Resultats de la cerca

Es llicencià en ciències geològiques el 1969 per la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1972 Fou deixeble de Joan Rossell i Sanuy i M Àngels Marquès i Roca Amplià estudis a la Universitat de Montpeller durant els cursos 1969-71, sota la direcció de Maurice Mattauer, i a la Universitat Tècnica de Clausthal-Zellerfeld Alemanya, durant el curs 1972-73 Professor de la Universitat de Barcelona del 1973 ençà, actualment n'és catedràtic de geodinàmica Fou degà de la facultat de Geologia 1985-89 i vicerector d’aquesta universitat 1981-85, com també secretari i gestor del Programa Nacional…

Marquès de Sade Participà en la guerra dels Set Anys en el cos de cavalleria Casat amb la filla del president de Montreuil 1766, aviat l’abandonà A partir del 1768, la seva vida és la d’un ésser marcat per la disbauxa, l’escàndol i la presó Castell de Saumur, Miolans, Vincennes, Bastilla, Charenton a partir del 1794, començà la publicació d’algunes obres que escriví en diferents etapes de captivitat Justine ou les malheurs de la vertu 1791, La philosophie dans le boudoir 1795, La nouvelle Justine, suivie de l’histoire de Juliette, sa soeur 1797 Acusat d’autor pornogràfic, fou enviat…

Home de confiança del rei Carles II de França a Aquitània, fou cap de la noblesa dita legitimista , fidel a aquest sobirà i contrària a la noblesa anomenada regionalista que s’aglutinava al voltant de Carles II el Jove, rei d’Aquitània, el qual volien enfrontar amb el seu pare, Carles II de França En el curs d’una revolta d’aquesta noblesa, el marquès de Gòtia, Unifred, que s’arrenglerà amb els rebels, donà un cop de mà sobre Tolosa, ciutat que ocupà gràcies a la traïció d’alguns tolosans començament del 863 Hom pensa que Ramon I morí en la defensa de la ciutat Durant el seu govern i a…

Fill d’ Antoni Brusi i Mirabent , n’heretà la propietat del  Diario de Barcelona , que dirigí 1838-65 i convertí, tot consolidant-lo com a diari conservador i amb l’ajuda de la gestió i els criteris de  Joan Mañé i Flaquer , en diari polític d’opinió, coincidint amb la Revolució del 1854 Creà el subtítol De Avisos y Noticias , la qual cosa feu néixer el diari comercial amb publicitat pagada Assajà, amb èxit, una edició de la tarda, més reduïda, i independent de la del matí seguí els progressos del telègraf i donà una informació més actualitzada al diari El 1875 emprà per primera vegada coloms…

Fill d’Alfons de Cardona-Borja i Milà d’Aragó, primer marquès de Castellnou Primer comte de Cardona amb grandesa d’Espanya, títol atorgat per l’arxiduc Carles d’Àustria el 1707 i reconegut per Felip V el 1727 príncep de Cardona i del Sacre Imperi des del 1716, almirall d’Aragó, comanador d’Alcalà a Xivert i després lloctinent de l’orde de Montesa Fou ambaixador de Carles II d’Espanya a Viena Hi conegué l’arxiduc Carles d’Àustria, proclamat rei, més tard, pels catalans El 1705 fou nomenat, per aquest, lloctinent de valència i, com a general de Consell de Guerra, l’acompanyà a les campanyes per…

La revista fou fundada per Josep Perarnau i Espelt , que n’ha estat el director fins a l’actualitat, i Jaume de Puig n’ha estat el secretari Els volums es publiquen a càrrec de l’Institut d’Estudis Catalans i la Facultat de Teologia de Catalunya El seu títol complet és Arxiu de Textos Catalans Antics anuari per a l’edició i estudi de textos catalans anteriors al segle XIX La revista publica, com s’indica al títol, edicions i estudis de textos anteriors a la dinovena centúria compostos per autors vinculats als territoris de parla catalana, siguin escrits en català, llatí o una altra llengua…

Estudià cant, solfeig i piano a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb el mestre Canals i la professora Elisa Vázquez Posteriorment aprengué harmonia i composició amb el mestre Josep Barberà El 1923 guanyà un premi a les Festes de la Poesia i la Música convocades per l’Orfeó Gracienc Intervingué com a solista en les activitats de l’Associació Obrera de Concerts Destacada liederista, també interpretà, amb èxit, cançons de compositors catalans contemporanis Actuà en nombrosos concerts amb orquestra Destacà en el Festival Pahissa 1927 i el 1929 intervingué en les Conferències Musicals de…

Germà de Feliu i de Francesc Elias i Bracons  Collaborà com a dibuixant a les publicacions  Nanu 1915, Iberia ,  La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , Papitu , etc, amb el pseudònim Anem   Després d’una estada a París 1920-31, s’inicià en la literatura amb la novella Després de callar el canó 1934, però es dedicà sobretot al teatre, amb obres de caràcter volgudament cosmopolita, una mica superficials i de to lleugerament melodramàtic, amb les quals obtingué força èxits  Madame 1932, Montparnasse 1934 —premiada per la Federació Catalana de Societats de Teatre Amateur, el 1934—, …

Es formà a París a l’Escola de Ballet del Théâtre du Châtelet De retorn a l’Estat espanyol, el 1943 debutà a Madrid Els anys següents i fins a final de la dècada dels anys seixanta féu freqüents gires per Llatinoamèrica, Europa i els EUA amb la seva companyia Mariemma Ballet d’Espanya i actuà també amb Léonide Massine al Teatre de l’Òpera de Roma i com a ballarina convidada del Gran Ballet del Marqués de Cuevas, entre d’altres Entre els seus èxits internacionals cal esmentar Córdoba , d’Isaac Albéniz i les seves coreografies Iberia i Danza y tronío El 1960 s’inicià com a…

El seu origen es remunta a l’any 1944, als tallers de l’industrial barceloní Pere Permanyer Puigjaner, que començà fabricant un motor de dos temps El mateix any se sumà al projecte Francesc X Bultó , pilot experimentat L’11 de febrer de 1945 s’inscrigué el primer prototip amb marca XX en una prova de regularitat del Reial Moto Club de Catalunya, pilotat per Josep Lluís Milà Diversos pioners del motociclisme a Catalunya, com els germans Milà, JM Llobet Turuta o Joan Soler Bultó, començaren a pilotar motocicletes Montesa Turuta assolí la primera victòria per a la marca al I Premi Motociclista…