Resultats de la cerca

Si bé gairebé tots els traumatismes poden comportar potencialment complicacions greus, n’hi ha alguns tipus en els quals aquesta circumstància és encara més rellevant, ja que en molts casos s’acompanyen de lesions que poden agreujar-se en els moments posteriors a l’accident si no se’n tenen en compte les característiques particulars Per això, val la pena de fer algunes consideracions especials sobre els principals traumatismes d’aquesta mena, com ara els cranials, els facials, els laringis, els vertebrals, els toràcics, els abdominals i les amputacions traumàtiques Traumatisme cranial i…

Catalunya no va quedar al marge de les onades bizantinitzants que recorregueren l’Europa de les dècades anteriors al 1200 Els contactes amb les noves tendències internacionals es desglossaren en múltiples episodis que afectaren les arts figuratives en general Tanmateix, el paper capdavanter que assolí la miniatura al Nord europeu no va escaure a la miniatura catalana amb igual intensitat Moltes de les suggestions dels fabulosos llibres mimats de la segona meitat del segle XII foren traduïdes en alguns frontals i pintures murals, però no s’han conservat manuscrits que puguin equiparar-se als…

La riba de la Mediterrània és una de les regions més carbonàtiques o calcàries del món Gran part de la zona costanera dels Països Catalans, d’Occitània, d’Itàlia, de Iugoslàvia, de Grècia, dels països nord-africans Líbia, Tunísia, Algèria, Marroc, etc, són constituïts per un substrat aflorant o cobert de roques calcàries que estratigràficament cal situar en el Mesozoic i el Cenozoic quasi exclusivament Aquest condicionant, i les relativament bones condicions d’emmagatzemament i transmissió d’aigua dels massisos rocosos calcaris, ha fet que al llarg dels darrers decennis s’hi hagin…

Situació Vista exterior de l’església des del costat de llevant, des d’on es pot apreciar el contrast existent entre els diferents volums de l’edifici J Vigué Engolasters és un despoblat que hi ha en un petit replà, ocupat per prats de dall semiartificials, situat a 1 504 m d’altitud, a mà esquerra de la Valira d’Orient, des d’on se’n domina la vall, vora un altre replà en el qual hi ha l’estany d’Engolasters, d’origen glacial, ja documentat en la segona concòrdia de l’any 1174, en signar Pere de les Cases d’Engolasters, entre els homes d’Andorra L’església fou el temple d’una caseria aïllada…

El segle XV és, sens dubte, l’època d’esplendor de la pintura medieval lleidatana, i una família de pintors de la ciutat d’aquest segle, els Ferrer, la més carismàtica i representativa d’aquesta expressió plàstica Nativitat que podria haver format part d’un retaule pintat conjuntament per Jaume Ferrer II i Pere Garcia de Benavarri vers el 1461 ©CMA El primer membre d’aquesta nissaga fou Jaume Ferrer I, apellatiu que el distingeix de l’homònim Jaume Ferrer, dit II, que caldria considerar el seu fill i que encarna la figura artística central o el màxim exponent de la pintura gòtica lleidatana…

Els temps més remots Fa 120 segles, 12 000 anys enrere, quina devia ser la mirada dels humans sobre el món que els envoltava La darrera glaciació arribava a la seva fi La humanitat entrava en l’era interglacial actual i, a les latituds mitjanes de l’hemisferi nord, per exemple, on les condicions eren difícils a les boscúries de bedolls, trèmols i pins, tot just començava a desenvolupar-se lentament Hom coneixia i memoritzava els més mínims detalls dels costums, o dels itineraris i els períodes migratoris de les peces de caça més cobejades cabres salvatges, isards, rens i bous mesquers al N,…

Situació i presentació Accidentat pels contraforts sud-orientals de la serra del Montmell, el terme participa també, bé que parcialment, de les terres planes de la depressió penedesenca Els seus límits són al N, les Quatre Fites, el puig de Tiula i el fondo de Sant Antoni, amb el terme del Montmell a l’E, la divisòria amb Castellví de la Marca de l’Alt Penedès passa a prop de les caseries de Gomila i de la Carronya i el límit amb Castellet i la Gornal també de l’Alt Penedès coincideix, en part, amb la riera de Marmellar Al SE el municipi de Sant Jaume dels Domenys confronta amb l’Arboç, al S…

Situació i presentació El municipi del Pont de Bar es creà l’any 1970 quan es fusionaren els antics termes d’Aristot 27,7 km 2 i de Toloriu 14,94 km 2 L’any 1970 el nou municipi adoptà el nom oficial d’Aristot i Toloriu, amb cap al Pont de Bar, que ha acabat donant nom al terme El terme es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, al límit amb la Cerdanya A llevant confronta amb els municipis cerdans de Lles de Cerdanya i Montellà i Martinet Al S limita amb Cava, Arsèguel, i amb l’enclavament del Vinyer de Bescaran Anserall, i a ponent ho fa amb Estamariu i Anserall aquest darrer tanca…

Situació i presentació El terme limita per llevant, de N a S, amb Fogars de Montclús, Sant Esteve de Palautordera i Santa Maria de Palautordera, al sud amb Sant Antoni de Vilamajor i un petit sector de Cardedeu, per ponent amb Cànoves i Samalús i pel nord amb Montseny També termeneja amb un petit sector de Llinars, corresponent a l’antiga parròquia de Sant Joan Sanata, a l’extrem sud-oriental En el seu terme es pot distingir clarament el sector pròpiament vallesà, que arriba fins a Can Perera de Canyes i la zona d’urbanització dels Refugis del Montseny, lògicament el planer i poblat, i el…

Situació i presentació Limita al N amb Rupià i Parlavà, a l’E amb Ullastret, al SE amb la Bisbal d’Empordà, al S-SW amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, a l’W amb Madremanya Gironès i al NW amb la Pera Comprèn, a part Corçà, cap de municipi, els pobles de Caçà de Pelràs, Casavells municipi annexat el 1969 i Matajudaica, i els petits veïnats d’Anyells i Planils El municipi s’estén per una part dels darrers contraforts septentrionals de les Gavarres, on hi ha afloraments volcànics al paratge de Terra Negra, amb l’elevació màxima al Puig Blanc 140 m, i comprèn un sector planer al S i…