Castell de Barrés (Santa Maria de Corcó)

Situació

Les runes del castell es troben dins el terme municipal de Santa Maria de Corcó (l’Esquirol). Són situades sobre un turó a ponent del nucli urbà de Santa Maria i avui separat d’ell per la carretera de Manlleu a Olot. És situat a una alçària de 694 m sobre el nivell del mar. Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781: x 47,5 —y 55,2 (31 tdg 475552).

Per arribar-hi cal sobrepassar el kilòmetre 16 de l’esmentada carretera; s’agafa el primer camí carreter que es troba a mà esquerra fins a uns habitatges de nova construcció que hi ha al costat d’una industria. L’indret del castell és just sobre les cases; s’hi ha d’arribar a peu, pujant pel dret i caminant uns deu minuts. (GOP)

Història

Aquest castell era dins el terme del castell de Cabrera i defensava el sector de la parròquia de Santa Maria de Corcó, l’església de la qual es trobava molt a prop del puig Barrés, al costat del mas de la Bertrana, fins que el 1743 fou traslladada a l’actual poble de l’Esquirol. Aquest castell, doncs, és un castell satèl·lit dependent del de Cabrera i dels mateixos senyors, els vescomtes de Cabrera.

El castell de Barrés no consta com a tal fins l’any 1106, quan Ramon Berenguer III reconegué a Guerau Ponç, vescomte de Girona (encara no havia canviat el nom pel de Cabrera), que els castells de Barrés, Brunyola i Torcafelon eren alou del vescomte, i per tant no li havia de retre vassallatge per aquests castells. No sabem si aquesta propietat en alou provenia al vescomte per haver-los aprisiat els seus avantpassats o bé per haver-los comprat als comtes de Barcelona.

Per ésser propietat alodial dels vescomtes i trobar-se dins el terme de castell de Cabrera, les notícies d’aquest castell són escasses. No és fins el principi del segle XIV, el 1302, que el castell de Barrés torna a aparèixer, quan, arran dels conflictes que esclataren entre el rei Jaume II i el comte d’Empúries Ponç Hug IV, que era casat amb la vescomtessa Marquesa de Cabrera, el rei ordenà al veguer d’Osona i Bages, Simó de Bell-lloc, que anés a prendre possessió del castell de Cabrera. La presa del castell de Cabrera fou acompanyada per la destrucció de les fortaleses de Roda i Barrés. Un cop mort el comte d’Empúries, la vescomtessa Marquesa encarregà el govern del vescomtat a Ramon d’Empúries, el qual l’any 1313 demanà al rei Jaume II permís per a reconstruir les fortaleses de Roda i Barrés, que havien estat destruïdes pels oficials i súbdits reials. El rei accedí a la petició posant-hi condicions que foren acceptades pel sol·licitant. Més tard, ja en govern d’Alfons de Benigne, aquest, el 1331, ordenà al veguer d’Osona que disposés l’erecció de forques a Coll de Barrés, ja que havia tornat al vescomte de Cabrera la possessió del mer i mixt imperi del castell de Cabrera, amb el lloc de Roda i el castell de Barrés. Hem de suposar que després de l’ocupació del castell de Cabrera que el 1302 havia ordenat Jaume II, el rei retornà el domini del castell de Cabrera i els llocs i castells del terme, però degué retenir la jurisdicció, que el 1331 el rei Alfons el Benigne retornà.

El castell de Barrés seguí les vicissituds del de Cabrera, formant part de l’efímer comtat d’Osona, creat el 1356 pel rei Pere el Cerimoniós i incorporant-se al patrimoni de les diverses famílies que s’entroncaren amb els vescomtes de Cabrera.

Si la història del castell de Barrés és poc explícita sobre el domini del castell, en canvi tenim una interessant informació sobre els edificis del castell, ja que arran de la destrucció que el 1302 sofrí en el conflicte suscitat entre el comte d’Empúries, vescomte consort de Cabrera, i el rei Jaume II, el castell de Barrés hagué d’ésser reconstruït i a tal fi, Ramon d’Empúries, que governava el vescomtat per la vescomtessa vídua, el 1313 sol·licità al rei el permís per a reconstruir-lo, a la qual cosa el rei accedí, però posà unes certes limitacions a la reconstrucció; així el monarca posà alguns límits, com és ara que les parets o muralles d’argamassa no tinguessin més d’una braçada, que les parets que hi havia en aquell moment havien de tenir uns mateixos gruixos i amplades, i les parets (creiem del castell), havien de ser de pedra i calç i de l’altura que volgués el sol·licitant, només que no podia passar els quatre pams d’alçada (devia ésser de les muralles), i un cop mort Ramon d’Empúries, el rei podia demanar la demolició de la fortalesa, i s’havia de fer càrrec de les despeses el successor de Ramon d’Empúries en el vescomtat.

No sabem si la reconstrucció es feu així, ja que si bé el regent del vescomtat acceptà les condicions reials, no tenim notícies de la seva existència física en temps posteriors, únicament sabem que en les declaracions que feren diverses persones de la zona en un procés iniciat el 1589, s’afirma conèixer l’existència del lloc on s’aixecava el castell de Barrés, del qual només restaven unes parets enderrocades en forma de torre rodona i altres parets, però ningú no recordava haver-lo vist dempeus, ni els seus pares o avis, la qual cosa permet pensar que potser no fou reconstruït, i si ho fou degué ser destruït durant la guerra civil del segle XV. (APF-ABC)

Castell

Del castell avui se’n pot endevinar el lloc on era ja que és un punt prominent, i enllaçat mitjançant una carena amb un altre puig anomenat Puig sa Guàrdia, toponímic ben indicatiu del seu passat.

Dalt el turó queden tan sols restes de quatre pedres rejuntades amb argamassa de calç. S’endevina, però, que sota la vegetació ha d’haver-hi més material arqueològic, ja que és ben palesa l’existència dels seus possibles murs, els quals responen a una forma aproximadament arrodonida i reseguint el cim del turó. de l’edifici, doncs, no en queda res, i el poc que es veu dins poc temps restarà també cobert d’herbam, ja que actualment gairebé no es pot apreciar. (GOP)