Resultats de la cerca
Es mostren 4056 resultats
Édouard Lalo
Música
Compositor francès d’origen castellà.
Vida Començà els estudis musicals el 1832 al Conservatori de Lilla Decidit a dedicar-se a la música malgrat l’oposició paterna, deixà la seva ciutat natal el 1839 i marxà a París Allà entrà al conservatori per estudiar violí amb FA Habeneck, mentre privadament estudiava composició amb J Schulhoff i JE Crèvecoeur Encara que el 1849 ja havia publicat algunes obres, les seves primeres composicions importants són els dos trios amb piano, del 1850 i el 1852 respectivament, que segueixen els models de L van Beethoven i F Mendelssohn Fou membre fundador, el 1855, del Quartet Armingaud El 1859…
,
Homilies sobre els evangelis
Art romànic
Conservades al Museu Episcopal de Vic Ms 60 es tracta d’un homiliari, llibre litúrgic d’ús freqüent a les catedrals i parròquies, compost, en aquest cas, per 100 folis de 25×15 cm, escrits en lletra Carolina, amb tinta negra amb rúbriques en vermell i sense divisió en columnes * Aquest manuscrit, datat per Gudiol de la primera meitat del segle XI, fou decorat de manera modesta amb una part de capitals “I” que en la seva majoria tenen una ornamentació semblant, composta per sanefes de nusos o senzills entrellaçats, estrictament inclosos en els rígids perfils exteriors de les lletres l’…
Torre de Montan de Tost (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Situació Torre de planta circular, de carreus ben treballats, que corona la part alta d’un turó proper a la població ECSA – A Villaró Es troba al nucli més meridional dels que componen el poble de Muntan Les seves restes són just damunt l’espadat que dóna al riu de Lavansa, al cim del turó que hi ha damunt l’última casa del barri Mapa 34–11253 Situació 31TCG669768 L’itinerari per arribar a Montan és el mateix descrit en la monografia dedicada al castell de Montan AVB Història Poques són les notícies històriques sobre el castell i el terme de Montan, poble que és un dels consignats en l’acta…
Sant Joan Baptista de Borgonyà (Cornellà del Terri)
Situació Església parroquial, ampliada amb capelles laterals, que conserva un absis romànic ornat d’arcuacions llombardes dividides en sèries de quatre arquets, separats per lesenes F Tur El nucli de Borgonyà és situat en un turonet a la vora esquerra del Terri, dins el municipi de Cornellà El nucli figura al mapa Mapa 238-12295 Situació 31TDG839613 Per accedir-hi cal prendre la carretera de Banyoles a Girona, a 2,5 km del nucli de Banyoles A mà esquerra surt la carretera comarcal de Camallera un cop agafada aquesta, cal girar immediatament a mà dreta on una petita carretera senyalitzada i…
Castells i edificacions militars del Camp de Tarragona anteriors al 1300
Art romànic
Mapa dels castells i les edificacions militars del Camp de Tarragona anteriors al 1300 J Salvadó El Tarragonès Altafulla Castell d’Altafulla El Catllar Castell del Catllar Constantí Castell de Constantí Creixell Castell de Creixell El Morell Castell del Morell La Nou de Gaià Castell de la Nou Els Pallaresos Castell de Penallonga Perafort Castell de Perafort Castell de Puigdelfí Castell del Codony La Pobla de Mafumet Castell de la Pobla de Mafumet La Pobla de Montornès Castell de Montornès o de Puigperdiguers Renau Castell de Renau Castell de Peralta La Riera de Gaià Castell de Montoliu o de…
Sant Valentí del castell de Rodés
Art romànic
Situació Restes de l’església castellera, el perfil de la volta de la qual es pot entreveure a la part superior de la fotografia ECSA - A Roura La capella de Sant Valentí s’identifica amb la sala del pis superior de les construccions de l’angle sud-est del conjunt del castell de Rodés Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 29’ 42” N - Long 2° 33’ 48” E Història L’església de Sant Valentí fou la capella de la fortalesa de Rodés L’única referència documental que s’ha localitzat avui dia d’aquesta esglesiola data del 1350 D’aquest any hi ha notícia que Cornellà Amill, prevere de Rodés, era titular d’un…
Hospital de Cervelló o d’Olesa de Bonesvalls o de Santa Maria de Bonesvalls
Art romànic
Situació Hospital de Cervelló Vista exterior de la capella de Santa Maria de Bonesvalls ECSA - M Sagarra El conjunt de l’antic hospital medieval és situat al barri de l’hospital, un xic apartat del nucli urbà d’Olesa de Bonesvalls, al costat de la llera de la riera d’Olesa JAA Mapa 36-16420 Situació 31TDF049783 Història Aquest hospital també és conegut per Hospital d’Olesa de Bonesvalls o de Santa Maria de Bonesvalls Es troba prop de la parròquia de Sant Joan d’Olesa i la seva missió era acollir els vianants i pelegrins que passessin per l’antic camí de Barcelona a Vilafranca del Penedès, per…
Sant Aventí de Saünc
Art romànic
Situació Capçalera d’aquesta petita església on destaca el seu absis pel fris d’arcuacions tallades en carreus de tosca, rematat per una motllura escacada ECSA - JA Adell L’abandonada església de Sant Aventí és situada al cim d’un petit turó, al costat mateix de la carretera de Benasc, just davant de la cruïlla que porta al poble de Saünc JAA Mapa 31-9 179 Situació 31TBH925169 Història No es disposa de cap dada històrica concreta d’aquesta església El seu sant titular ens indica la tradicional i intensa relació de la gent de la vall de Benasc amb el santuari de Sant Aventí de Larboust, a l’…
La toponímia catalana a l’Europa d’Ultramar. 1857-1929
La primerenca emigració catalana a Buenos Aires, l’Argentina, l’Uruguai i Xile, i també Rio de Janeiro, fou possible gràcies a les línies regulars de la navegació a vapor i, alhora, a una població emprenedora que estava disposada a saltar a l’altra banda de l’Atlàntic Toponímia i presència catalana L’acció pública i privada d’aquesta emigració té una traducció molt clara en la toponímia de les diverses regions del Con Sud, que, des de F Delaisi 1929, se sap que formen part de l’Europa d’Ultramar Tipologia de la toponímia La toponímia catalana de l’Europa d’Ultramar…
Dmitrij Borisovic Kabalevskij
Música
Compositor rus.
Vida Entrà al Conservatori de Moscou el 1925, on fou alumne de N M’askovskij i A Goldenweiser Des del 1932 hi impartí classes, i el 1939 obtingué la càtedra de composició Situat entre l’Associació Revolucionària de Músics Proletaris i la de Música Contemporània, de concepcions oposades a l’anterior, finalment reclamà una nova associació que apliqués el marxisme leninisme a l’art i marqués el paper social de l’artista Formà part, des de la seva creació el 1938, del Comitè Organitzador de la Unió de Compositors, de la qual fou membre de la presidència i després secretari Fou redactor en cap de…