Resultats de la cerca
Es mostren 2580 resultats
Filogènia i sistemàtica dels espermatòfits
Ens hem referit sovint, en les pàgines precedents, a les gimnospermes i a les angiospermes, els dos grups que clàssicament hom distingeix dins les plantes superiors Les diferències entre les unes i les altres són molt nombroses i transcendentals, de manera que la separació és prou justificada Recordem, entre les característiques de les angiospermes, els primordis seminals tancats dins d’un recipient, el pistil, format per les fulles carpellars l’ovari, de vegades acompanyat d’altres parts de la flor, que es converteix després de la fecundació en un fruit que guarda les llavors la «doble»…
Origen i evolució dels artròpodes i grups afins
Els criteris i les tendències actuals Origen i desenvolupament dels artròpodes al llarg dels diversos períodes geològics La llargada de les línies correspon al seu període de presència sobre la Terra, segons les restes fòssils trobades fins ara Maber, a partir de Moore 1959 Els artròpodes constitueixen un grup animal d’origen antic Els fòssils més antics que se’n coneixen daten del Cambrià, i, d’altra banda, molts es poden reconèixer com a representants de grups vivents actualment Aquest fet i la manca de proves paleontològiques fan difícil d’establir quin és el prototipus ancestral que els…
Les serres del Boumort i Carreu
Cingleres conglomeràtiques per damunt del poble de Pessonada al fons, la serra de Carreu Oriol Alamany Les serres del Boumort i Carreu 114, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus Les serres del Boumort i de Carreu constitueixen, juntament amb un conjunt de serres veïnes Sant Corneli, Sant Joan, Cuberes, etc, un extens sistema muntanyós situat entre la Noguera Pallaresa i el Segre que figura entre els més imposants i complexos dels Pre-pirineus El fort contrast que es dóna entre les solanes i les obagues, i també les altituds assolides cap del Boumort, 2076 m cap de…
Flora i biodiversitat d’algues d’aigües continentals
Algas continentales és una de les últimes sèries del projecte Flora ibérica Es va iniciar el 2002 i fins ara s’ha publicat el primer volum, dedicat als caròfits Abans s’havia abordat la Flora phycologica ibérica , dedicada a les algues marines i començada a elaborar el 1987 L’estat de coneixement de la flora d’algues continentals catalanes i ibèriques en general continua tenint com a referent principal les obres de Pedro González-Guerrero 1902 – 1984 i Ramon Margalef i López 1919 – 2004, malgrat que de llavors ençà el nombre…
Química 2012
Química
El desenvolupament de noves tècniques per manipular i estudiar la matèria en l'àmbit atòmic ha suposat un dels canvis conceptuals més profunds que ha sofert la química al llarg de la seva història Si donem una ullada a les revistes més prestigioses del camp veurem com en el lapse d'uns deu anys l'interès dels químics ha anat canviant progressivament, donant cada vegada més èmfasi a les qüestions relacionades amb el control de l'estructura i les propietats de la matèria a escala nanoscòpica Un bon exemple d'aquesta tendència és el de la "papiroflèxia" o "origami" amb molècules d'ADN en què se…
Unió Europea

Bandera de la Unió Europea
© Unió Europea
Política
Organització supraestatal que cerca la integració del continent europeu en els àmbits econòmic, polític i jurídic.
Bé que el nom Unió Europea com a denominació oficial de l’organització no començà a vigir fins al novembre del 1993, l’estructura, el procés i els objectius que comprèn, encara en curs de desenvolupament, s’iniciaren ja després de la Segona Guerra Mundial, a partir d’un nucli d’estats europeus que s’associaren en diverses organitzacions sectorials de tipus econòmic, progressivament consolidades i ampliades amb la incorporació d’altres estats europeus Al mateix temps, l’organització ha creat les seves pròpies institucions, les quals han obert el camí per a la consolidació d’un futur poder…
L’època d’expansió
L’ocupació definitiva del Camp de Tarragona, iniciada a la primera meitat del segle XII, va preparar les conquestes de les terres musulmanes de ponent Després d’una època de relatiu estancament en l’avançament de les fronteres cristianes des de mitjan segle XI, la conquesta dels emirats de Lleida i Tortosa entre el 1148 i el 1153 suposà l’extensió dels dominis dels comtes catalans fins a l’Ebre Com a resultat de les aspiracions expansionistes d’una societat aparentment més preparada per a “una mobilització eficaç de les capacitats guerreres agressives” PGuichard, naixia aleshores el que…
Els arbres filogenètics
Les característiques generals dels arbres filogenètics Un arbre filogenètic és una estructura matemàtica que permet modelitzar les relacions de parentiu entre un grup d’organismes o entre unes determinades seqüències de DNA, RNA o proteïnes De manera genèrica, les entitats que es comparen reben el nom d’UTO, acrònim d’Operational Taxonomic Unit ‘unitat taxonòmica operativa’ Malgrat que la terminologia que es fa servir en la construcció i la interpretació dels arbres pot variar una mica entre els diferents autors, hi ha determinats conceptes bàsics que s’empren de forma general La morfologia…
Dominis bioclimàtics i edàfics: els biomes
El concepte de bioma Cada petita zona de la biosfera és particular i irrepetible Hom pot, però, comparar fragments diferents tot cercant regularitats que permetin una classificació dels grans tipus de paisatges, passant per alt les diferències degudes a condicionaments locals, siguin presents o passats Les condicions anomenades macroclimàtiques són especialment apropiades per dur a terme una subdivisió de la biosfera en grans unitats, ja que el clima és el factor primari que influeix tots els altres, tant edàtics com biòtics Per arribar a una definició i a una classificació de les grans…
Els ambients marins rics en algues
El plàncton marí El plàncton és el conjunt d’organismes que viuen en suspensió a l’aigua Encara que alguns tinguin moviment propi, el moviment passiu provocat pel desplaçament de l’aigua és sempre més important El component algal del plàncton, anomenat fitoplàncton, és constituït per algues unicellulars, que poden ser lliures o poden formar colònies Els organismes més abundants del fitoplàncton marí són les diatomees o bacillariofícies, les dinofícies, les coccolitoforals haptòfits, alguns altres grups de flagellats i, ocasionalment, cianofícies Tots són autotròfics, és a dir, utilitzen l’…