Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic Consisteix en un tub sonor de fusta dura, d’uns 60 cm de llargada, relativament estret, proveït de forats i claus La seva perforació és cònica i acaba en un pavelló en forma de campana De timbre penetrant i d’un gran poder expressiu, l’oboè és, actualment, un dels instruments imprescindibles en l’orquestra simfònica El seu nom prové del francès hautbois haut , alt bois , fusta Morfologia Construït de fusta dura banús o palissandre o, de vegades, de materials plàstics o ebonita, l’oboè consta de tres…

La geografia física El terme és constituït per materials tous del secundari i terciari, recoberts en bona part per materials del pliocè o quaternari Dels plans lleugerament ondulats emergeixen, com baldes aïllades, diverses serretes calcàries gairebé paralleles i de direcció bètica SW-NE Oscillen entre els 200 i els 500 m d’altitud, i la més allunyada del litoral, la de les Àguiles, és miocènica Cretàcia, la serra Mitjana o d’Alcoraia, i juràssic, l’anticlinal fallat de la serra de Fontcalent 426 m La serra Grossa és un abrupte anticlinal miocènic cisallat, vora la ciutat Aquestes alineacions…

Per damunt dels criteris administratius, la ciutat és definida pel conjunt d’una sèrie de factors, com el nombre d’habitants, els condicionaments històrics, la seva morfologia i el tipus de vida dels seus habitants aquests factors poden canviar segons els països i les àrees culturals a què la definició és aplicada Són, però, fonamentals una certa aglomeració de població i unes funcions no agrícoles d’aquesta població Això planteja la qüestió de l’oposició ciutat-camp, tan estudiada durant molts anys la ciutat ha estat considerada tradicionalment com a negació del camp, com el conjunt de tot…

Situació Vista aèria del santuari, que s’aixeca a l’indret on hi hagué l’antic castell de Foix ECSA - J Todó Aquest santuari és dalt d’una carena, damunt d’un penya-segat, en un lloc molt visible Mapa 35-16419 Situació 31TCF801860 S’hi va per Torrelles de Foix, que es troba a uns 13 km de Vilafranca Passat 1,5 km de Torrelles, a mà dreta, surt una carretera que va fins a la urbanització de les Torres Altes A uns 3 km, a la dreta, surt una pista de terra que en 1 km porta al santuari de Foix, a una altitud de 661 m, des d’on es pot veure la fondalada engorgada del riu Foix i la vall on s’…

Escut de la vila en el retaule major de la parròquia de Santa Maria ECSA – MCasanovas La vila Castilione s’emplaçava en els límits administratius i territorials de l’antic comtat de Peralada, just en la seva frontera meridional, a frec amb el comtat d’Empúries El topònim simple de Castilione , Kastilione , Castilion , villa de Castilio o Casteion apareix en els documents des del segle IX fins al XII, mentre que el genitiu Impuriarum no s’incorporà al nom fins més tard, quan la vila ja estava fermament consolidada com a capital del comtat emporità Els orígens de la vila romanen encara confusos…

Entre la darreria del segle XIII i els primers anys de la centúria següent, coincidint amb l’inici del període de màxima empenta constructiva que mai s’ha donat al país, es comencen a construir la majoria de les catedrals catalanes gòtiques, després que ja s’hagin bastit bona part de les fàbriques de les seus de Lleida i Tarragona Aquestes dues catedrals es van aixecar enmig d’una etapa de tempteigs i de prefiguració de l’arquitectura gòtica catalana, durant la qual el pes de la tradició romànica era encara present en la major part dels edificis que aleshores es construïen arreu del Principat…

Les influències procedents de terres de França i d’Itàlia, com també l’eventual síntesi d’ambdues, han estat assenyalades tradicionalment en la historiografia especialitzada com a trets característics del nostre art gòtic en determinats períodes de la seva evolució L’escultura n’és una prova ben palesa Els estudis realitzats darrerament a l’entorn de la recepció d’aquests dos corrents artístics a Catalunya i de la consegüent interacció que va comportar la seva assimilació són relativament nombrosos a causa de l’atractiu que ha suscitat aquesta àmplia problemàtica, i alguns d’ells són, sens…

Gràcies a les investigacions de Pere Freixas es coneixen un bon nombre de referències documentals de la vida privada i artística de Ramon Solà I Nascut probablement els darrers anys del segle XIV, les primeres notícies d’aquest artista són del 1424, any en què policromà diverses obres de l’imaginaire Antoni Canet Concretament, la clau de volta de la Mare de Déu amb el Nen de la catedral de Girona i un tabernacle per al convent gironí de Sant Domènec Aquest mateix any, però anteriorment, Solà fou el responsable de policromar de nou l’esplèndida escultura d’alabastre de sant Carlemany,…

L’arbre de la creu amb Crist crucificat, pintures murals de la tercera capella de l’evangeli La iconografia de l’arbre de la creu s’inspira en un text del franciscà sant Bonaventura BU – GSerra Les pintures murals de l’església de l’antic convent dominicà de Puigcerdà són un dels conjunts més interessants, tant des del punt de vista iconogràfic com compositiu, de la pintura del primer terç del segle XIV Realitzades entre el 1320 i el 1340, testimonien la complexitat de tendències i corrents pictòrics i la influència mútua entre les diferents tècniques artístiques que caracteritzen el segon…

El reig bord oreig foll Amanita muscaria és un dels bolets més arquetípics Les plaques blanques que té damunt el barret vermellós són restes del vel universal, que veiem recobrint del tot els exemplars joves Aquest caràcter i la blancor de les làmines i del peu ens permeten diferenciar-lo del suculent reig ver A caesarea Això és important, ja que el reig bord és tòxic i allucinògen Josep M Vidal / SCM Són fongs de carpòfor carnós, amb el peu fàcilment separable del barret, gairebé sempre amb làmines, lliures o gairebé lliures respecte al peu, de trama bilateral El carpòfor és sovint…