Resultats de la cerca
Es mostren 2672 resultats
Voz de España
Cinematografia
Estudis de doblatge fundats el 1936 a Barcelona com a filial de Fono Roma, per Salvatore Persichetti (accionista i encarregat de la part comercial) i Giulio Paolucci, (gerent) i amb capital italià.
Marta Fàbregas en fou la primera directora de doblatge, mentre que Trinidad Bosch exercí de tècnic de so dels moderns equipaments Western Electric Durant la guerra civil es dedicaren a sonoritzar documentals, sense arribar al nivell assolit per Acústica El 1939, G Paolucci presentà la dimissió i fou substituït per Taurino Parvis García i José María López Echevarría El poc volum de feina que tenien, ja que tan sols doblaven els films de la Universal Films Española, desembocà el 1947 en la compra de la totalitat de les accions de la firma de l’editor periodístic Francisco Peris Mencheta…
Julián Mateos Pérez
Cinematografia
Actor i productor.
Vida Abandonà la carrera de filosofia i lletres a Salamanca per establir-se a Barcelona, on estudià a l’Institut del Teatre, formà part del grup Teatro Español Universitario de la facultat de dret i d’un elenc de cambra fins que es professionalitzà Debutà en el cinema com a secundari gràcies al seu talent dramàtic i a la particular fotogènia en Los desamparados 1960, Antonio Santillán Després d’alguns petits papers, IFISA li oferí protagonitzar Juventud a la intemperie 1961, Ignasi F Iquino El seu estil interpretatiu, basat en l’escola Actor’s Studio, l’apropava a les noves tendències del…
Jordi Bringué i Turón
Cinematografia
Cineasta amateur i secretari de rodatge.
Vida De formació autodidàctica, el 1946 establí contactes amb autors vinculats al CEC i el 1949 organitzà la primera projecció de cintes amateurs al Prat de Llobregat, que aconseguiren interessar un grup de joves de la població Sota el seu impuls, el mateix any es constituí la Secció de Cinema Amateur dins de l’entitat cultural Agrupación Artístico-literaria Cervantes El 1952 estrenà el seu primer documental, Prat documental , tot i que amb anterioritat ja havia rodat algunes imatges amb voluntat de reportatge, de les quals només es conserva Primer Festival Aéreo Internacional de Sabadell…
Magda Bolumar i Chertó

Magda Bolumar i Chertó
Teresa Alario (CC BY-SA 4.0)
Pintura
Pintora.
Després que la seva família es traslladés a Mataró, amb tan sols dotze anys entrà a l’estudi del pintor Rafael Estrany, director del Museu Municipal, i un parell d’anys més tard accedí a l’Escola d’Arts i Oficis de la ciutat Quan prengué contacte amb els membres de Dau al Set el 1954, conegué també el que seria després el seu company, l’escultor Moisès Villèlia, teòric del grup Art Actual Les primeres exposicions individuals al Museu Municipal de Mataró, entre el 1956 i el 1960, mostraren les seves obres figuratives, tot i que a partir del 1958 —amb motiu del casament amb…
Equador 2011
Estat
El president equatorià, Rafael Correa, va continuar amb el programa de reformes estructurals anomenat revolució ciutadana © Presidencia de la República de Ecuador El Govern del president Correa va continuar amb el programa de reformes estructurals, en el marc d’una política de transformació radical anomenada “revolució ciutadana” Enguany es van presentar un conjunt de deu propostes que afectaven fonamentalment a l’organització del sistema judicial, l’adjudicació d’explotacions mineres a l’Amazònia i a la regulació de la llibertat de premsa i informació En aquest darrer cas, el…
Poemes de l’Alquimista
Literatura catalana
Volum d’obra poètica reunida de Josep Palau i Fabre, publicada per primer cop el 1952.
Ha tingut onze edicions fins a l’edició definitiva inclosa a Obra literària completa, I Poesia, teatre i contes 2005 Poemes de l’Alquimista 1936-1950 aplegava, amb supressions, modificacions i afegits, els quatre reculls que el poeta havia publicat anteriorment, Balades amargues 1942, L’aprenent de poeta 1936-1942 1943, Imitació de Rosselló-Pòrcel 1945 i Càncer 1946, i un d’inèdit que apareixia per primera vegada Laberint Producte del clima difícil de la postguerra, Poemes de l’Alquimista ha tingut una història editorial força accidentada, començant per una primera edició…
Jaume Ferrer de Blanes
Literatura catalana
Cosmògraf, escriptor i mercader.
Vida i obra De família de Blanes, fou molt conegut per la seva activitat cartogràfica El 1466 passà a la cort de Ferran I de Nàpols, i cursà estudis en aquella ciutat i a Palerm Tornà el 1469 a Catalunya com a tresorer de l’estol que Ferran envià en ajuda de Joan II El 1472 tornava a ser a Nàpols, on exercí diversos oficis a la cort, com ara el de «negociant de pedres precioses», «joyeller» i «lapidari», amb motiu dels quals realitzà nombrosos viatges per tota la Mediterrània a partir del 1472 Continuà, però, al servei de Ferran, entre el 1480 i el 1487, i el 1487 reapareix a Nàpols com a…
Equador 2013
Estat
En les eleccions celebrades al febrer, els resultats van ser molt favorables al moviment polític de l’oficialisme, anomenat Alianza País, que dóna suport al president Rafael Correa En els comicis presidencials, Correa va guanyar en la primera volta amb el 57% dels vots, seguit de lluny per Guillermo Lasso, el candidat de l’aliança de dreta, que en va aconseguir el 23%, mentre que l’anterior president, Lucio Gutiérrez, que havia estat cap de l’oposició a Correa, només va assolir el 7% dels vots L’aclaparadora victòria de l’oficialisme es va repetir en les eleccions legislatives, en què la…
Junta Democrática de España
Història
Organisme unitari d’alguns sectors de l’oposició antifranquista espanyola, creat el 1974 sota l’impuls bàsic del PCE i amb l’adhesió gradual de CCOO, Partido Socialista Popular, PTE, Alianza Socialista de Andalucía i independents, com Rafael Calvo Serer.
El 1976 es fusionà amb l’organisme rival, Plataforma de Convergencia Democrática establert el 1975 pel PSOE, MC, democratacristians i socialdemòcrates, en l’anomenada Platajunta o Coordinación Democrática Aquesta s’amplià encara, el mateix any, amb nous partits i organitzacions unitàries de les nacionalitats —de Catalunya, el Consell de Forces Polítiques—, i es convertí en Plataforma de Organismos Democráticos, que negocià amb el govern Suárez el contingut de la reforma política engegada per aquell
Junta de Comerç de Barcelona
Historiografia catalana
Institució per al foment de la indústria, el comerç i l’agricultura, constituïda a Barcelona el 1760 a partir d’un reial decret de Carles III que confirmava la seva creació per Ferran VI el 1758, encara que no en rebé les ordenances fins al febrer del 1763.
Desenvolupament enciclopèdic El 1767 li fou cedit com a seu l’edifici de la Llotja La Junta de Comerç de Barcelona, representant a Catalunya de la Junta General de Comerç i Moneda, tenia dos precedents directes la Junta Particular de Comerç de Barcelona, creada el 1692, i la Junta de Comerç Terrestre i Marítim, del 1735 La Junta instituïda el 1760 tenia jurisdicció sobre tot Catalunya i era composta per l’intendent, que exercia la presidència, el secretari i dotze membres més els tres cònsols del contenciós, dos cavallers hisendats destinats a atendre el foment de l’agricultura i set vocals…