Resultats de la cerca
Es mostren 3682 resultats
Pere Galès i Reiner
Filosofia
Humanista.
Estudià filosofia amb Pere Joan Nunyes 1554, però es distancià més tard de les seves doctrines El 1563 estudià dret a Itàlia i a París Fou pres per la inquisició, quan estava a Roma, i des de llavors restà borni Després d’una breu estada a Barcelona 1581 i dels intents fracassats, pel clima de repressió intellectual, de Nunyes i del bisbe de Tortosa Joan Baptista Cardona de retenir-lo a la Universitat de València o en altres càrrecs, passà a Pàdua 1582 A Ginebra es feu membre de l’Església Evangèlica italiana i hi ensenyà filosofia 1583-87 i, posteriorment, a Nimes 1587-88,…
Guillem de Cervelló i de Banyeres
Història
Governador de Sardenya (1341-47).
Fill de Guillem de Cervelló i de Cruïlles i de Blanca de Banyeres Acompanyà el seu pare a la conquesta de Sardenya, on aquest morí 1323 Es distingí a la batalla de Lucocisterna per haver mantingut sempre en peu el seu estendard Fou un dels tres caps de l’exèrcit que assetjà Càller i actuà com a testimoni del tractat de pau amb Pisa 1324 Nomenat governador de Sardenya i substituït dos mesos més tard per Bernat de Boixadors, fou fet lloctinent de l’infant Pere futur Pere III a la procuració de Catalunya 1328 Obtingué el mer imperi dels seus castells de Vilademàger i Pontils Els consellers de…
Congressos d’Història de Barcelona
Historiografia catalana
Nom donat a una sèrie de congressos celebrats a Barcelona amb la finalitat de promoure els estudis sobre diferents aspectes de la història d’aquesta ciutat.
El I Congrés novembre del 1982 es titulà El Pla de Barcelona i la seva història , i fou publicat el 1984 en un volum presentat per Jaume Sobrequés, llavors director de l’Institut Municipal d’Història Les ponències foren dedicades al medi natural, als primers pobladors, a la toponímia antiga i moderna, a la història del Pla de Barcelona a l’Edat Mitjana i a l’Edat Moderna i, també, a l’Edat Contemporània, que ocupa més de la meitat del llibre El II Congrés, sota el títol Història urbana del Pla de Barcelona desembre del 1985, doblà el nombre de collaboradors en relació amb el…
Los fills de la morta viva
Literatura catalana
Diccionari d’escriptors valencians publicat el 1883 per Carmel Navarro i Llombart (Constantí Llombart),
L’autor hi compila notícies biobliogràfiques de cent cinquanta personatges erudits, religiosos, poetes, dramaturgs i publicistes, entre d’altres, que amb obres de tot tipus haurien contribuït al renaixement literari Subtitulat Apunts biobibliogràfics per a la història del renaiximent lliterari llemosí en València , responia a una convocatòria de Lo Rat Penat, que el va guardonar als Jocs Florals de l’any 1879, data que consta a la portada del llibre Dedicat a Víctor Balaguer, s’obre amb un article de Lluís Tramoyeres sobre “La lliteratura llemosina dins lo progrés provincial”, el qual respon…
Curial
Literatura catalana
Protagonista masculí de la novel·la cavalleresca del segle XV Curial e Güelfa.
Es tracta d’un heroi que encarna totes les qualitats del cortesà ideal del seu temps, sense perdre, però, la dimensió humana Curial és perfecte com a cavaller, però té defectes com a home li agraden els plaers i les riqueses, i aquestes inclinacions afectaran la seva existència, entesa com a història d’una ascensió social D’origen humil i d’extraordinària bellesa, s’enamora de Güelfa, la germana del marquès de Montferrat, el seu senyor, i gràcies a la seva protecció esdevé un prestigiós cavaller digne de l’amor de la seva dama El camí d’ascensió social a través de la cavalleria duu Curial a…
Les droseràcies
Droseràcies 1 Drosera rotundifolia a aspecte general d’aquesta petita planta insectívora x 0,5 b detall d’una flor x 2 c càpsula seccionada transversalment x 2 Eugeni Sierra Formen aquesta petita família vora d’un centenar d’espècies d’herbes escampades per quasi totes les regions, bé que més abundants a Austràlia Fan les flors actinomorfes i pentàmeres, amb tres o més carpels soldats que donen una càpsula En aquests vegetals destaca, però, més que cap altre, el fet que són plantes carnívores molt especialitzades, que atrapen i consumeixen insectes Com la resta de plantes amb el mateix…
Vaticà 2013
Estat
El 13 de març l’arquebisbe jesuïta de Buenos Aires, Jorge Mario Bergoglio, va ser escollit per succeeir el papa Benet XVI El nou pontífex, en endavant papa Francesc, va substituir així Joseph Ratzinger al capdavant del Vaticà, el qual va renunciar al febrer al tron de l’Església catòlica a 85 anys i amb un notable desgast físic i polític arran dels escàndols de corrupció i les lluites de poder a la cúria romana Escollit el segon dia del conclave i en la cinquena votació, el papa Francesc va anunciar l’inici d’un període de gestos d’obertura i profundes reformes en la cúria, les…
Javier Rodríguez Nebreda
Futbol sala
Jugador i entrenador de futbol sala.
Més conegut com Javi Rodríguez, fou considerat un dels millors jugadors de futbol sala d’Espanya S’inicià com a ala pivot al Sant Andreu FS el 1992 A partir de llavors, jugà sempre a la màxima categoria estatal Formà part del Indústries García de Santa Coloma de Gramenet 1992-97, el Playas de Castelló FS 1997-2006 i el FC Barcelona 2006-12 Amb l’equip de Castelló guanyà dues Lligues 2000, 2001, la Copa d’Europa de clubs 2001, la Copa de la UEFA 2002, 2003, la Supercopa d’Espanya 2004 i tres Copes de la Generalitat Valenciana 1999, 2000, 2002 Amb el FC Barcelona, equip del qual…
eufòrbia

Fulles i flors d’eufòrbia
© Xevi Varela
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o arbustives, de la família de les euforbiàcies, de fulles simples, de flors unisexuals típicament disposades en una inflorescència pseudàntica anomenada ciati, de fruits capsulars i de llavors amb carúncula.
Les epècies d’eufòrbia que creixen als Països Catalans, generalment herbàcies, solen segregar un làtex blanquinós, per la qual cosa reben el nom genèric de lleteresa i d’altres de semblants
lúzula
Botànica
Gènere de plantes herbàcies graminiformes, de la família de les juncàcies, generalment perennes, de fulles sovint peloses, de flors amb sis divisions periàntiques i sis estams i de fruits capsulars trivalves amb tres llavors.
Als Països Catalans n'hi ha 14 espècies, la majoria pròpies dels Pirineus