Resultats de la cerca
Es mostren 1059 resultats
el Baciver de Castanesa
Vall del terme de Montanui (Ribagorça), on es troben les bordes de Castanesa, destinada al pasturatge d’estiu de les bacives de comarques veïnes.
Hi passa el camí de Castanesa a Benasc pel coll del Baciver 2 200 m A la part alta de la vall, sota el pic del Baciver 2 725 m, hi ha l' estany del Baciver
àrea cultural
Antropologia cultural
Zona geogràfica en la qual hi ha un alt grau de consistència dels mateixos trets culturals, i que és distingible d’altres àrees veïnes.
vegueria de Cervera
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia el Solsonès (incloses algunes zones veïnes, com la vall d’Alinyà, a l’Alt Urgell, Cardona i les zones veïnes del Bages i del Berguedà) i la Segarra (inclosos l’altiplà de Calaf, la vall de l’Anoia fins a Jorba i l’alt Gaià).
En depenia la sotsvegueria dels Prats de Rei, amb la qual sumava 21 948 h el 1718 al s XIV la vegueria era anomenada vegueria de Cervera i els Prats A causa de l’aïllament de la zona muntanyosa del Solsonès que coincidia, a més, aproximadament, amb el ducat de Cardona estricte, amb el temps hom distingí la vegueria alta de Cervera 9 314 h 1718 de la vegueria baixa de Cervera 11 664 h 1718
Sant Magí de Brufaganya
Sant Magí de Brufaganya
© Fototeca.cat
Santuari
Convent
Santuari i antic convent dominicà del municipi de Pontils (Conca de Barberà), en un vessant del puig de Creus (924 m), en una vall formada per les serres del Pany i de Brufaganya.
El santuari existia ja el 1234 i fou molt popular a partir del s XIII Segons una tradició, hi féu penitència sant Magí, un màrtir tarragoní de vida i existència llegendàries El 1603 el santuari fou cedit als dominicans de Santa Caterina de Barcelona, que hi fundaren un convent de cinc membres, els quals tenien cura del santuari i fomentaren la devoció i el culte del lloc amb la construcció de la capella de les Fonts, al centre de la vall, que, segons tradició, féu brollar sant Magí per calmar la set dels seus perseguidors, i les veïnes capelles de Sant Domènec i la Salut, que, amb les Coves…
Alcanadre
Riu
Riu de la península Ibèrica, Aragó, a la conca de l’Ebre, afluent per la dreta del Cinca (138 km).
El seu règim és nival al curs alt i nivopluvial a la plana Neix a les calcàries cretàcies prepirinenques de la serra d’El Galardón, flueix en direcció meridiana i recorre el terciari detrític del Somontano i dels Monegros Per la vora dreta rep el Guatizalema i, aigua avall de Sarinyena, el Flumen Torça després en angle recte cap a l’E i desguassa al Cinca, prop de Ballobar Des que rep el Guatizalema fins a la confluència, la ribera de l’Alcanadre és regada per canals i séquies Mou les hidrocen trals de Huerto potència installada 80 kW i de Bierge 80 kW El territori comprès entre el Cinca i l’…
mur
Construcció i obres públiques
Història
Muralla.
Als Països Catalans els murs dels burgs, les viles i les ciutats, entre els s XII i XVI, eren privilegiats i hom hi prohibia les construccions properes a la part exterior, precedent de la moderna zona polèmica de les fortificacions A la banda interior, per consuetud, es toleraven les construccions privades amb atans als murs, mentre fossin fetes amb paret búrcega , o sia paret seca , més ampla a la seva base i que s’anava estrenyent a la part superior les altres menes de parets, calia que se separessin del mur, formant una androna de 10 pams on el mur tenia torres, la construcció privada no…
col·lector
Electrònica i informàtica
Element de les màquines rotatives elèctriques de corrent continu (dinamos i motors) i també d’alguns tipus de les de corrent altern.
És format per un cert nombre de peces de coure, iguals lamelles, que formen una corona cilíndrica al voltant de l’eix de la màquina El collector és fixat mecànicament a l’eix, i gira amb ell Cada lamella és aïllada de les veïnes i connectada a l’enrotllament del rotor de la màquina En contacte amb la superfície cilíndrica del collector hi ha unes pastilles fixes de grafit escombretes muntades en uns suports portaescombretes i connectades als borns de la màquina Quan la màquina gira, el collector també gira i les escombretes fixes freguen per sobre de les lamelles La missió del collector és de…
Daniel Gottlob Türk
Música
Organista, compositor i teòric alemany.
Després d’haver estat iniciat en la música pel seu pare, assistí a la Kreutzschule de Dresden com a alumne de GA Homilius Aquest darrer, convençut de les aptituds del jove deixeble, encomanà l’ampliació dels seus coneixements a JA Hiller El 1774 anà a Halle, on fou nomenat kantor de la Ulrichskirche Com a la major part de les ciutats veïnes, aquest càrrec incloïa compromisos de diferents tipus, a voltes allunyats de les tasques pròpies d’un compositor L’any 1779 fou nomenat màxim responsable musical de la universitat, on impartí classes i promogué sèries de concerts El 1787 ocupà el lloc de…
El poblament humà dels boscos nebulosos
Molta gent per a poca terra El poblament humà dels boscos nebulosos difícilment pot tractar-se separadament del dels estatges altitudinals immediats, inferiors o superiors La seva situació topogràfica, les seves discontinuïtats a causa de les irregularitats del relleu, la freqüent complementarietat dels seus recursos amb els dels altres estatges, fan que sovint els seus pobladors colonitzin també espais d’altres estatges, o bé que siguin poblacions establertes preferentment en altres estatges les que colonitzin els boscos nebulosos L’ocupació humana dels boscos nebulosos La història de l’…
Sant Martí de Les
Municipi
Municipi de la Vall de Santa Creu, a la vall de l’Aude.
Se situa aigua amunt del congost de Pèira Les L'Aude rep per l’esquerra el torrent de Rebentí i el cim culminant, a la dreta del riu, és el cap de Fer 1044 m, els vessants del qual són ocupats pel sector de ponent del bosc de Las Fangas El poble 362 m d’altitud es troba a la dreta de l’Aude, que creua un pont L’església parroquial fou refeta al segle XIX Aigua amunt, abans del congost, hi ha les restes de l’antic monestir de Sant Martí de Les , benedictí, que existia ja a la fi del segle IX El 954 el papa Agapit II lliurà una butlla al seu abat Segari confirmant-li les possessions, entre les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina