Resultats de la cerca

Vida El 1712 fou nomenat organista del monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona, i tres anys després obtingué el mateix càrrec a la basílica dels sants Sant Just i Pastor barcelonina Al final del 1725 es traslladà a Madrid per tal d’ocupar la vacant d’organista del convent de Las Descalzas Reales, un dels llocs més importants de l’àmbit musical de la cort de Castella Entre el 1715 i el 1725 degué ordenar-se de prevere, grau necessari per a l’exercici del càrrec a Madrid Segons testimoni del mateix compositor, fou deixeble de Joan Baptista Cabanilles, i…

Fill d’una família de llauradors, inicià els estudis eclesiàstics al Seminari de València sota la protecció del carcaixentí Josep Maria Navarro i Daràs, aleshores degà de la Seu de València, però no arribà a ordenar-se de sacerdot Posteriorment, aconsellat pels arabistes Francisco Codera i Julià Ribera i Tarragó, aquest darrer també fill de Carcaixent, es traslladà a Madrid, on cursà els estudis de filosofia i lletres, i es llicencià el 1885 Després estudià a l’Escola Superior de Diplomàtica i el 1886 guanyà les oposicions al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs…

Vida Feu de model de pintors com Joan Brull o Ricard Urgell, i s’inicià en el cinema català en petits papers que no tingueren continuïtat A vint anys s’installà a Madrid i compaginà la feina de model amb la d’actriu en diversos films de la dècada del 1920, fins que l’èxit obtingut la decidí a dedicar-s’hi de ple Actriu de gran presència i caràcter, encarnà papers dramàtics de dona dominant Feu la Marieta de La Marieta de l’ull viu o Baixant de la Font del Gat 1927, Josep Amich i Bert, Amichatis i la primera 1917, Adrià Gual i la segona versió 1928, Josep Maria Maristany de La…

Fill de l’enginyer de camins Xavier de Salas i de Milans Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona i en dret a Salamanca i es doctorà el 1930 en història a Madrid, on fou deixeble d’Elies Tormo Amplià estudis a Viena i a Berlín Professor auxiliar a la Facultat de Filosofia i Lletres de Barcelona des del 1931, en esclatar la Guerra Civil Espanyola fugí a la zona franquista i fou secretari de Dionisio Ridruejo en el secretariat dels Servicios de Propaganda a Burgos 1937 on, amb Josep Maria Fontana fundà la revista Destino Comissari delegat de la Dirección General de Bellas…

Restà cec a tres anys Estudià música a València i l’any 1927 anà a París, on amplià els seus coneixements a l’École Normale de Musique, especialment amb Paul Dukas Més tard estudià història de la música amb A Pino i amb Maurice Emmanuel Fins el 1939 residí a Suïssa i després s’installà definitivament a Madrid L’any 1944 guanyà el Premio Nacional de Música atorgat pel conjunt de la seva obra Esdevingué catedràtic d’història de la música de la Universitat Central de Madrid La seva producció és una síntesi de l’estil galant del s XVIII i de l’art musical tradicional Les…

Deixeble de Gregorio Lazzarini, apareix inscrit a la confraria de pintors l’any 1717 El 1739 era considerat “el més famós entre els virtuosos” El seu nom fou aviat conegut per les corts europees, que el cridaren Treballà a Würzburg 1751-53 i per al rei Carles III, que li encomanà la decoració del Palacio Real de Madrid 1762-64 i diversos quadres de cavallet Hom en pot parlar com d’un dels més grans artistes del s XVIII Dibuixant de primer ordre, les decoracions murals i de sostres, de complexa composició perspectiva, no tenen secrets per a ell En un sistema de comparacions,…

Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles El 1950 guanyà una medalla d’or a l’Exposició d’Art Universitari de València Fou membre de diversos grups d’avantguarda durant el franquisme, com ara Els Set 1949, el  Grup Parpalló  1956 i Hondo 1960 El 1957 anà a França, als Països Baixos i a Bèlgica Exposà nombroses vegades des del 1956, especialment a Madrid Després d’una etapa informalista, abordà un neofigurativisme exposició del grup Hondo, a Madrid, el 1961 en què compaginava l’interès per la denúncia social, propi de l’època, amb un evident desig d’assolir…

Es destacà en la lluita contra l’alçament republicà de València 1869 Anà a Cuba 1895-97 com a coronel d’enginyers A Madrid 1897 organitzà el laboratori central de l’arma Retirat de l’exèrcit com a general de divisió, presidí l’Institut Nacional de Previsió i Socors 1911, l’Institut de Reformes Socials i fou director general de treball durant la Dictadura Era membre de l’Acadèmia de Ciències Escriví Tracción en vías férreas 1878 i La nitroglicerina y la dinamita comparadas con la pólvora de guerra ordinaria 1872 i obres de tema militar

Doctor en farmàcia i en ciències naturals, enginyer de petrolis per l’École Nationale Supérieure d’Ingénieurs de París 1952, fou catedràtic a les universitats de La Laguna Tenerife, València on fou director del Departament de Geologia, Madrid i Alcalá de Henares Membre de nombroses acadèmies i societats geològiques, collaborà en diverses investigacions científiques, principalment en les relacionades amb el petroli Fou també collaborador del  Mapa geológico de España 1967 i publicà diversos estudis sobre la geologia del País Valencià, com ara Los yacimientos de hidrocarburos del…

Doctor en medicina i ciències, estudià geologia a París i en fou catedràtic a la Universitat de Madrid Publicà Manual de geología, Tratado de geología agrícola , Teoría y pràctica de pozos artesianos , Origen, naturaleza y antigüedad del hombre , descripcions de viatges europeus i altres nombrosos estudis Féu les descripcions geològiques de distintes províncies espanyoles, entre les quals les de Castelló 1859 i València 1893 El seu germà, Josep Vilanova i Piera València 1836 — Picassent, Horta 1884, enginyer de mines 1861, fou enginyer en cap a Màlaga, Terol, Almeria i València…