Resultats de la cerca

És un precursor del NAD La síntesi enzimàtica de la nicotinamida és obtinguda a partir dels eritròcits i d’hemolitzats humans És totalment soluble en aigua i insoluble en acetona

És molt poc dura 1-2,5, de pes específic 2,2-2,6, de color blanc o diversament tenyit per impureses, opac o translúcid, amb lluïssor nacrada i tacte gras Component essencial del caolí, es troba també en argiles i sòls, associada amb feldespat, quars, corindó i diàspor Estudis fets mitjançant les tècniques òptiques i els raigs X han permès d’identificar dos altres minerals que tenen la mateixa composició de la caolinita, i que, en menor proporció, també formen part del caolí la dickita i la nacrita Les argiles del grup de la caolinita, sovint originades per descomposició de roques amb sílice i…

Es forma per combustió de l’element Existeix en una forma amorfa, vítria, inestable, obtinguda refredant lentament els vapors a temperatura alta, i en dues formes cristallines, l’una cúbica octàedres, l’altra monoclínica prismes Se sublima a pressió atmosfèrica les formes cristallines sense fondre’s, l’amorfa fonent-se pels volts de 200°C totes tres es vaporitzen totalment a 218°C La densitat de vapor correspon a la fórmula As 4 O 6 fins a 800°C i a As 2 O 3 per damunt de 1800°C És molt poc soluble en aigua, però es dissol en els àcids i els àlcalis i en el glicerol Les solucions aquoses són…

S'usa en medicina per al tractament de la psoriasi

És el grup prostètic de molts enzims d’oxidoreducció, com les flavoproteïnes La base nitrogenada del FMN és la 6,7,-dimetilisoalloxazina, que conté l’anell d’isoalloxazina susceptible d’oxidoreducció reversible, el qual fa el FMN apte per al transport d’electrons Fou aïllat per Warburg el 1932, i fou caracteritzat per Kuhn el 1935 És sintetitzat a partir de la riboflavina i l’ATP

Es presenta com a dihidrat o tetrahidrat en forma de pólvores amargants, cristallitzades en petites agulles, de tast molt amarg És soluble en els solvents orgànics Té el punt de fusió a 178ºC És emprada com a desnaturalitzant d’alcohols i olis, i en forma d’hidroclorur o de nitrat en medicina, amb les mateixes indicacions que l’estricnina, tot i que sembla que hom li ha descobert clares propietats carcinògenes en anàlisi química té utilitat per a separar mescles racèmiques

La seva sal amònica és emprada en farmàcia com a edulcorant i aromatitzant, i com a agent escumós en algunes begudes no alcohòliques La seva fórmula és C 42 H 62 O 16

És un sòlid cristallí incolor, soluble en aigua calenta i poc soluble en alcohol i èter, que es fon a 264°C Hom l’obté de les seves fonts naturals i per síntesi a partir del cianoacetat d’etil Presenta una lleugera activitat estimulant i, associada amb l’acetat sòdic, el salicilat disòdic o l’etilendiamina, és emprada com a diürètic

És un sòlid cristallí incolor d’olor aromàtica, soluble en alcohol i èter i insoluble en aigua, que es fon a 52°C i bull a 233°C Hom l’obté de les seves fonts naturals o per alquilació de Friedel-Crafts del m -cresol És emprat en medicina com a nematicida i antisèptic aigua timolada, en perfumeria, com a antioxidant i aromatitzant i per a la preparació del seus derivats

Vida Fou un dels compositors més prolífics i de més èxit del segle XVI, especialment gràcies a les obres profanes Inicià la seva formació musical com a nen cantor a la seva ciutat natal Marxà a Itàlia molt jove i allí desenvolupà gairebé tota la seva carrera professional com a cantor, ensenyant i compositor Entre el 1542 i el 1551 estigué actiu a Nàpols com a preceptor al servei de la família Pinelli De Nàpols passà a Roma, ciutat on publicà el seu primer llibre de madrigals l’any 1554 Després d’una curta estada a Anvers el mateix 1554, tingué al seu càrrec el cor de la capella privada de…