Resultats de la cerca
Es mostren 4858 resultats
Inauguració de Ferrari Land
S’inaugura, a Port Aventura, Ferrari Land, una nova zona temàtica del complex ludicoturístic centrada en la història de la marca automobilística italiana Construït en uns terrenys de 7 ha, conté rèpliques de places i llocs de renom de ciutats italianes També té atraccions, la principal de les quals és Red Force, un accelerador vertical de 112 m d’alçària i un recorregut de 800 m en què les vagonetes agafen una velocitat de 180 km/h Les obres han durat dos anys i la inversió en les installacions ha estat de 100 milions Ferrari té un parc similar a Abú Dabí
Taxila
Ciutat antiga
Antiga capital de Gāndhāra.
Habitada per aris i escites, formà part de l’imperi persa segle VI aC i fou ocupada, successivament, per bactrians, parts, pels kušān i, finalment, destruïda pels huns segle V Centre cultural i artístic important, és la síntesi de les cultures mesopotàmica, zoroastriana, budista, grega, hindú, xinesa i jueva Centre budista, la seva universitat mencionada al Mahābhārata i al Rāmāyaṇa s’especialitzà en medicina, dret, ciències ocultes i arts, sobretot pintura i escultura Actualment és un centre arqueològic que conté restes des de l’època persa fins al període dels guptes, i hi…
segmentació metamèrica
Biologia
Zoologia
Repetició d’una sèrie d’elements pertanyents a cadascun dels principals sistemes orgànics del cos al llarg del seu eix anteroposterior o de l’eix d’un apèndix.
Molt ben definida en anèllids i artròpodes, la segmentació metamèrica dóna lloc a unitats anomenades segments o metàmers , d’estructura fonamentalment similar Cada anell del cuc de terra és un segment que conté un conjunt de vasos sanguinis, formacions epidèrmiques, sistema nerviós, òrgan excretor, etc, que es repeteixen amb petites variacions en cadascun d’ells Els vertebrats posen de manifest una segmentació metamèrica en el desenvolupament embrionari somita, bé que limitada sobretot a unes parts del sistema nerviós, als músculs i a l’esquelet, i no manifestada en l’epidermis, com en els…
identificador d’objecte digital
Arxivística i biblioteconomia
Sistema internacional d’identificació d’objectes digitals.
Es creà amb la finalitat de facilitar la identificació i la gestió automatitzada de recursos digitals de qualsevol naturalesa i suport És compost per un codi numèric format per un prefix i un sufix, separats per una barra El prefix conté el nombre que identifica l’editorial del document, i el sufix identifica el document concret A partir del codi es pot identificar i obtenir l’URL actual d’un recurs digital És d’aplicació voluntària i la seva administració és a càrrec de la Fundació Internacional del DOI IDF, creada el 1998, i de les agències de registre del DOI
calata
Música
Dansa italiana del segle XVI emparentada amb la basse danse.
Escrita generalment en compàs de 3/2, conté el mateix tipus de frase regular que apareix al saltarello El seu nom podria derivar del mot italià calle 'carrer petit', ’camí' En un poema escrit cap al 1420, Prudenzani parlà de " calate maritima et compagnia ", fent referència segurament a un tipus de danses cantades corrents a l’època A la cort de Florència, es ballà fins el 1615 Se’n conserven pocs exemples, la majoria inclosos en el llibre de peces per a llaüt de GA Dalza 1508 i en el de tabulatura per a guitarra de G Montesardo 1606
androsterona
Bioquímica
17-Cetosteroide d’acció androgen, que es fon a 185°C, i de fórmula:
És segregada pels testicles i pel còrtex suprarenal, i, com les altres hormones andrògenes, és responsable del desenvolupament de l’aparell genital masculí i de l’aparició en els mascles dels caràcters sexuals secundaris L’androsterona, el primer androgen aïllat i cristallitzat, fou obtinguda per Butenandt 1931 a partir de l’orina masculina, que en conté 1 mg per litre, aproximadament Resulta del catabolisme dels andrògens testiculars i corticosuprarenals i especialment de la testosterona , i és menys activa que aquesta de 7 a 10 vegades, segons el tipus d’assaig utilitzat Sintèticament, és…
càntir

càntirs
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Atuell portàtil, més ample de dalt que del peu, amb una nansa a la part superior central i dos brocs, un per a omplir-lo (tot) i l’altre, més petit (galet), per a beure.
Serveix per a tenir-hi aigua o vi Habitualment són fets de terrissa, vidre o metall la terrissa d’alguns, per transpiració, permet de mantenir fresc el líquid que conté Als Països Catalans són d’ús freqüent i molt estès Hom en fabrica de terrissa negrosa a Verdú, a Esparreguera i a Vilafranca del Penedès de ceràmica policroma, sovint en forma de gall, a Agost i Manises Als segles XVII i XVIII hom en feia de vidre a Barcelona i a Mataró, de notable qualitat artística Els de metall, menys abundosos, són fets de llauna o d’aram
Calixt I
Cristianisme
Papa (217-222).
Fou un destacat organitzador de la comunitat cristiana romana, i dedicà una atenció especial al cementiri que porta el seu nom, a la via Àpia Adoptà una actitud benèvola en matèria penitencial, la qual cosa li valgué l’acusació d’Hipòlit Condemnà el modalisme de Sabeli És commemorat com a màrtir El cementiri de Calixt o catacumba de Sant Calixt , a la via Àpia, conté la “capella dels papes”, el “sepulcre de santa Cecília” i pintures al fresc dels segles III i IV, que figuren entre les més importants de l’art paleocristià La seva festa se celebra el 14 d’octubre
Alonso de Castillo Solórzano
Literatura catalana
Escriptor.
Estigué al servei del marquès de Los Vélez, al qual seguí en els seus càrrecs de lloctinent de Catalunya 1640-41, d’ambaixador a Roma i virrei de Sicília 1644-47 Conreà la poesia Donaires del Parnaso , 1624 i el teatre, però excellí en el conte, a la manera de les novelle italianes Noches de placer , 1631 Los alivios de Casandra , 1640, i en la novella llarga de tradició picaresca, bé que evolucionada cap a un cert costumisme Las harpías de Madrid 1631, La niña de los embustes 1632, El bachiller Trapaza 1637 i, sobretot, La Garduña de Sevilla 1642
Enric Jacomy
Història
Militar
Literatura
Militar i escriptor, alumne de Saint-Cyr en 1908-11 i general des del 1941.
Fou comandant en cap de les tropes franceses de la Xina en 1937-38 i de les Forces Franceses Lliures de les Antilles i les Guaianes el 1943 A la fi de la guerra s’installà a la seva casa familiar de Prada, al Conflent els seus avantpassats havien posseït les fargues de Cuixà i de Rià Publicà les novelles Le chant des sirènes premiat per l’Académie Française el 1953, Journal d’une ombre premi Édouard Herriot, 1956, Contes cruels de Chine et du grand océan des îles Prix du Conte, 1960, Épopée des troupes coloniales en collaboració i Vendée créole