Resultats de la cerca

Alguns dels més grans poetes catalans moderns han estat uns grans viatgers O, si es vol, alguns dels grans viatgers catalans de la modernitat han estat grans poetes Jacint Verdaguer en fou un Però també cal esmentar Josep Carner, Joan Mascaró, Salvador Espriu, Josep M de Sagarra, Agustí Bartra i Joan Oliver, entre d’altres Grans poetes, grans viatgers 1874-1941 Aquests “grans viatgers” no pertanyien, exactament, ni al món dels potentats, ni al món dels aventurers Verdaguer feu de capellà d’una companyia de navegació Carner, de cònsol espanyol Riba, de becari Mascaró, de professor d’anglès…

La seu social de Montaner i Simon al carrer d’Aragó de Barcelona, obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner Asociación de Arquitectos de Cataluña, Anuario para 1909 L’empresa editorial de Montaner i Simon serà la més important de Catalunya i de l’estat durant la segona meitat del segle XIX L’empresa editorial de Montaner i Simon va ser la més important de Catalunya i de l’estat espanyol durant la segona meitat del segle XIX Els seus fundadors foren Ramon Montaner i Vila i Francesc Simon i Font, el 1868 Eren editors que treballaven amb la seva pròpia indústria d’arts gràfiques Ramon…

L’any 1985 els famosos aires de la petita ciutat suïssa de Davos esdevingueren sobtadament notícia Però aquesta vegada la causa no n’era la puresa, que en altre temps havia atret escriptors famosos com ara Thomas Mann, Arthur Conan Doyle o Robert Louis Stevenson, sinó el contingut i la flaire —ara excessius— que en el temps d’entreguerres trobava a faltar el protagonista de “La muntanya màgica” “Hans Castorp va fer, encuriosit, una aspiració profunda, a tall de prova, d’aquell aire desconegut Era fresc, i res més Li mancava la flaire, el contingut, la humitat, penetrava fàcilment i no deia…

Fill de l’advocat i polític Carles Trias i Bertran, l’any 1964 es llicencià per la Universitat de Barcelona, on posteriorment es doctorà en filosofia amb una tesi sobre Hegel El lenguaje del perdón , 1980 L’any 1976 s’incorporà a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura, d’on fou professor d’estètica i composició tècnica, i catedràtic del 1986 a 1992 Aquest any passà a la Universitat Pompeu Fabra, on desenvolupà la resta de la seva carrera acadèmica i on fou catedràtic d’història de les idees Fou membre fundador del Collegi de Filosofia Autor molt prolífic, les seves obres palesen una…

Vida i obra Fill de Josep Masriera i Manovens , seguí la tradició familiar Perfeccionà estudis a París, Londres i Ginebra 1889, on fou deixeble de Frank Édouard Lossier i aprengué la tècnica de Llemotges en tornar, potencià la renaixença de l’esmalt —translúcid i opac— a Catalunya L’exposició que feu a Barcelona el 1901 imposà el ressò de l’estil de René Lalique en la joieria catalana Plàsticament és, doncs, representant del més típic Art Nouveau, tot i que generacionalment ja pertanyia al postmodernisme Participà, com a orfebre o com a pintor, en diverses exposicions de Belles Arts a…

Vida i obra Militant anarquista afiliat a la CNT, fou amic de Seguí, Pestaña, Peiró, etc Visqué a París 1914-1919, on, el 1918 amb el pseudònim Xifort , escriví a Le Libertaire , i també a L’International Collaborà en diaris i diverses revistes anarquistes de Barcelona, entre les quals cal subratllar el setmanari Acción que arribà a dirigir les revistes Mañana i Revista blanca i els diaris El Diluvio i el Noticiero Universal de Barcelona Fundà Despertad , a Vigo Fou empresonat repetidament durant la dictadura de Primo de Rivera, i arran de la seva militància sindicalista hagué d’exiliar-se a…

Fill segon de Plàcid de Montoliu i de Sarriera  i germà de Cebrià de Montoliu , d’ascendència tarragonina, estudià el batxillerat als jesuïtes de Manresa i es doctorà en filosofia i lletres a Madrid el 1903, després de cursar la carrera a Barcelona El 1908, juntament amb Antoni Griera i Pere Barnils, obtingué una borsa de la diputació provincial de Barcelona per anar a estudiar filologia romànica a Halle Alemanya, amb els professors Schädel i Suchier Havent retornat a Barcelona al cap de tres anys, treballà en les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, on collaborà en el…

Conegut per Fortunio Bonanova De jove es dedicà al periodisme, on fou redactor de “Tempo” Format a Barcelona, estudià dret a la Universitat de Barcelona i música al Conservatori Reial Com a cantant, debutà a l’Òpera de París, i actuà per tot Espanya, Itàlia i Moscou En el camp del cinema, interpretà a Barcelona el Don Juan Tenorio de Ricard de Baños 1921 Defensor teòric de l’avantguardisme signà a Mallorca el Manifest de l’Ultra 1921 amb Jorge Luis Borges, Joan Alomar i Jacob Sureda Estrenà a Barcelona el Socrate d’Erik Satie El 1923, anà a Buenos Aires, on representà Doña Francisquita,…

En el seu conjunt, la totalitat dels estats membres representa el 85% del PIB mundial i dos terços de la població Fins el 2008, els càrrecs màxims que hi participaven eren els ministres d’economia i finances i els governadors dels bancs centrals d’Alemanya, l’Aràbia Saudita, la Gran Bretanya, l’Argentina, Austràlia, el Brasil, el Canadà, els EUA, França, l’Índia, Indonèsia, Itàlia, el Japó, Mèxic, la República de Corea, Rússia, Sud-àfrica, Turquia i la Xina A partir del 2008, coincidint amb l’esclat de la crisi financera global, el G20 l’encapçalen els caps d’estat i de govern N’és també…

El seu nom veritable era Manuel Rodríguez Aguilar, que canvià pel de Manuel García Aquest canvi fou motivat, segons algunes hipòtesis, pel trencament de relacions amb la seva família Després d’uns quants anys d’estudis musicals a Sevilla, el 1797 es casà a Cadis amb Manuela Morales, actriu i filla d’actors Amb ella es traslladà a Madrid i tots dos entraren en la companyia de Francisco Ramos Aviat, però, passaren a treballar al Teatro de Los Caños del Peral i fou allí on el 1799 García tingué el seu primer paper important, en Nina de G Paisiello, i on, el 1801, cantà en l’estrena a la…