Resultats de la cerca

L'edifici És l’edifici més gran del conjunt monumental i compleix la funció de parròquia del barri on es troba Presenta una estructura complexa deguda a les moltes transformacions que s’hi han fet La planta tenia una capçalera trilobada, un transsepte elevat i un creuer de construccions anteriors, que van ser reaprofitats en l’edifici romànic afegint-los a una única nau rectangular cap al final del segle XII Com a resultat, la nau és desproporcionada amb relació al transsepte El transsepte elevat de planta rectangular és cobert amb una volta de canó a l’interior i amb doble vessant a l’…

Morfologia Malgrat que és àpode, el vidriol Anguis fragilis és un saure, com posen de manifest les seves parpelles mòbils i les nombroses fileres d’escates ventrals El seu dors pot ser clar, com en l’exemplar de la fotografia, o bru més fosc, i en els joves pren un to daurat Els flancs i el ventre sempre són molt foscos Sovint té la cua autotomitzada Ramon Torres El vidriol, també anomenat serp de vidre per la fragilitat de la seva cua, noia de serp, perquè se’l considera com una cria de serp, lliseta, pel seu aspecte, i, encara, d’altres maneres, és un llangardaix completament àpode,…

L’edifici La forma actual del temple es correspon, amb algunes diferències, amb la construcció del segle XII, i és fruit d’una profunda restauració En aquest procés es va reconstruir l’absidiola sud i es van eliminar tots els elements que s’havien afegit a partir del segle XVIII També es van rebaixar, excessivament, els nivells de paviment tant exteriors com interiors El que ara es pot veure és un edifici de tres naus capçades a l’est per sengles absis, precedits per arcs presbiterals, doble a l’absis central Les naus es cobreixen amb un embigat de fusta recolzat en arcs formers que arrenquen…

La geografia A l’esquerra comprèn els altiplans que des de la serra Pedregosa, continuació meridional de la serra de la Sardera, al límit amb el Segrià, arriben fins a les terrasses fluvials damunt el Cinca aquest sector culmina al turó de l’Escorpió, 280 m alt, i al puntal de la Lleitera, 271 m alt a la dreta, comprèn una amplíssima zona més de 30 km a l’oest del riu, endinsant-se en terres aragoneses que s’estén per tot el marge oriental de l’altiplà dels Monegres plans de Cardell i de Buriat, centrats per aquests dos antics llocs i per una zona accidentada, trencada per nombrosos barrancs…

La C llatina deriva gràficament de la C etrusca, transformació de la Γ grega, arrodonida i inclinada cap a l’esquerra Prescindint de la confusió de sons oclusius palatals sord i sonor, comesa inicialment pels etruscs i resolta després per aquests i pels llatins amb la distinció de C , K , Q , d’una banda, i de G , de l’altra, l’evolució gràfica de la C és bastant simple, comparada amb la d’altres lletres La C clàssica és un semicercle una mica tancat, obert a la dreta només presenta reforços estètics en l’escriptura capital romana d’inscripcions monumentals En l’escriptura comuna clàssica,…

Situació Ermita estratègicament situada, de nau i absis rectangulars ECSA - JA Adell L’ermita de Sant Quirze i Santa Julita, coneguda popularment per Sant Quiri, és situada al cim del puig de Sant Quiri, a l’esquerra del riu d’Aguilar, dominant la confluència dels rius de Pallerols, d’Aguilar i de Castellàs Mapa 34–11253 Situació 31TCG601853 Per anar-hi cal prendre la carretera de Noves de Segre a la Guàrdia d’Ares i, abans d’arribar a Anyús, desviar-se en direcció a Miravall, però abans d’arribar a aquest poble, agafarem l’antic camí cap a Berén, només apte per a vehicles tot terreny En…

Situació Restes de murs d’aquest desaparegut vilatge ECSA-J Bolòs Aquest vilatge se situa al cim i els vessants d’un tossal arrodonit i poc marcat que s’aixeca sobre el pantà d’Utxesa, en la confluència entre les petites valls negades per l’embassament Mapa 32-16 416 Situació 31TB932963 S’hi accedeix des d’un camí veïnal que enllaça Torres de Segre amb la urbanització veïna del pantà i, des d’aquesta, per una pista que porta al peu del tossal JEGB Història Els dos topònims amb els quals és conegut l’indret parlen clarament del seu origen andalusí La documentació feudal recull variants d’…

Situació La cova de la Caula II és situada, juntament amb una quinzena de coves més, en un vessant de travertins que hi ha prop de les Escaules Mapa 258M781 Situació 31TDG907855 Per arribar al poble de les Escaules cal agafar una carretera que hi porta des de Pont de Molins, poble situat a tocar de la carretera N-II Pocs metres abans d’arribar al nucli del poblet, a mà esquerra, hi ha uns alts cingles a l’indret avui anomenat la Caula, abans la Font de la Canya En aquests cingles hi ha les diferents cavorques amb restes prehistòriques i medievals JBH-JBM Coves Tant a la cova la Caula II, com…

L’illa de l’Aire, de 1400 m de longitud i dotada d’un far, és l’illot més important, situat al vèrtex marítim del terme El paisatge rural resta configurat per formacions boscanes d’alzines, ullastres i sotabosc 121 ha El 1982 la superfície útil era de 2532 ha el 75,8% del terme de les quals es cultivaven 1566 ha el 61,8% de la terra útil amb predomini dels cultius herbacis 1452 ha, generalment farratge La ramaderia comprèn 346 caps de bestiar boví La terra és explotada en 48,7% pels seus propietaris, en 12,5% ho és en règim d’arrendament i en 38,8% en el de parceria La zona urbana presenta…

Situació Una perspectiva aèria de les ruïnes de la fortificació J Todó-TAVISA Les restes d’aquest castell, anomenat popularment castell de Bufalaranya o d’En Bufalaranya, es drecen al cim d’un puig cònic de vessants pronunciats per llevant, migdia i ponent que davallen vers la propera vall de la Trencada, l’antiga vall de Penida Pel costat de tramuntana era quelcom més accessible, ja que el turó enllaça amb els altres contraforts de la serralada, al sector del coll de Sant Genís i el serrat de Can Berta, a la serra de Rodes Mapa 220M781 Situació 31TEG162828 La carretera de Roses…