Resultats de la cerca
Es mostren 1437 resultats
Mollet del Vallès
Mollet del Vallès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, estès a la dreta del Besòs, des de la seva confluència amb la riera de Tenes fins poc abans de la de la riera de Caldes.
Situació i presentació Es troba al sector SW de la comarca, ja en contacte amb el Vallès Occidental Limita amb els termes de la Llagosta i Sant Fost de Campsentelles S, Martorelles SE, Montmeló i Parets del Vallès E, Lliçà de Vall i Lliçà de Munt NE i els termes de Palau-solità i Plegamans N i Santa Perpètua de Mogoda W, ambdós pertanyents a la comarca del Vallès Occidental El Besòs forma en bona part el límit oriental del municipi i la riera de Tenes també límit el terme en el sector NW El territori és essencialment planer, i de les elevacions suaus que accidenten els sectors N i W davallen…
Tona
Tona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació És situat al bell mig de la Plana de Vic Tona limita al N amb part del terme de Muntanyola i les serralades meridionals de Malla, a llevant amb Taradell i l’enclavament de Malla, al S amb el terme de Balenyà i a ponent amb Collsuspina i part del municipi de Muntanyola Tona té l’enclavament de Mont-rodon, entre els termes de Seva i Taradell El terme municipal comprèn a més del poble de Tona, cap administratiu, l’enclavament de Mont-rodon i un nombre important de masies esparses Travessa el municipi la carretera C-17 de Barcelona a Ripoll a la qual enllacen un seguit de…
Les grans corts europees a l’entorn del 1400
Art gòtic
L’acceptació de les noves propostes sorgides des de les corts i els grans centres d’Avinyó, París, Dijon, Milà, Praga, Colònia, Londres, els Països Baixos, Barcelona i València va promoure una nova variant gòtica de la pintura, la miniatura, l’escultura, l’orfebreria, els brodats i els vitralls que se sintetitza, per la seva homogeneïtat, sota el nom de gòtic internacional Aquesta varietat també és coneguda amb els noms de gòtic cortesà o art del 1400 i, a Alemanya, és denominada shöne Stil bell estil o weiche Stil estil suau Progressivament aquests nous esquemes s’obriren pas, caracteritzats…
Joan Frederic i Joan Kassel
Art gòtic
Tradicionalment la historiografia ha identificat la figura de l’alemany Joan Frederic –el “jove alemany del mestre Miquel”– i la de Joan Kassel –escultor, també d’origen germànic– Sovint, entenent que es tracta d’una sola figura artística, hom parla fins i tot de Joan Frederic de Kassel Tanmateix una anàlisi exhaustiva dels documents que fan referència a aquesta qüestió ens ha portat a la conclusió que es tracta de dos artistes que treballaren parallelament Es té constància que Joan Frederic era a Barcelona entre el 1489 i el 1511, i Joan Kassel –de qui es conserva alguna obra documentada, a…
Bibliografia general referent al romànic del Baix Llobregat
Art romànic
AAV Amics de l’Art Vell Memoria de l’obra realitzada des de la seva fundació, 1929-1935 , Barcelona 1935 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives, Biografies Catalanes Sèrie històrica, núm 1, Barcelona 1961 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Dels visigots als catalans , 2 vols, Edicions 62, Barcelona 1974 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia El domini carolingi a Catalunya , primera part, edició a cura de…
Bibliografia general referent al romànic del Ripollès
Art romànic
“Butlletí del Centre Excursionista de Vich”, Vic 1912-1928 “Revista de Girona”, núm 1978 dedicat al millenari de la basílica de Santa Maria de Ripoll 977-1977 Amb interessants articles d’historia i d’art de Coll i Alentorn, Mundó, Barral, Vernet, Pladevall i d’altres Àlbum meravella , Barcelona 1929-1936 El Ripollès Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya , Departament de cultura - Generalitat de Catalunya, Barcelona 1985 Els castells catalans , vol V, Barcelona 1976 Estudis sòcio-pastorals , Bisbat de Vic - Ed Montblanc, Granollers 1969 Geografia de Catalunya , dirigida per Lluís…
Coll de Nargó
Església romànica de Sant Climent de Coll de Nargó
© C.I.C -Moià
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació El municipi de Coll de Nargó, dit per la gent de la comarca Nargó, es troba majoritàriament a la dreta del Segre només una petita part del terme és a l’esquerra del riu, al límit amb la Noguera i el Pallars Jussà El terme tradicional tenia una extensió de 43,3 km 2 , fins que el 1969 li foren agregades les terres dels municipis de Montanisell 83,9 km 2 i Gavarra 24,21 km 2 El municipi limita al N amb els termes de Cabó i d’Organyà, a l’E amb les terres de Fígols i Alinyà i un bocí de terres del terme d’Odèn Solsonès, al S amb Oliana, Peramola i la Baronia de Rialb…
Els factors edafogènics als Països Catalans
El sòl, com a sistema obert, és el resultat d’una sèrie de processos que poden interaccionar, reforçant-se o contrarestant-se L’acció d’uns o d’altres depèn d’un conjunt de factors del medi que s’anomenen factors formadors Clàssicament es consideren com a principals el clima, la vegetació o, en sentit més ampli, els organismes, el substrat a partir del qual es forma el sòl, la geomorfologia o posició que ocupa el pedió en el paisatge, i el temps que han actuat els processos edafogenètics A més, pot haver-hi una sèrie de factors locals com poden ésser la salinitat, la hidromorfia o la…
Palma
Vista de la ciutat de Palma
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de Mallorca, a l’extrem del raiguer de la serra de Tramuntana, a la plana estesa entre la serra de na Burguesa, a l’W, i sa Marina de Llucmajor, a l’E, que limita al S la costa més resguardada de la badia de Palma.
La ciutat fou anomenada Madīna Mayūrqa durant l’època islàmica, nom traduït després de la conquesta catalana pel de ciutat de Mallorques o simplement Mallorques o Mallorca l fet de no haver-hi en tota l’illa cap altra ciutat fins el 1523 que ho esdevingué Alcúdia afavorí l’ús de l’apellatiu ciutat per a referir-s’hi en l’ús llibresc hom recorregué a l’expressió ciutat principal a partir del 1523, apellatiu que esdevingué nom propi en l’ús popular en època moderna i fins els nostres dies Simultàniament i mentre vigí el dit nom de Mallorca referit a la capital, hom desfeia l’ambivalència d’…
Gaudinistes i gaudinisme
El terme gaudinisme va ser una invenció dels historiadors de Gaudí, que el van definir de maneres diverses Mentre que per a Cèsar Martinell el gaudinisme és la designació genèrica de les normes i principis arquitectònics que Gaudí va aportar a l’arquitectura espanyola, Alexandre Cirici ho resumeix amb una frase escrita per Jeroni Martorell, «és un geni, cal seguir-lo», i segons Salvador Tarragó constitueix la valoració i interpretació de tota la seva obra Gaudinisme i gaudinistes són, doncs, termes en la definició dels quals es poden encabir diversos conceptes i diverses actituds que tenen…