Resultats de la cerca
Es mostren 2458 resultats
Antoni Fillol i Granell
Pintura
Pintor.
Alumne de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, fou deixeble, entre d’altres, d’Ignasi Pinazo i Camarlench, Vicente March i José Maria Fenollera formà part de l’Estudiantina Valenciana L’any 1903 guanyà el premi de belles arts de la Diputació Provincial de València, juntament amb el seu amic l’escultor Ricardo Causarás, i féu un viatge d’estudis de perfeccionament professional per França on exposà al Grand Palais des Beaux Arts i Itàlia Professionalment, collaborà amb els pintors Joaquim Sorolla, Ramon Stolz, José Puig, Peris Brell, José Mongrell, Daniel Cortés i…
tonicalització
Música
Conversió d’un grau melòdic o harmònic en tònica com a resultat de la seva caracterització amb trets propis de la tònica.
Tonicalització / WA Mozart Sonata KV 283, I Allegro fragments © Fototecacat/ Jesús Alises A diferència de la dominantització i la subdominantització , en què els trets morfològics tenen un paper important, la tonicalització necessita que l’acord que ha d’esdevenir tònica sigui estable i, per tant, que no tingui "marques" com es podrien considerar la 7a m en la dominant i la 6a afegida en la subdominant, per exemple La tonicalització, doncs, depèn especialment del joc sintàctic i se’n poden considerar dos tipus tonicalització passiva i tonicalització activa La tonicalització passiva es…
baix xifrat
Música
Línia de baix proveïda d’una sèrie de signes, principalment xifres (xifrat), que indiquen, de manera abreujada, els intervals que s’han de tocar a partir del baix (realització).
Baix xifrat © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta forma de notació té el seu origen a Itàlia, al final del segle XVI, i prové del costum dels organistes d’acompanyar el cor Es generalitzà al segle XVII i aproximadament fins el 1770 es mantingué com a sistema de notació propi del baix continu Actualment, la realització dels acords a partir d’un baix xifrat és un dels exercicis habituals en l’estudi de l’harmonia Les xifres expressen la distància intervàllica que separa el baix d’una nota superior Així, un 6 vol dir una 6a més les 8es que decideixi l’instrumentista a partir del baix Aquest…
modes rítmics
Música
Sistema ritmicomètric propi de la música del segle XIII, molt especialment la de l’Escola de Notre-Dame, descrit per alguns teòrics de l’època, en especial per Joan de Garlàndia (De mensurabili musica, ~1250).
Modes rítmics © Fototecacat/ Jesús Alises Consta de sis modes, cadascun caracteritzat per un patró format per una combinació particular de valors breus i llargs, proporcionals entre ells, repetit un nombre determinat de vegades Tot i que en un primer moment no reberen cap nom concret, posteriorment alguns autors els donaren els noms dels peus mètrics de la poesia grega malgrat no derivar -almenys clarament- d’aquests Els valors bàsics del sistema són la longa recta i la brevis recta representats aquí amb les figures de la negra i la corxera, la proporció entre els quals és 21 una longa val el…
Jaume Costurer i Garriga
Història
Religió
Filosofia
Lul·lista i erudit.
Havent ingressat a la Companyia de Jesús 1673, fou professor al collegi de Monti-sion i rector del de Sant Martí a Palma, i dues vegades rector del de Calataiud Qualificador del Sant Ofici Filipista durant la guerra de Successió, fou expulsat de Mallorca per Carles III En 1711-12 treballava, tanmateix, a Barcelona Per encàrrec de la Universitat Literària de Mallorca, escriví unes Disertaciones históricas Palma 1700 per provar la immemoriabilitat del culte a Ramon Llull i en defensa de l’ortodòxia del Doctor Illuminat, a les quals afegí una versió castellana del text anònim de la Vita coetanea…
,
Assumpció Casals i Rovira
Teatre
Cinematografia
Actriu.
Vida Filla de l’actor Enric Casals i Molas En cinema debutà el 1913 en el curt Magda , d’Albert Marro i Ricard de Baños, i en 1918-19 intervingué en Los arlequines de seda y oro , de R de Baños, al costat de Raquel Meller En teatre fou la intèrpret predilecta d’Àngel Guimerà feu la Baàlia de la tragèdia Indíbil i Mandoni La companyia d’Enric i Jaume Borràs li estrenà Jesús, que torna 1917, amb decorats de Salvador Alarma Després formà part de la companyia de Josep Santpere al Gran Teatro Español La vida no és nostra , tragicomèdia d’Enric Lluelles 1925 També interpretà el drama La dida , de…
,
Les caparàcies
La taperera Capparis spinosa és una curiosa mata que viu arrelada als talussos i als murs vells, de port estès i fulles molt enteres, glauques i un xic crasses Se n’aprecien les poncelles, les tàperes, com a condiment, i també els fruits A la primavera obre unes vistoses flors amb quatre pètals i nombrosos estams, que veiem a la fotografia Jesús R Jurado Aquesta família comprèn unes 800 espècies, en general pròpies de les zones eixutes tropicals i subtropicals Moltes són arbustives, altres herbàcies i, moltes menys, arbòries duen les fulles alternes, sovint acompanyades de dues estípules…
Els salobrar de Campos
Des de mitjan segle XX, una gran part de les marjals del Salobrar de Campos ha estat transformada de cara a l’explotació salinera Jesús R Jurado El salobrar de Campos 28, entre els principals espais naturals de Mallorca La conca sud de Mallorca genera a la seva desembocadura una maresma litoral fortament influïda per la proximitat de la mar Atès que les precipitacions locals són migrades, i que el poc pendent i el caràcter permeable del terreny afavoreixen la infiltració, no sorprèn que la influència marina sobre aquesta maresma hagi estat sempre important, i l’aigua no hagi estat mai dolça…
La costa de Felanitx
El gatovell Launaea cervicornis és una mata en forma de coixinet espinós, endèmica de Mallorca i Menorca, i característica de costes rocoses com la de Felanitx Jesús R Jurado La costa de Felanitx 27, entre els principals espais naturals de Mallorca La costa de Felanitx, més baixa que la de Manacor just al nord, ha estat encara més afectada per l’ocupació turística del litoral N’han restat estalvis dos fragments, avui protegits Sa Punta i S’Algar, vora Porto Colom i el conjunt de cala Mitjana, cala Sa Nau i cala Brafi, al sud Ens trobem aquí amb una constitució geològica, flora i fauna…
Els brodats
Art gòtic
Rei de Judà representat en l’arbre de Jessè, detall del brodat de l’escapulari de la casulla del tern de Sant Vicenç Fou brodat amb la tècnica de l’ opus anglicanum entre el 1340 i el 1360 Museu Tèxtil i d’Indumentària, Barcelona – ©RManent El brodat que es dugué a terme a Catalunya durant el gòtic és, com a l’època del romànic, el de pintura a l’agulla És a dir, que seguia les mateixes variacions estilístiques i influències artístiques que la pintura, amb una iconografia comuna L’única diferència era que, en el cas del brodat, no es podia assolir el perfeccionisme de la pinzellada, atès que…