Resultats de la cerca

La depressió de l’Empordà és determinada per falles d’edat neògena que la superposaren a l’edifici orogènic pirinenc, però la seva evolució és clarament relacionada amb la del marge oriental peninsular L’inici de l’activitat d’aquestes falles és difícil de precisar només és segura a partir del Miocè superior, quan s’enregistra, a l’entorn de la conca, la presència de successions sedimentàries importants i de formacions volcàniques El gruix de les successions neògenes encara no és conegut amb tota seguretat les dades de sondatges i de sísmica de reflexió indiquen que pot arribar als 1000 m Les…

El dia 22 de juliol de 1488, prèvia suspensió del procediment electiu, foren designats per ordre de Ferran II els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Juan Payo Coello Zamora ~1430 – Poblet 1498, abat de Santa Maria de Poblet diputat militar Joan de So i de Castre diputat reial Pere Terrades, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Gaspar Peiró, canonge de Barcelona oïdor militar Bernat Salbà, cavaller oïdor reial Joan Roig, ciutadà de Barcelona Tots els designats, a excepció de l’abat de Poblet, que, com que era absent, s’incorporà a la Diputació el 30 de juliol, juraren els seus…

El 1367 la Cort reunida a Vilafranca nomenà el regent de la Diputació i els oïdors següents regent de la Diputació de Catalunya Pere Vicenç Oïdor eclesiàsic Ramon Gener, cabiscol d’Urgell oïdor militar Hug II de Cardona, vescomte de Cardona oïdor reial Joan Serra, ciutadà de Barcelona Durant el llarg període en què la Diputació del General estigué dirigida per un regent, les successives corts anaren nomenant nous oïdors La Cort de Barcelona de 1368-69 designà Arnau de Busquets, canonge de Barcelona, pel Braç Eclesiàstic Bernat de Tagamanent, cava-ller, pel Braç Militar, i Antoni Massanet,…

Aspecte de l’amfiteatre romà de Tarragona, lloc de martiri del bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi ECSA - F Tur Les dades de què disposem per a l’estudi de l’organització eclesiàstica de la Península Ibèrica amb l’arribada dels visigots semblen prou clares per poder assegurar una continuïtat de la xarxa provincial d’època romana tardana Tot i que es faran modificacions, com veurem, l’evolució de l’organització eclesiàstica sembla que obeeix a un procés normal de l’antiguitat tardana, comú també a altres regnes germànics Els arquebisbats perpetuen, en línies generals, les…

Cerimònia de córrer les armes, de Pere d’Aguilar, pertanyent al sepulcre dels Queralt, a l’església de Santa Maria de Bell-lloc Santa Coloma de Queralt Els escultors Esteve de Burgos i Pere d’Aguilar van fer aquest sepulcre per encàrrec de Dalmau de Queralt vers 1368-71 La seva caixa està decorada amb ploraners i amb dues escenes de la cerimònia de córrer les armes, que es feia amb motiu de la mort de membres barons de l’estament militar i de la família reial En aquest relleu –que correspon al treball de Pere d’Aguilar– es representa el moment en què els cavallers, després de rebre la…

Navarro, F 1969-70  Enterramiento tardorromano en Montferri Tarragona , “Boletín arqueológico” Tarragona, època IV, pàg 127 Navarro Sáez, Rosario 1980 Los mosaicos romanos de Tarragona , resum de la tesi doctoral, Universitat de Barcelona, Barcelona Navarro, Rosario - Mauri, Alfred 1985* L’église de Santa Margarida du Prieuré de Sant Genis de Rocafort, Martorell Barcelona , “Bulletin de Liaisons”, pàgs 10-12 Navarro, Rosario - Mauri, Alfred 1985 La secuencia estratigráfica de la necrópolis de Santa Margarida , “Actas del I Congreso nacional de arqueología medieval”, Osca, pàgs 435-452 Navarro…

Al segle VIII les terres catalanes coneixien una llarga tradició cristiana iniciada en època romana i consolidada en època visigòtica La conquesta carolíngia, però, va significar una profunda modificació d’aquesta tradició, en el sentit que l’Església catalana a diferència de les altres esglésies hispàniques acabaria vinculant els seus destins a una Església franca, que, sota l’autoritat de l’emperador i del papa, era en vies de perfilar els trets bàsics del que seria l’Església medieval llatina L’Església carolíngia L’Església imperial carolíngia va servir al sobirà en tasques molt diverses…

Situació El poble de Sant Esteve d’en Bas, que és centrat per l’església de Sant Esteve, parroquial, és situat prop del riu Fluvià, a la seva riba dreta, sobre un pujol, al peu de la muntanya de Murrià Mapa 294M781 Situació 31TDG554633 Sant Esteve d’en Bas es troba a 8 km d’Olot, vers migjorn, per la carretera que uneix aquesta ciutat amb la de Girona JVV Història És en un precepte del rei carolingi Carles el Simple datat l’any 898 segons R d’Abadal i que tradicionalment s’atribuïa a l’any 904 per una acumulació d’errors de transmissió, on apareix una de les primeres referències documentals…

La restauració L’Església de l’actual territori de Catalunya no torna a donar senyals de vida, i encara només en un petit sector del país, fins al final del segle VIII Fragment del Comentari d’Orígens a l’Èxode, provinent d’Urgell, de l’inici del segle IX ECSA - G Serra Com s’ha exposat en cloure la primera etapa de la història religiosa d’aquest sector de la Tarraconense, l’Església va experimentar una lenta desintegració a la major part de l’antiga Hispània En canvi, aquesta desintegració es va manifestar de manera més profunda i traumàtica a les diòcesis de la Catalunya actual, llevat…

Les lluites fratricides al si de la família comtal de Barcelona i les revoltes aristocràtiques dels anys 1040 i 1080 havien fet trontollar profundament les estructures polítiques i l’ordre social heretats del regne visigot i de l’imperi carolingi Pertocava al comte retrobar el seu poder, perdut en la tempesta d’aquelles lluites internes Durant el seu llarg regnat personal, Ramon Berenguer III 1097-1131 i els fidels del seu cercle recuperaren una part dels drets usurpats pels senyors dels castells Al llarg del segle XII, el reforçament del poder comtal va prosseguir en detriment de l’antiga…