Resultats de la cerca
Es mostren 3644 resultats
Convent de Sant Domènec (Lleida)
Art romànic
Segons JM Coll, la fundació del convent de Sant Domènec a la ciutat de Lleida s’ha de situar a l’any 1225 en canvi, altres autors, com J Lladonosa i Sainz de Baranda, afirmen que fou construït amb anterioritat al 1230 Situat extramurs de la ciutat, la historiografia tradicional coincideix a ubicar-lo per sobre de l’actual avinguda de Prat de la Riba, vora un portal de la muralla, dit per aquest motiu el portal de Predicadors Una dada important per a la història del convent dels dominics de Lleida data del 19 d’abril de 1249, en què el bisbe fra Guillem de Barberà, dominic, juntament amb el…
Sarcòfag Amatller de Barcelona
Fragment de sarcòfag amb la representació de la curació de l’hemorroïsa Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Aquest sarcòfag va ser descobert l’any 1924 al carrer de Manresa de Barcelona, en un terreny propietat de Teresa Amatller, la qual, uns anys més tard, el va cedir al Museu Arqueològic de Barcelona, actual Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona núm d’inv 19918 Fa 1,17 × 0,41 × 0,46 m i és de marbre blanc Hom el data vers els anys 315-335 Aquesta peça, segurament destinada a un infant ateses les seves dimensions, és decorada d’esquerra a dreta amb…
Joan Josep Guillén i Zambrano
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Teatre
Dibuixant, escenògraf i pintor.
L’any 1970 començà a publicar dibuixos en la premsa catalana i alhora inicià estudis de direcció teatral i escenografia a l’ Institut del Teatre , on ha exercit com a professor d’aquesta especialitat 1973-2003 Com a escenògraf, ha collaborat amb diversos grups de teatre i s’ha dedicat a la realització de màscares per a espectacles de carrer, d'entre els quals cal esmentar la comparsa Visca Picasso 1981 Destaca també la collaboració amb el grup Els Comediants durant més de vint anys i la realització d'escenografies per a espectacles molt diversos, des d' El Llibre de les bèsties…
Banc del Penedès SA (Vilafranca) (1921-1943)
Banc del Penedès Pacià Amiguet obrí la seva casa de banca, al final del segle XIX, a Vilafranca del Penedès El 1917 es donà d’alta a l’Associació de Banquers de Barcelona, però morí al cap de pocs mesos La seva successió quedà assegurada en constituir-se seguidament Filles de Pacià Amiguet, Societat en Comandita, amb un capital de 200 000 pessetes Participaven en el capital les filles de Pacià, Francesca i Rosa Amiguet, i també alguns empresaris vilafranquins Fèlix Mestres, Josep Parés i Peregrí Güell El 1921, Filles de Pacià Amiguet presentà la suspensió de pagaments, ja que tenia el seu…
Angola 2013
Estat
Les perllongades absències del president José Eduardo dos Santos, en el poder des del 1979, van suscitar tota mena de rumors sobre el seu estat de salut i la seva successió Dos Santos va romandre fora d’Angola en una ocasió dos mesos seguits i en una altra, tot un mes, al novembre La televisió pública portuguesa va informar que en la darrera ocasió havia estat internat en una clínica oncològica de Barcelona, una notícia que va desmentir el Govern angolès, que va dir que es tractava d’un viatge privat Entre els possibles millors successors de Dos Santos hi ha Manuel Vicente, nomenat fa un any…
Els Serra i els Bertrand
Els fabricants d'indianes Llorenç Clarós 1754-1831 La família Serra i la família Bertrand Llorenç Clarós va néixer a Figueres l’any 1754 El seu germà Joan fou militar de professió i es distingí durant la guerra del Francès, lluitant contra les tropes napoleòniques assolí el grau de brigadier Llorenç Clarós s’installà a Barcelona com a fabricant d’indianes Era de la mateixa generació que Erasme de Gònima, i amb ell un dels qui aconseguiren diners i prestigi social a través de la indústria Pertany al període pre-industrial No va arribar a veure una màquina de vapor movent uns telers Saló del…
Folgueroles

Casa-Museu Verdaguer, a Folgueroles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació És al mig de la Plana, a la zona de contacte amb els vessants occidentals de les Guilleries Limita al N amb el terme de Tavèrnoles, a l’E amb Sant Sadurní d’Osormort, al S amb Sant Julià de Vilatorta i Calldetenes, a l’W amb Vic i al NW amb Gurb La seva demarcació presenta, a pesar de la limitada extensió del seu territori, una gran varietat de matisos, i geològicament els materials que formen les terres del terme pertanyen al període terciari El municipi és planer i ple de masies vers ponent, on limita amb Vic i Gurb, i boscós i deshabitat en les fondalades de les…
el Vendrell
Panoràmica de la vila del Vendrell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Baix Penedès, situat a la façana costanera, estès a la plana del Penedès i accidentat al sector oriental pels darrers contraforts del massís de Garraf i a l’occidental pels contraforts marítims del bloc del Gaià.
Situació i presentació Confronta al N amb els termes d’Albinyana i de Santa Oliva, a l’E amb Bellvei i Calafell, al s amb la Mar Mediterrània i a l’W amb el terme de Roda de Berà Tarragonès i per un punt, al NW, amb Bonastre El municipi comprèn, a més de la vila del Vendrell, que n’és el cap, els barris marítims de Sant Salvador, Coma-ruga i del Francàs, els barris de l’Estació de Sant Vicenç de Calders i del Sector del Sanatori, el poble de Sant Vicenç de Calders i nombroses urbanitzacionsEl nom del municipi prové del llatí venerellus, diminutiu de venere Venus, nom de persona que a l’època…
Terrassola i Lavit
El poble de Terrassola del Penedès amb l’església romànica de Sant Marçal, al centre (Terrassola i Lavit)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, situat a l’extrem septentrional de la plana, a la vall baixa de la riera de Mediona o riu de Bitlles, al límit amb Anoia.
Situació i presentació El municipi de Terrassola i Lavit té una extensió de 23,92 km 2 El terme és format per la unió dels antics termes de Terrassola del Penedès i de Lavit, que fou proposada el 1920 i acceptada el 1921 Limita al N amb els termes de Cabrera d’Anoia i Piera ambdós de la comarca d’Anoia, a l’E amb Sant Sadurní d’Anoia i Subirats, al s amb el Pla del Penedès i Font-rubí i a l’W amb Sant Quintí de Mediona i Sant Pere de Riudebitlles És situat al N de Vilafranca, al límit amb la comarca de l’Anoia Els dos nuclis principals Terrassola i Lavit, actual cap de municipi, són situats…
Savallà del Comtat
Savallà del Comtat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació És situat a la part septentrional de la comarca, a la zona de contacte amb els altiplans segarrencs, a la vall del Riu Corb Limita al N amb Llorac, a l’E amb Santa Coloma de Queralt, al S amb Conesa i a l’W amb Vallfogona de Riucorb El territori és molt accidentat 848 m a la Serra Teixonera, a la part meridional, i 843 m a les Obagues, a la part septentrional és drenat per la rasa d’Ardés, actualment de Mates o de Savallà, i pel barranc de Segura, que desguassen per l’esquerra al Riu Corb, al pont d’Albió, al municipi de Llorac El terme comprèn els nuclis de Savallà del…