Resultats de la cerca
Es mostren 2748 resultats
Castell de Saburella (Querol)
Art romànic
Situació Panoràmica de la situació d’aquest castell que corona un petit turó al centre de la conca del Gaià ECSA - J Bolòs Castell edificat al cim d’un turó, no gaire alt, però amb força bona panoràmica, en especial de la conca del Gaià Mapa 34-16418 Situació 31TCF633874 Des del Pont d’Armentera, cal agafar la carretera local TV-2141 que va cap a Selmella Quan s’acaba la carretera asfaltada comença una pista de terra que ens portarà fins a una casa que hi ha prop del castell JBM Història Són ben escasses les notícies documentals sobre aquesta fortalesa Fou, com la majoria de castells d’aquest…
Sant Vicenç d’Alins de Vallferrera
Art romànic
Situació Edifici renovat en època barroca que conserva la base del campanar, ornada amb motius llombards, d’un anterior edifici romànic ECSA - J A Adell L’església parroquial de Sant Vicenç és al centre del poble d’Alins, en una posició perifèrica del nucli urbà, al costat de la plaça principal i la carretera que voreja la població MLIC Mapa 34-9182 Situació 31TCH619123 Història La vila d’Alins ha estat, ja des de temps antic, el centre principal de l’ocupació humana de la Vallferrera, i possiblement per això és el terme que ha generat més referències documentals d’època alt-medieval de tota…
Les danses cerimonials
S’entén per danses cerimonials aquelles que imprimeixen solemnitat festiva i cerimonial als moviments acostumen a celebrar-se amb motiu de la presa de possessió d’algun càrrec de responsabilitat en l’entitat organitzadora de la dansa, o bé són presidides pels membres més representatius de l’entitat Aquestes danses acostumen a exhibir certs rituals d’obertura, que poden ser executats per una parella o més, que actuen d’oficiants de l’acte són els anomenats «capdansers» Tant la música com la coreografia i la indumentària dels balladors participen d’una atmosfera de gentilesa,…
Memorialistes i populars
Sucessos por días de la guerra de Rossellon, por Vicente de San Raymundo , 1639-40 AF/AHC - RMr Un dels llegats culturals que més crida l’atenció dels Països Catalans moderns és l’ampli cos d’escrits autobiogràfics o semiautobiogràfics dels seus habitants Dietaris, llibres de comptes, memòries, cròniques, llibres de família, tots aquests escrits s’han pogut trobar amb gran abundància De fet, les úniques formes d’escrits personals que es conrearen amb gran assiduïtat arreu de la Península Ibèrica van ser les autobiografies espirituals i la ficció autobiogràfica especialment les novelles de…
El pintor Jaume Huguet
Retaule de l’Epifania o del Conestable , JHuguet, 1464-65 MHCB / RM Jaume Huguet és un dels artistes més emblemàtics i significatius de tot l’art català medieval En part això és degut a la gran atenció que li han dedicat quasi tots els historiadors de l’art medieval alguns dels quals el mitifiquen perillosament, però també es deu a la indiscutible i fecunda qualitat artístico-plàstica que Huguet assolí tot al llarg de la segona meitat del segle XV a Catalunya D’altra banda, l’extensa producció pictòrica huguetiana s’inscriu en un particular moment de cruïlla lingüística, la qual cosa fa que…
El treball agrícola i la vida a pagès
Treball de vinicultura segle XIII MDU / RM Per a l’home medieval, el pa era la base de l’alimentació i el conreu de cereals requeria la major dedicació del treball social No és estrany, doncs, que des de molt aviat la mesura del temps, per tant el control del temps, fos percebuda com una cosa intrínsecament lligada a l’exercici de les diverses activitats agràries i pastorívoles Com si fossin una transposició fotogràfica, realística, del temps viscut, els calendaris illustrats medievals reflectien quasi exclusivament labors agrícoles i ramaderes amb els seus corresponents productes i tècniques…
Krzysztof Penderecki

Krzysztof Penderecki
Ministerio de Cultura de la Nación Argentina (CC BY-SA 2.0)
Música
Compositor polonès.
Vida i trajectòria musical Estudià composició amb Franciszek Skolyszewski i, després, amb Artur Malawski i Stanisław Wiechowicz al Conservatori de Cracòvia 1954-58 Parallelament estudià a la universitat d’aquesta ciutat filosofia, història de l’art i literatura, i es graduà el 1958 Des d’aquest any exercí la docència al Conservatori de Cracòvia, d’on també fou rector des del 1972 fins al 1987 També impartí classes a Essen Alemanya en 1966-68 Fou director invitat en orquestres i festivals de música a l’estranger, i sovint dirigí les seves pròpies composicions Ja des del principi de la seva…
,
La diagnosi prenatal en l’embaràs de risc
El control mèdic habitual de l’embaràs, a què tota gestant se sotmet, inclou certes proves, com ara l’ecografia, que poden ésser d’utilitat en la detecció de determinades alteracions fetals, o bé per a indicar si hi ha un risc especial que es produeixin malformacions, com en el cas de les anàlisis de sang En aquest sentit, pot considerar-se que en tot control d’embaràs ja s’aplica un seguit de tècniques útils per a efectuar una diagnosi prenatal Això no obstant, per tal de dur a terme específicament una diagnosi prenatal de determinades alteracions cromosòmiques o genètiques, no basten les…
Els Duran i el Vapor de cal Pissit, a Sabadell
La família Duran Josep Duran i Sors obrí el seu primer taller de teixits de llana l’any 1827 a Sabadell Tres anys més tard donà un pas transcendental en transformar la societat en Duran i Companyia El canvi suposava l’entrada de socis i del capital necessari per a engrandir l’empresa Significava que hi havia capitalistes disposats a confiar en ell Aquests capitalistes foren els industrials barcelonins Antoni Miarons i Oms i Josep Dòria i Prats, installats al Carrer Ample Miarons i Dòria es convertirà, anys més tard, en una casa de banca, ja que les operacions financeres com la participació a…
Cotlliure
Vista aèria del port de Cotlliure
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló.
Situat a la façana marítima de la Marenda, des de la desembocadura del torrent Ravener, el curs del qual forma el límit amb el terme d’Argelers, fins a la cala de la Valleta al centre s’obre el port natural, a la desembocadura de la riera del Dui, que davalla del coll de Molló i del pic de Tallaferro El sector meridional del terme és al vessant septentrional de la serra de l’Albera la torre de Madaloc, a 665 m alt, és termenal amb el terme de Banyuls La zona muntanyosa és, en part, coberta de suredes el suro havia estat objecte d’una activitat tapera local i de boscs d’alzines i castanyers i…