Resultats de la cerca
Es mostren 2422 resultats
Els moixons granívors
Els moixons granívors o de bec dur, d’acord amb la sistemàtica adoptada, figuren al final d’aquesta visió panoràmica de l’avifauna dels Països Catalans, ja que se’ls considera la punta de llança de l’evolució ornítica Sota aquesta denominació comuna apleguem tres famílies d’ocells, força nombroses i prou conegudes, que es caracteritzen per la mida petita, el bec dur, dret i cònic —adequat al seu règim alimentari basat en grans i llavors—, el plomatge acolorit en nombroses espècies, així com la qualitat del cant Tot plegat, doncs, els converteix en els candidats ideals a moixons…
Klement Slavický
Música
Compositor txec.
Fou alumne del seu pare, que, al seu torn, havia estat alumne de L Janácek Posteriorment estudià al Conservatori de Praga amb KB Jirák i J Suk 1927-33 També feu direcció d’orquestra amb V Talich 1934-36 Treballà a Ràdio Praga, però a partir del 1951, bandejat de la vida musical per les autoritats comunistes, es refugià en la composició i en la música popular de Moràvia De jove ja mostrà la seva originalitat creativa amb el Quartet núm 1 1932 Fou autor d’una gran energia expressiva i sentit dramàtic, i no desdenyà mai la influència del folklore del seu país natal, com en el Trio 1936 Escriví…
Josep Montserrat
Música
Músic.
Fou candidat al càrrec de segon organista del Collegi del Corpus Christi o Collegi del Patriarca, de València el 1665, i tenor del mateix collegi 1666 Fou ordenat de sacerdot 1669 El 1675 obtingué la plaça d’organista a la catedral de Múrcia, i el 1677 al Collegi del Patriarca abans esmentat, d’on se n’anà el 1678 No s’ha de confondre amb un Josep Montserrat que fou candidat al magisteri de capella de la catedral de Màlaga 1768 i que provenia de Torredembarra Tarragonès, on era mestre de cant Tampoc s’ha de confondre amb un tercer Josep Montserrat que professà com a monjo a El…
,
Joan Molas i Casas

Joan Molas i Casas
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Música
Teatre
Periodisme
Escriptor.
Collaborador del Diari Català i de Lo Nunci , escriví alguns drames i comèdies en llengua castellana i una vintena de comèdies d’arrel i intenció populars, entre les quals Endavant les atxes 1877, De Nadal a Sant Esteve 1878, Ral per duro 1880, Les devanadores 1881, La nit de nuvis 1882, L’hortolana del Born 1883 i Quatre casats i un viudo 1885 També parodià diverses obres de Pitarra Cèrcol de bóta 1881, Lo bando de l’alcaldia 1882 i Baralla de pescateres 1887 La Gran Exposició 1888, poema burlesc també relacionable amb una llarga tradició satírica popularitzant, polimètric i a manera d’…
,
Elvira de Hidalgo
Música
Soprano.
De ben petita es traslladà amb la família a Barcelona i estudià cant al Conservatori de Música del Liceu, on fou deixebla de C Bordalba Posteriorment amplià la seva formació a Milà amb M Vidal Debutà a setze anys a Nàpols amb El barber de Sevilla 1908 i poc després fou contractada per a cantar a París i Montecarlo A partir d’aleshores inicià una important carrera internacional que la dugué al Caire, Praga, Viena, Roma, Madrid i Barcelona, ciutat aquesta darrera on debutà el 1911 El 1915 P Mascagni la contractà i un any després cantà El barber de Sevilla al Teatre alla Scala de…
Lloll Bertran
Teatre
Nom amb el qual és coneguda l’actriu Dolors Bertran i Díaz.
Estudià a l’Institut del Teatre de Barcelona 1981-84 i simultàniament feu cursos de dansa i cant Decantada en general pel gènere còmic, en teatre ha destacat, entre d’altres obres, a Cyrano de Bergerac 1984-86, El dret d’escollir 1987-88, El misantrop 1989 i Cal dir-ho 1994, dirigides per JM Flotats, La Lloll un xou ben viu 1992-93, per JM Mestres i Pigmalió 1997-98, per JL Bozzo Ha actuat també en diversos films Gaudí , 1987 de M Huerga, Sinatra , 1987, de F Betriu Què t'hi jugues, Mari Pili , 1990 Aquesta nit o mai , 1991, de V Pons etc Esdevinguda molt popular per la seva…
Concurs Internacional d’Execució Musical Maria Canals
Música
Concurs creat a Barcelona l’any 1954 per la pianista i pedagoga Maria Canals i Cendrós i el seu espòs, Rossend Llates, amb l’objectiu de descobrir nous intèrprets i facilitar als joves músics catalans l’accés a un certamen de prestigi internacional.
Nascut com a concurs de piano, l’èxit assolit feu que el 1958 entrés a formar part de la Federació Mundial de Concursos Internacionals de Música Per suggeriment de H Gagnebin, el 1962 s’obrí a altres branques de la interpretació musical i, amb la incorporació de la percussió el 1979, completà les vuit categories que inclou actualment piano, cant, violí, violoncel, música de cambra, guitarra, flauta i percussió El concurs de piano continua celebrant-se anualment, mentre que les altres especialitats es convoquen de manera alternada Els jurats estan formats per persones rellevants…
Salvador Perarnau i Canal
Salvador Perarnau i Canal
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta i narrador.
Participà assíduament als Jocs Florals, on el 1965 fou proclamat Mestre en Gai Saber Collaborà a La Tralla , Fornal i El Poble Català de Tolosa Llenguadoc Escriví poesia, que aplegà en els volums Cant a la vida 1918, Ritmes sentimentals 1925, La rel 1929 —una selecció de la seva obra lírica—, Amb l’infinit a les mans 1936 i Caps de brot 1966, on recollí una tria de les millors poesies ja publicades més algunes d’inèdites La seva poètica recull la precisió estilística de l’herència noucentista i se situa sobretot en la línia més moralista de Josep M López-Picó Publicà també els…
,
Lauritz Melchior
Música
Tenor danès naturalitzat nord-americà.
Estudià cant a l’Òpera Reial de Copenhaguen i hi debutà, com a baríton, el 1913, amb I Pagliacci Posteriorment reorientà la seva carrera i el 1918 debutà, ara com a tenor, amb el paper titular de Tannhäuser Especialitzat a partir d’aleshores en R Wagner, es convertí en intèrpret de referència d’aquest compositor alemany El 1924 es presentà al Covent Garden de Londres com a Sigmund La valquíria i, dos anys més tard, ho feu al Metropolitan de Nova York amb Tannhäuser En 1928-29 debutà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, on representà el seu primer paper de Tristany, i la…
,
Josep Maria Arrizabalaga Amoroto
Música
Orguener i compositor basc establert a Catalunya.
Després de cursar la carrera eclesiàstica, estudià gregorià amb Dom Gajard a Solesmes, França, i més tard piano amb Juli Pons a Barcelona Durant disset anys exercí com a organista a la parròquia de Marata les Franqueses del Vallès Després de collaborar amb l’orguener G Blancafort durant quinze anys, fundà el seu propi taller, artesà i familiar, a les Franqueses Entre altres fites com a orguener, el 1991 construí l’orgue transportable més gran del món Els seus treballs estan molt ben acabats i documentats històricament Fou autor del projecte de l’orgue que la firma Karl Schuke de Berlín…