Resultats de la cerca

Situació i presentació D’una extensió de 138,30 km 2 el més gran de la comarca, el terme municipal d’Amposta és situat a la dreta de l’Ebre, a l’extrem NE de la comarca del Montsià, de la qual és la capital Confronta a tramuntana amb els termes de Tortosa, l’Aldea i Deltebre, de la comarca del Baix Ebre, aprofitant el mateix curs del riu des de la Carrova fins a l’illa de Gràcia A llevant termeneja amb Sant Jaume d’Enveja des de Balada i Carlet fins al canal de desguàs de la bassa de la Platjola, i amb la mar, des del punt anterior fins al començament de l’istme del Trabucador i continua per…

Situació Vista aèria del conjunt de l’església i les dependències monacals, amb les restes de la nau desapareguda, tot restaurat fa pocs anys ECSA - TAVISA El conjunt de l’antic monestir de Sant Serni de Tavèrnoles és situat al marge dret del riu Valira, fora del nucli urbà d’Anserall, el qual és a uns 3 km de la Seu d’Urgell, per la carretera d’Andorra JAA Mapa 34-10215 Situació 31TCG733939 Història Uns orígens confusos L’origen de Sant Serni de Tavèrnoles és remot i desconegut Segons unes tradicions, difícils de comprovar, recollides per Esteve Albert i altres autors, al segle VI sant…

Els canvis en la propietat dels béns S’ha de tenir present que en aquest període es produí un conjunt de transformacions socials, econòmiques i mentals amb un reflex en el marc jurídic En aquest aspecte el segle XI fou crucial La progressiva desaparició de la petita propietat pagesa tingué, en la comarca que ens ocupa, clars inicis ja al segle X La constitució del patrimoni de la seu urgellesa condicionà en bona part aquest procés d’absorció, o almenys de control i obtenció de rendes que, com es veurà en un altre apartat, van adoptar formes diverses i que cal relacionar amb les càrregues…

Sense negar excepcionalitat a les miniatures del segle XI, ni oblidar la brillantor del gòtic internacional, cal advertir que, en conjunt, la darreria del segle XIII i, sobretot, els episodis de la primera meitat del segle XIV, defineixen el millor moment de la illustració de manuscrits a Catalunya La progressiva ampliació del regne, amb les conquestes de Mallorca i València, i la consolidació de la Corona catalanoaragonesa oferí una bona base per donar entrada als més innovadors i brillants components d’una cultura gòtica en expansió Aviat es percep la fluïdesa amb què s’inseriren les…

Redistribució de l’hàbitat segles XI-XIII A partir, del segle XI començà a aparèixer un nou tipus de poblament, el poblament agrupat en ciutats i viles originades a partir d’assentaments anteriors, a redós de les esglésies i sagreres, o en forma de noves viles al costat d’un castell o monestir Malgrat aquestes noves fórmules, es mantenia el poblament tradicionalment dispers en les antigues viles alt-medievals, masos, bordes, cabanes i torres, i fins i tot, en formes més primitives d’habitatge com és el cas de les coves Un exemple de la pervivència d’aquest antic poblament dispers, és el mas…

Situació Vista de l’església des del costat de tramuntana Hom pot veure al fons la cara interior del mur de migjorn i més a primer terme el mur exterior de tramuntana, d’una alçària d’un metre aproximadament A desgrat de la seva ruïna, aquest temple deixa encara endevinar amb facilitat la seva estructura original G Llop Aquesta església es troba situada en el conjunt que forma el poblat medieval, del qual constitueix el centre La situació i el camí per arribar-hi són, doncs, els mateixos que hem indicat per al poblat JVV L’església de Sant Pere de Roda figura situada en el mapa del Servei…

Situació Façana de ponent de l’antiga canònica, fundada pels senyors de Caboet ECSA – E Junyent i A Mazcuñán L’església és situada dins el nucli d’Organyà carrer de la Plaça, població estesa al peu de la carretera C1313 Cal demanar la clau al rector d’Organyà, domiciliat al Carrer Major, que s’inicia gairebé davant mateix de l’església FJM-AMB Mapa 34–11253 Situació 31TCG622748 Història L’església de Santa Maria d’Organyà existia l’any 993, any en què el comte…

Un estudi del gòtic a Catalunya implica el coneixement també d’una de les seves derivacions, l’arquitectura neogòtica, que tingué un gran moment a la darreria del segle XIX i el primer quart del XX L’estudi del neogòtic, però, ha estat negligit, malgrat el gran nombre de construccions d’aquest estil Si bé en són conegudes les obres dels principals arquitectes, encara cal començar l’inventari de molts convents de religioses, asils, casetes d’estiueig o panteons repartits per tot Catalunya, amb inclusió dels molts exemplars desapareguts i solament coneguts pels projectes o velles fotografies En…

La cronologia i la distribució geogràfica de l’escultura romana permeten de dispersar els centres d’interès en els diferents tipus de produccions, i plantejar la qüestió de les diverses influències, els tallers, les importacions, els materials lapidis i les tècniques amb què es van fer les diverses escultures L’escultura antiga de Catalunya presenta unes característiques molt «romanes» sense transparentar cap tret d’indigenisme, ja que no cal confondre tosquedat o aspecte rústic amb substrat preromà La petja itàlica es deixa sentir d’una manera molt forta, tant pel que fa als models com a les…

Introducció Conjunt de vaixella d’època andalusina dels segles X-XI trobada a la ciutat de Lleida ECSA-X Goñi El 711 s’inicia el procés d’expansió del món àrab a la Península Ibèrica La integració de Lleida en aquest món fou ràpida la ciutat fou conquerida l’any 714 Amb les dades de què es disposa fins ara, des d’aquesta data fins a la primera meitat del segle X, no se n’ha trobat cap resta de caràcter estructural ni ceràmic No se sap, per tant, quina devia ser la morfologia urbana, ni com devia ser l’utillatge emprat Sembla que els conjunts ceràmics apareguts a Lleida es relacionen amb el…