Resultats de la cerca

Per extensió, la música i la dansa -aquesta sempre en compàs ternari- que l’acompanyen o amb què es canta El terme podria provenir de la qualitat de jaque gallet, bravejador atribuïda al personatge retratat Al segle XVII esdevingué una forma típica d’entreacte en les obres teatrals, el desenvolupament de la qual donà lloc a la tonadilla Alguns autors consideren la jácara com una variant del villancico També existeixen jácaras de temàtica religiosa, algunes conservades en els reculls de polifonia espanyola dels segles XVII i XVIII La dansa fou coneguda popularment a València amb…

Situat dins dels límits del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, a la dreta de l’estany Tort de Peguera, a 2350 m d’altitud Fou inaugurat el 1943, és propietat del Centre Excursionista de Catalunya CEC i té una capacitat de 60 places Forma part de la travessa Carros de Foc que enllaça els refugis del parc nacional i hi passa d’una variant del GR-11 A més de travesses i excursions, és punt de partida de les ascensions al Monestero 2878 m, al Saburó 2905 m, al Mainera 2906 m o al Peguera 2982 m

Els individus tenen una alçada considerable, la conformació del cos, regular, proveïts de banyes i amb pelatge blanc o bé tacat de negre o marró

L’agricultura, escassa, es localitza a les zones planes cereals, farratge i hortalisses, complementada per la ramaderia Hom ha explotat també les aigües minerals, carbòniques i ferruginoses Abunden els boscs de pins, alzines, alzines sureres i castanyers La bellesa del paisatge i l’abundància de les deus d’aigua han fet de Sant Daniel una zona d’esbarjo per als gironins, tot i l’impacte mediambiental provocat per la variant de la carretera N-II que travessa la vall, inaugurada el 1993 El poble de Sant Daniel és el nucli principal de l’antic terme, annexat a Girona el 1962, que…

Giraldus Cambrensis, en la Topographia Hibernica ~1190, és el primer a esmentar-la El monestir de Saint Andrews fou el centre de la música polifònica d’altra banda, sorgí una música popular basada en l’instrument més típic del país el bagpipe , variant de la cornamusa Hom no coneix noms de compositors fins al segle XVI al Saint Andrews Psalter 1566 hi ha peces de David Peebles mort ~1579, de Robert Johnson mort ~1560, etc No hi hagué més compositors destacats fins al segle XIX, amb el desvetllament de la música nacional escocesa els principals foren Alexander C MacKenzie 1847-…

Un amonal típic conté el 16% d’alumini, el 12% de trinitrotoluè, el 62% de nitrat amònic i el 10% de carboni Una de les varietats més utilitzada és la trinolita Les propietats explosives dels amonals velocitat de detonació i poder trencant poden ésser modificades variant les proporcions dels components i llur grau de polvorització Els amonals són emprats en mines marines, càrregues de profunditat, torpedes i altres artefactes de guerra marina i també en granades de morter, bombes d’aviació i projectils d’artilleria Durant la Segona Guerra Mundial foren emprats com a càrrega de…

Aquesta oxidació és feta mitjançant un corrent d’oxigen combinat amb pols de calç que hom injecta amb una llança vertical des del fons del gresol És una variant del procediment LD , amb bufament en dos temps, neteja intermèdia i addicions de ferralla i de mineral, que permet una major flexibilitat en l’ajust de la dosi final dels components de l’aliatge Necessita installacions d’una gran alçada i hom tendeix a substituir-lo pel procediment LWS fr lance wendel sidelor , en què hom injecta una barreja d’oxigen i hidrocarbur, el craqueig endotèrmic del qual permet el refredament del fons del…

És situat a tocar del cim de la Tosa d’Alp, a 2537 m, al límit amb el Parc Natural del Cadí-Moixeró i a la part alta de l’estació d’esquí de la Molina, que n'és la propietària Fou inaugurat el 19 d’octubre de 1985, és guardat i té una capacitat de trenta places És punt de pas d’una variant del GR-150 i de la ruta dels Cavalls del Vent, que recorre la serra de Cadí, i s’hi poden iniciar ascensions i travessies cap a les Penyes Altes de Moixeró 2260 m, el Comabona 2530 m o el Puigllançada 2406 m

Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts 1914, fou professor de l’escola d’electricitat de la Universitat Industrial 1917 i catedràtic de la Universitat de Barcelona 1930-51 Collaborà amb Esteve Terrades i, sobretot, amb Eduard Fontserè en el Servei Meteorològic de Catalunya i la secció meteorològica i sísmica de l’Observatori Fabra Inventà el pluviòmetre d’intensitats que porta el seu nom, usat a la majoria d’observatoris del món als EUA en la variant “Hudson-Jardí”, i l’anemòmetre d’aspiració, installat a l’Observatori Fabra el 1913 És autor d’unes 30 publicacions Fou membre…