Resultats de la cerca
Es mostren 400 resultats
catalanòfils
Historiografia catalana
El gran salt endavant de la societat catalana al primer terç del s. XX suscità un interès creixent per conèixer els mecanismes i les grans fites històriques passades que esdevinguessin claus explicatives.
No resulta estrany, doncs, el cas d’Edgar Allison Peers, estudiós de la vida i l’obra de Ramon Llull, que investigà els possibles impactes de la Guerra Civil Espanyola en l’esdevenidor de la nació catalana moderna Aleshores, com succeí, també, més tard, no era fàcil distingir entre “catalanòfils purs”, és a dir, estudiosos forans de la realitat catalana, i “catalans d’adopció”, és a dir, estudiosos que, pel fet d’haver viscut força temps a Catalunya, esdevingueren un xic catalans, si més no per un quant temps Són els casos, per exemple, de l’occità Pierre Vilar, el flamenc Georges…
esperpent
Teatre
Modalitat teatral creada per R.M. del Valle-Inclán (esperpento) que consisteix en una deformació grotesca i caricaturitzada, i alhora tràgica, de la realitat, com si aquesta oferís la seva imatge reflectida en un mirall còncau.
Els personatges, antiheroics, s’expressen en un llenguatge resultant d’una recreació estilística de la parla popular i colloquial, i l’acció, sovint feta de situacions extremes, ofereix allusions constants a la realitat social i política del moment, com en Luces de Bohemia 1920, Tirano Banderas 1926, la trilogia d' El ruedo ibérico 1927 o Martes de carnaval 1930
Pere Coromines i Montanya
Historiografia catalana
Literat, advocat, economista i polític.
Vida i obra Nascut en el si d’una família menestral d’origen empordanès, estudià dret a la Universitat de Barcelona A la Ciutat Comtal es feu present en la vida catalana de la darrera dècada del s XIX, primer com a militant republicà i, tot seguit, com a jove intellectual modernista vinculat als ambients llibertaris El 1895 entrà a formar part del grup sorgit de L’Avenç Encetà una intensa relació amb intellectuals de renom, des de Joan Maragall fins a Miguel de Unamuno Les collaboracions en revistes sociològiques, com Ciencia Social , o com a conferenciant en societats obreres…
Fabià Puigserver i Plana

Fabià Puigserver i Plana
© Fototeca.cat
Teatre
Escenògraf i director teatral.
Passà la infantesa a França i des del 1951 a Polònia, on es llicencià en escenografia a l’Escola Superior de Belles Arts de Varsòvia De retorn a Barcelona 1959 collaborà un cert temps a l’estudi d’AVallvé Establert pel seu compte, féu decoracions per a grups de cambra, universitaris o independents, i també amb l’ADB i l’Escola Adrià Gual Tingué el títol de llicenciat en escenografía per l’Institut del Teatre de Barcelona, on fou director del departament d’escenografia i membre de la Comissió d’Estudis Realitzà nombrosos espectacles amb un criteri renovador, entre els quals Primera història d’…
Mariona Rebull
Cinematografia
Pel·lícula del 1946-1947; ficció de 110 min., dirigida per José Luis Sáenz de Heredia y Osio.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ballesteros Madrid ARGUMENT Les novelles Mariona Rebull 1944 i El viudo Rius 1945 d’Ignasi Agustí GUIÓ JLSáenz de Heredia FOTOGRAFIA Alfred LGilks blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Luis Santamaría, Luis Noain MUNTATGE Julio Peña MÚSICA Manuel Parada SO Rafael Pavón, Andrés Lara INTERPRETACIÓ José María Seoane Joaquín Rius, Sara Montiel Lula, Blanca de Silos Mariona Rebull, Tomás Blanco Ernesto Villar, Alberto Romea Llobet pare, Carlos Muñoz Llobet fill, José María Lado el vell Rius, Adolfo Marsillach Darío, Mario Berriatúa Desiderio, Manrique Gil…
Enric Fité i Sala
Cinematografia
Cineasta amateur.
Vida Adroguer d’ofici, s’aficionà a la fotografia i al cinema fent reportatges de caràcter familiar Fundà el collectiu Cidass Films Companyia Illimitada d’Artistes Sense Sou, amb Josep Punsola i Vallespí com a guionista, la seva germana Manuela, Vicenç Arís i Julià, Lluís Terricabres i Molera i Enric Banet i Espona com a collaboradors o intèrprets La companyia funcionà entre el 1945 i el 1955 i realitzà deu films de ficció 1945-54, a més de nou documentals relacionats amb Mataró 1948-64, vint-i-sis reportatges familiars o de viatges i un d’animació, segons l’inventari establert per la…
Llorenç Jiménez-Balaguer

Llorenç Jiménez-Balaguer
Virginievalerie (CC BY-SA 1.0)
Pintura
Pintor.
Format a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, company d’estudis de Josep Guinovart i de Joan Brotat, tingué un inici destacat dins el context de postguerra El 1952 fou presentat per Josep Maria de Sucre i Àngel Marsà en els Cicles Experimentals d’Art Nou de les galeries El Jardín, com un dels “millors temperaments artístics sorgits a casa nostra” Un any més tard, Sebastià Gasch li dedicà un reportatge de pàgina sencera en Destino El 1955 fou objecte d’una exposició individual a les Galeries Laietanes La crítica en destacà l’evolució qualitativa d’una obra que, des…
Temístocles
Història
Polític atenès.
De família modesta i de tendències radicals, assolí encara jove importants càrrecs públics i esdevingué general a 33 anys Fou l’inspirador d’importants reformes constitucionals, com l’ampliació de funcions dels estrategs i llur capacitació per a ésser reelegits en virtut dels coneixements tècnics que l’art militar exigia També fou ell qui s’adonà de les possibilitats d’Atenes per a esdevenir una potència marítima i s’esforçà a fer d’aquesta idea una realitat Abans de Marató havia ja efectuat la fortificació del Pireu, i la prolongació de la guerra amb Egina li donà motiu per a crear una…
Josep Benet i Morell
Josep Benet i Morell
© Fototeca.cat
Política
Dret
Polític, historiador i advocat.
Format a l’escolania de Montserrat, ja des de molt jove participà en el moviment nacionalista català i pertangué a la Federació de Joves Cristians de Catalunya El 1938 s’incorporà a l’exèrcit republicà A la postguerra fundà el Front Universitari de Catalunya 1944-47, que presidí, i els Grups Nacionals de Resistència, i milità un temps a Unió Democràtica de Catalunya Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona 1945, fou cap de la secretaria de la Comissió Abat Oliba 1946-47, cofundador de Germinabit i un dels promotors, i collaborador, de Serra d’Or Inspirà o promogué molts dels episodis…
Karl Amadeus Hartmann
Música
Compositor alemany.
Vida Estudià amb J Haas a Munic 1924-27, i durant l’època nazi es retirà de la vida musical i social d’Alemanya El 1942 feu classes amb A Webern No fou fins l’estrena, a Darmstadt, de la seva Symphonische Ouvertüre , el 1947, que començà a ser reconegut a Alemanya La seva música no forma part de cap sistema o escola, i tampoc no intentà crear un cercle de deixebles propis Les obres, però, mostren lligams amb el llenguatge simfònic d’A Bruckner i G Mahler les afinitats amb M Reger són encara més òbvies temes rítmics, neobarrocs I Stravinsky ús del tema de La consagració de la primavera en la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina