Resultats de la cerca
Es mostren 5253 resultats
Equador 2009
Estat
L'agenda política va continuar marcada pel procés de renovació encetat pel president Rafael Correa l'any anterior, procés durant el qual es va elaborar i aprovar una nova constitució El 26 d'abril es van celebrar eleccions presidencials i legislatives Correa va obtenir de nou el càrrec presidencial en guanyar en la primera volta amb el 52% dels vots, percentatge molt per sobre del que va obtenir el segon candidat, Lucio Gutiérrez, que n'aconseguí el 28% En les eleccions legislatives, el partit governamental Movimiento Alianza País va aconseguir 59 dels 124 escons de l'Assemblea Nacional La…
Ramon Trias i Fargas
Ramon Trias i Fargas
© Fototeca.cat
Economia
Política
Economista i polític, fill d’Antoni Trias i Pujol.
Exiliat amb la seva família a Suïssa i a Colòmbia, es llicencià en dret a Bogotà 1947 Obtingué el títol de Master of Arts in Economics per la Chicago University el 1950, any que tornà a Barcelona, on exercí com a advocat Catedràtic d’economia política i hisenda pública a la Facultat de Dret de València 1962-66 i, des del 1969, a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona, fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1968 Secció de Filosofia i Ciències Socials Fou cap dels serveis d’estudis del Banco Urquijo 1965 Publicà, entre altres obres, La indústria catalana en els…
Nicholas Georgescu-Roegen: la dura llei de l'entropia
El pensament econòmic tant el de tradició liberal com el de tradició marxista separa completament el mecanisme dels circuits econòmics del seu entorn material, i aplica al seu estudi models mecanicistes Però tot procés econòmic, com qualsevol procés en què hi hagi bescanvi d’energia, és entròpic Podrà recuperar una part de l’entropia en forma d’informació, d’estructura, en el producte acabat o en el servei donat, però no sense degradar una part de l’energia esmerçada en el procés ni sense produir deixalles Paradoxalment, en prescindir de la realitat material dels processos econòmics, sempre…
Uruguai 2012
Estat
El president José Mujica, en el balanç de la meitat del seu mandat, va obtenir una bona aprovació per la política econòmica, però en canvi el van criticar per la manca d'acció política i la seva tendència a cercar consens entre totes les forces parlamentàries Una de les principals preocupacions de la població és el creixement de la inseguretat ciutadana i davant d'aquesta situació el Govern va posar en pràctica grans operacions preventives i més control policial als carrers A la vegada, el president Mujica, que governa amb el suport del Frente Amplio, va convocar l'opositor Partido Colorado…
fira
Història
Reunió periòdica, generalment anual, de mercaders i negociants protegits pel poder públic per dur a terme llurs intercanvis.
Es diferenciava del mercat per tal com aquest tenia una celebració més assídua, generalment setmanal, i amb un àmbit d’influència reduït a una comarca A l’antiga Grècia i a Roma, aquestes reunions coincidien normalment amb solemnitats religioses Delfos, Delos, Olímpia, etc Durant el baix imperi Romà, la contracció de l’activitat econòmica i la ruralització de la vida feren desaparèixer aquesta mena de reunions A partir del s XI, amb la represa de l’activitat econòmica, les fires tornaren a adquirir una gran importància, vist que els intercanvis encara no eren prou generalitzats per a poder…
Guillem López i Casasnovas
Economia
Economista.
Llicenciat en ciències econòmiques 1978 i en dret 1979 per la Universitat de Barcelona , es doctorà en economia a la Universitat de York Gran Bretanya l’any 1984 Fins a l’any 1991 desenvolupà la seva carrera acadèmica i docent a la Universitat de Barcelona, d’on el 1987 fou nomenat professor titular Posteriorment, passà a la Universitat Pompeu Fabra , d’on és catedràtic des del 1992 i de la qual en el període 1994-97 fou vicerector i degà de la Facultat d’Economia i Relacions Internacionals Ha estat professor titular d’hisenda pública de la Universitat de Barcelona i visiting scholar a l’…
legislació social
Economia
Dret
Dret del treball
Conjunt de normes de caràcter estatal o sectorial per a tutelar la integritat dels drets adquirits dels treballadors i per a promoure llur elevació econòmica i social.
A nivell internacional hi ha la instància de l'Organització Internacional del Treball Comprèn l'assegurança social, la normativa administrativa del treball treball de les dones i dels menors, horari de treball, higiene del treball, vacances, repòs setmanal, etc i l'assistència social
banc
Edifici del banc de Hong Kong, colònia britànica situada al sud de la Xina
© B. Llebaria
Economia
Institució econòmica ( banca
) que pren fons a préstec (dipòsits, obligacions, etc) i que, en certs casos, crea diner per a facilitar fons a qui desitgi un préstec.
Com més gran serà la diferència entre ambdós components, més elevats seran els beneficis resultants, producte de la diferència entre el tipus d’interès que hom cobra i el que hom paga La rendibilitat, però, és en contradicció amb la liquiditat i, per tant, amb la solvència del banc Els bancs poden ésser classificats segons diversos criteris, però generalment hom accepta com a bàsic, quant als països capitalistes, el criteri que atén a la propietat del capital, a l’àmbit d’actuació i a les funcions específiques Per la propietat del capital , els bancs poden ésser privats , quan tot el capital…
comptes anuals
Comptabilitat
Informació comptable i no comptable, elaborada anualment pel gestor d’una societat, per a assabentar, al qui ho demani, de l’evolució econòmica i financera d’aquesta.
Comprèn el balanç, el compte de pèrdues i guanys, i la memòria Els dos primers s’han d’estructurar d’acord amb el pla general de comptabilitat i han d’ésser verificats per auditors La memòria conté informacions complementàries criteris d’avaluació, deutes i garanties, empleats, quadre de finançament, vinculacions societàries, report de gestió quan no és exigit a part, com a l’Estat espanyol i perspectives Els comptes anuals han d’ésser dipositats en el registre mercantil
colònia

Lord Curzon, virrei de l'Índia (1898-1905)
(CC0)
Història
A les èpoques moderna i contemporània, territori dels països descoberts, sotmesos a un domini polític i administratiu i a una explotació econòmica per part d’una potència.
Les primeres colònies d’aquest període foren les dels castellans i portuguesos a Amèrica, però ben aviat altres potències europees en expansió crearen llurs propis imperis colonials Algun d’aquests territoris ha continuat sota el domini de la metròpolis fins a l’actualitat La majoria de les vegades el règim colonial —llevat d’algunes aportacions culturals o institucionals— fou perjudicial des del punt de vista de la colònia, que estigué sotmesa a una explotació intensiva dels seus recursos naturals L’explotació comercial de l’agricultura de les colònies les ha sotmeses a un règim de…