Resultats de la cerca
Es mostren 2439 resultats
Geologia 2010
Geologia
L’activitat volcànica en la vida quotidiana L’any 2010 va posar de manifest la dinàmica de la Terra, i l’erupció de diversos volcans actius especialment la del volcà Eyjafjallajökull, de tipus estratovolcà, a Islàndia va tenir algunes conseqüències socioeconòmiques molt significatives L’erupció del volcà Eyjafjallajökull va emetre un núvol de cendres volcàniques de diversos quilòmetres de longitud © David Karnå L’activitat sísmica a la zona del volcà Eyjafjallajökull es va iniciar al final del 2009, i el 20 de març de 2010 se’n va produir la primera erupció volcànica, de tipus hawaiana i amb…
Meteorologia i climatologia 2010
Meteorologia
El fenomen de La Niña L’anomalia climàtica d’El Niño, que va tenir lloc durant l’any 2009 i el començament del 2010, va anar seguida per l’anomalia climàtica contrària, anomenada La Niña, iniciada al mes d’abril El Niño es va caracteritzar per un increment de la temperatura a les aigües del Pacífic oriental, a causa, fonamentalment, del debilitament dels vents alisis en aquesta zona, i va provocar un augment notable de les precipitacions en les regions semidesèrtiques del Perú, mentre que en extenses àrees d’Indonèsia i Austràlia les precipitacions van disminuir També van resultar afectades,…
Sant Pere Gros (Cervera)
Art romànic
Situació Antiga església prioral, de planta circular, l’exemplar sencer més monumental d’aquesta singular tipologia a Catalunya ECSA-JA Adell L’església de Sant Pere Gros, dita també Sant Pere de Cervera o Sant Pere del Grau, s’emplaça als afores de la ciutat de Cervera, vers el sud-oest, enmig d’uns camps propers a la confluència del Torrent Salat amb el riu d’Ondara Mapa 34-15 390 Situació 31TCG554137 Per a anar-hi des de Cervera cal agafar la carretera local L-214, que mena a Rocafort de Queralt passant per Granyena El recorregut des de Cervera és d’1 km MLIR Història La primera menció…
Sant Salvador de Casesnoves (Illa)
Art romànic
Situació Detall de l’absis decorat amb arcuacions llombardes, sense lesenes, propi de l’arquitectura del segle X ECSA - J Ponsich Aquesta església és situada al costat del castell de Casesnoves, a la riba esquerra de la Tet Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 40’ 10,2” N - Long 2° 35’ 48” E L’itinerari per a arribar a l’església és el mateix descrit en la monografia anterior Història Sant Salvador de Casesnoves fou la parròquia del llogaret de Casesnoves, documentat per primera vegada l’any 1076, en què es fa esment del villarunculo de Casesnoves La primera referència, encara que indirecta, de l’…
Joan Andrés i Morell
Història
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Vida i obra Conegut també com abat Andrés De família aragonesa per part del pare i catalana per part de la mare Cursà els primers estudis a Benissa i d’allà passà al Collegi de Nobles dels jesuïtes de València, on estudià gramàtica, retòrica, poesia, història i filosofia, a més d’iniciar-se en el domini del llatí, l’hebreu, l’italià i el francès Ingressà a la Companyia de Jesús el 1754 Passà al Principat cinc anys seguits com a novici a Tarragona 1754-56, estudiant de lletres humanes a Manresa 1756-57 i de filosofia i ciències a Girona 1757-59 Fou ordenat sacerdot a València l’any 1763, on…
, , ,
François Couperin
Música
Compositor, clavecinista i organista francès, el representant més important d’una llarga dinastia de músics (Couperin).
Vida Conegut generalment amb el sobrenom d’ el Gran per tal de distingir-lo del seu oncle François Couperin el Vell , fou fill de l’organista Charles Couperin i de Marie Guérin, i probablement feu els primers estudis de música i d’interpretació al teclat —orgue i clavicèmbal— amb el seu pare En morir aquest el 1679, continuà estudiant amb l’organista de Lluís XIV, Jacques Thomelin, mentre Michel-Richard Delalande feia interinament d’organista de Saint-Gervais, a París, càrrec que François ocupà en propietat el 1685, a l’edat de divuit anys El 1689 es casà amb Marie-Anne Ansault, amb qui…
,
Els primers pobladors
Els primers homínids al continent africà Durant el Pliocè, fa uns 3,5 milions d’anys, els homínids anomenats Australopithecus ja caminaven sobre les dues extremitats inferiors A Laetoli Tanzània els negatius de les seves petjades s’han conservat fins als nostres dies en ser cobertes i protegides per les cendres d’un volcà Aquest és el testimoni empíric més antic que hom té del bipedisme dels homínids L’esquelet quasi sencer de Lucy de fa 3 milions d’anys, trobat l’any 1974, demostra també l’existència del bipedisme entre els Australopithecus afarensis Aquest fel va ser, doncs, el primer…
Les bacidiàcies
Constitueixen una família segregada de les antigues lecideàcies, que comprèn nombrosos líquens amb algues gairebé sempre clorococcals, i també alguns fongs liquenícoles Quan hi ha tallus visible, és crustaci, esquamulós o bullat és a dir, amb arèoles inflades Els apotecis, sèssils o situats entre les arèoles, són de color clar o fosc, i els ascs presenten un tolus I+ blau, amb un cos axial cònic menys amiloide i una cambra ocular petita Les paràfisis són sovint ramificades i amb l’àpex dilatat Les ascòspores, llargament ellíptiques o filamentoses, tenen un o més septes transversals, i la…
Els mugílids: llisses
Mugílids de la mar catalana 1 llissa llobarrera o cabeçut Mugil cephalus, 2 llissa vera Chelon labrosus , 3 llissa galta-roja o galta-roig Liza aurata , 4 llissa calua L ramada , 5 llissa petita L saliens i 6 llissa morruda Oedalechilus labeo En el dibuix s’han ampliat els caràcters que en faciliten la diferenciació Francesc J de Sostoa Coneguts d’una manera genèrica amb el nom de llisses, o llísseres, els mugílids són peixos pelàgics però litorals comuns a les nostres costes, on es belluguen en grups i sovint arriben a penetrar als sistemes salabrosos costaners D’alimentació gairebé…
Rata comuna
És un rosegador de talla mitjana amb les potes anteriors i posteriors no gaire llargues en proporció amb el cos Quan es desplaça a poca velocitat, el cos adopta una disposició arrodonida, amb la meitat posterior de l’esquena aixecada Els animals joves tenen un color gris fosc que es perd a la primera muda Els adults presenten la part dorsal d’un color que varia entre el marró vermellós o el marró grisós i el negrós Els animals més adults acostumen a presentar tonalitats vermelloses La part ventral és blanc brut o grisa, amb els pèls gris clar a la base i blancs a la punta No hi ha una línia…