen a terra es nodreixen de la…
poligonàcies
Botànica
Família de poligonals n núcula.
És integrada per plantes quasi sempre herbàcies, de fulles simples, enteres, alternes, típicament proveïdes d’una beina d’origen estipular anomenada òcrea de flors poc vistoses, hermafrodites o unisexuals, de gineceu súper, sovint anemòfiles i generalment agrupades i de fruits en núcula Inclou prop de 900 espècies, la majoria pròpies de les regions temperades de l’hemisferi nord Poligonàcies més destacades Antigonon leptopus antígon Fagopyrum esculentum fajol , blat negre Fagopyrum tataricum fajol boig Polygonum alpinum caganiu Polygonum aviculare passacamins , herba de cent nusos,…
apendiculàries

Apendiculàries (Oikopleura sp: a la part superior, fora de la coberta; a la part inferior, esquema de la coberta)
Zoologia
Classe d’urocordats formada per individus pelàgics de petites dimensions (uns 2 o 3 mm, alguns 2 o 3 cm), de forma ovoide, amb el cos transparent i una llarga cua persistent tota la vida, que conté el notocordi.
Són els únics urocordats que conserven el notocordi en estat adult perennicordats Viuen dins una closca gelatinosa, segregada per unes cèllules glandulars de l’epiteli l’abandonen i la renoven periòdicament, especialment quan hom les inquieta Aquesta closca té tres orificis dos d’anteriors i un de posterior que permeten la circulació de l’aigua, de la qual l’apendiculària capta les partícules orgàniques que porta en suspensió i que constitueixen el seu aliment Dins la closca, l’animal és lliure només hi resta unit per la regió oral Són hermafrodites tret de l’espècie Oikopleura dioica i…
Les frankeniàcies
Aquesta família, pròpia de les regions temperades i subtropicals, comprèn quatre gèneres i unes 90 espècies, herbàcies o subarbustives, de port ajagut i de tiges que creixen molt juntes Les frankeniàcies es troben als sòls salins i solen tenir les fulles menudes, de marges corbats i vestides d’una pilositat densa Les flors són hermafrodites Els sèpals, en nombre de quatre a sis, estan llargament soldats, mentre que les peces de la corolla, en igual nombre, són lliures L’androceu és constituït per sis estams i el gineceu per un sol pistil que dóna lloc a una càpsula L’espècie més…
Els perciformes
L’ordre dels perciformes és el més nombrós d’entre els vertebrats i comprèn unes 7000 espècies de peixos És un grup molt diversificat i això fa que hi hagi problemes sistemàtics seriosos de fet els perciformes constitueixen un grup un xic artificial És integrat per peixos d’aigua marina que especialment dominen les zones litorals dels ambients subtropicals i tropicals, si bé també n’hi ha que colonitzen les mars temperades Pel que fa a les aletes, els caracteritza la presència de radis espinosos, la mancança d’aleta adiposa, la posició toràcica o jugular d’unes aletes ventrals…
pelecaniformes
Ornitologia
Ordre d’ocells palmípedes, els únics que tenen la membrana interdigital unint tots 4 dits.
Tenen les potes curtes, les ales ben desenvolupades, amb 11 rèmiges primàries, i són excellents voladors Presenten, a sota de la mandíbula inferior, una bossa membranosa més o menys desenvolupada Són piscívors, i els polls nidícoles Habiten, prop de l’aigua, en les regions temperades i tropicals d’arreu del món Comprèn les famílies dels faetònids, pelecànids, falacrocoràcids, aníngids, súlids i fregàtids Pelecaniformes més destacats família dels faetònids Phaeton aethereus Phaeton lepturus Phaeton rubricauda família dels pelecànids Pelecanus sp pelicà P conspicillatus …
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina