Resultats de la cerca
Es mostren 2916 resultats
autonomia
Política
Dret constitucional
Condició juridicopolítica d’aquelles entitats o d’aquells organismes que, dins l’estructura constitucional d’un estat, tenen facultats per a donar-se lleis pròpies.
Suposa una valoració integradora de les comunitats intraestatals i, per tant, infraestatals L’autonomia permet d’exercir unes facultats de plena llibertat legislativa dins el marc establert per una llei, generalment d’ordre constitucional, de l’estat dins el qual actua l’entitat autònoma Aquesta disposa de la potestat legislativa i de la de caràcter reglamentari D’altra banda, perquè hi hagi autonomia cal que aquestes potestats legislativa i reglamentària puguin ésser exercides sense tutela ni vigilància d’òrgans de l’estat, car, si les decisions de l’entitat o l’òrgan autònom poguessin ésser…
Castell de Brufaganyes (Roses)
Art romànic
Situació Una perspectiva aèria de les ruïnes de la fortificació J Todó-TAVISA Les restes d’aquest castell, anomenat popularment castell de Bufalaranya o d’En Bufalaranya, es drecen al cim d’un puig cònic de vessants pronunciats per llevant, migdia i ponent que davallen vers la propera vall de la Trencada, l’antiga vall de Penida Pel costat de tramuntana era quelcom més accessible, ja que el turó enllaça amb els altres contraforts de la serralada, al sector del coll de Sant Genís i el serrat de Can Berta, a la serra de Rodes Mapa 220M781 Situació 31TEG162828 La carretera de Roses a Cadaqués…
Castell d’Hortal (Llers)
Art romànic
Situació Torre mestra del castell d'Hortal, de planta circular, erigida vora l’angle nord-occidental del recinte fortificat Possiblement, es tracta d’una construcció del segle XIII F Tur Les restes d’aquest castell són situades a poc més d’1 km a ponent de la vila de Llers, prop del mas de l’Estela, al cim d’un petit planell no gaire prominent, però voltat d’espadats, d’una manera especial als costats de tramuntana i de llevant, sobre el curs d’un torrent Mapa 258M781 Situació 31TDG915835 Per anar-hi des de Llers, cal agafar la carretera de Terrades Després de la creu de terme, que hom deixa…
Sant Miquel de Freixe (Espolla)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes que resten de l’església, amb un mur interior de la nau, el qual deixa veure l’arrencada de la volta que la cobria i un arc toral F Tur L’església ruïnosa de Sant Miquel de Freixe es troba al sector septentrional del municipi d’Espolla, dins l’antic terme de Baussitges, en plena serralada de l’Albera És vora el mas de Freixe, a la vall de la riera d’aquest nom Mapa 220M781 Situació 31TEG025998 Per arribar a Freixe cal situar-se a la vila d’Espolla, des d’on s’agafa el camí de Baussitges una pista apta només per a certs vehicles, el qual, en direcció a…
Sant Miquel de la Cirera (Cabanelles)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-oest amb el mur frontal F Tur Les ruïnes de l’església de Sant Miquel de la Cirera són uns 500 m al sud-est del mas de la Cirera, que és a l’extrem septentrional del terme de Cabanelles, en un replà de la serralada que separa les conques del Fluvià i de la Muga Mapa 257M781 Situació 31TDG775825 Un antic camí, apte avui només per a vehicles tot terreny, puja fins a la rodalia de l’església des de Sant Martí Sesserres, passant pel mas Cantenys Des del costat de tramuntana de la serralada hom s’hi pot aproximar, des del poble d’Albanyà,…
Taula de les Creus (Rupit i Pruit)
Art romànic
Situació La pedra esculpida amb grafits que hem batejat amb el nom que encapçala aquest apartat es troba situada vora els Bassis, a uns 100 m vers tramuntana, dintre el terme municipal de Rupit, a l’altiplà que hi ha damunt l’església romànica de Sant Joan de Fàbregues Aquesta pedra es troba situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Cartográfico, full 294-M781 x 56,1 —y 51,6 31 tdg 561516 JBD-JVV Incisions La Taula de les Creus es troba en una zona on hi ha diversos afloraments de roques de fàcil exfoliació, que formen com uns grans graons naturals Es…
Castell de Barrés (Santa Maria de Corcó)
Situació Les runes del castell es troben dins el terme municipal de Santa Maria de Corcó l’Esquirol Són situades sobre un turó a ponent del nucli urbà de Santa Maria i avui separat d’ell per la carretera de Manlleu a Olot És situat a una alçària de 694 m sobre el nivell del mar Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 47,5 —y 55,2 31 tdg 475552 Per arribar-hi cal sobrepassar el kilòmetre 16 de l’esmentada carretera s’agafa el primer camí carreter que es troba a mà esquerra fins a uns habitatges de nova…
Sant Martí de la Plana (Coll de Nargó)
Art romànic
Situació Església que presenta una estranya disposició, amb l’absis abandonat i una petita capella tardana rectangular adossada al campanar, situat a ponent de l’antiga edificació ECSA - JA Adell L’església de Sant Martí de la Plana es troba, totalment isolada, en una collada de la tallada de Sallent, entre la vall de Valldarques i la vall de Sallent Mapa 34-12291 Situació 31TCG557692 Per a anar-hi, cal agafar una pista de desemboscar, que surt entre els km 31 i 32 de la carretera de Coll de Nargó a Isona, i que en un recorregut d’uns 3 km passa pel costat mateix de l’església JAA Història L’…
Sant Pere de Tercui (Tremp)
Art romànic
Situació Detall de la porta de la façana nord, obrada amb arc de mig punt i d’una certa elegància ECSA - J A Adell L’església parroquial de Sant Pere és a la part alta del poble de Tercui Mapa 32-11251 Situació 31TCG120724 S’arriba a Tercui per una pista de 3 km que surt prop del quilòmetre 92 de la carretera N-230 JAA Història És possible que Tercui correspongui al topònim Tenrui o Tenriu , que en bona lògica s’identifica amb Tendrui de la Conca Trobem esments d’aquest castell al cartulari alaonès ja al segle X després apareix sovint a les convinences comtals pallareses del segle XI i,…
Sant Esteve d’Erinyà (el Pont de Claverol)
Art romànic
L’església de Sant Esteve d’Erinyà fou consagrada l’any 1168 pel bisbe d’Urgell, Arnau de Preixens, a petició del noble Alamany i els parroquians del lloc El bisbe la dotà amb les dècimes, primícies i oblacions de la parròquia, i li atorgà la facultat de tenir un sacerdot propi, sota la potestat de l’església de la Seu d’Urgell També establí les trenta passes legítimes per al cementiri, i que dues terceres parts del servei episcopal i de l’ardiaca fossin satisfetes per la parròquia de Sant Salvador i la tercera part per la de Sant Esteve El terme de la parròquia comprenia, segons el …