Resultats de la cerca

Situació Vista aèria del petit poble de Montboló, centrat per l’església parroquial de Sant Andreu, d’estructura rectangular, que fou sobrealçada amb una obra de fortificació en època tardana ECSA - Camara JP Joffre L’església parroquial de Sant Andreu centra el nucli, poc agrupat, del poble de Montboló Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 10″ N - Long 2° 39′ 19″ E Per a anar-hi cal seguir l’itinerari indicat en la monografia precedent JBH Història L’església de Sant Andreu és esmentada l’any 993 en una acta de consagració, considerada suspecta, segons la qual Berenguer, bisbe d’Elna, l’any…

És un ordre molt important de molses acrocàrpiques, amb els fillidis arrodonits o lanceolats, de cèllules llises La seta és llarga, amb una càpsula globosa o ellipsoïdal inclinada o pèndula, i amb el peristoma doble Molses de l’ordre de les brials, II 1 Plagiomnium undulatum a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfít x 1,5 b detall d’un fillidi x 8 2 Aulacommium palustre a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit x 1,5 b detall d’un fillidi x 15 3 A androgynum a aspecte general del gametòfit amb propàguls x 7 4 Bartramia pomiformis a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit…

Les dinofícies o dinoflagellats són microorganismes unicellulars, proveïts, en les seves formes actuals, de dos flagels de longitud desigual, que permeten el seu desplaçament La majoria són planctònics, d’aigües dolces o marines, bé que n’hi ha alguns que són paràsits Bé que el cicle complet dels dinoflagellats és encara poc conegut, alguns mostren diferents fases vitals una primera fase planctònica que és la més freqüent i la més llarga en la majoria en què l’organisme es troba en estat vegetatiu i mòbil i és format per cèllules haploides envoltades d’una teca cellulòsica proveïda de flagels…

Les turbidites carboníferes i els materials associats del Priorat, en un esquema cartogràfic en el qual s’han indicat les principals unitats litostratigràfiques i els eixos de plecs entre els quals destaca el nucli de l’anticlinal vergent cap al sud, on afloren els materials més antics Javier Génova, original d’Alberto Sáez La majoria dels materials paleozoics que afloren al Priorat són d’edat carbonífera És justament en aquesta regió on el Carbonífer assoleix, en els Països Catalans, el seu gruix màxim, i en particular hi és ben desenvolupada la sèrie terrígena superior, la sèrie "culm" A la…

Pintor barceloní documentat entre el 1494 i el 1508 a qui s’atribueix un retaule provinent de l’església parroquial de Sant Pere de Premià dedicat als Set Goigs de Maria, actualment conservat al Museu Diocesà de Barcelona núm inv 547 Coronació de la Mare de Déu del retaule dels Set Goigs de Maria de Sant Pere de Premià AB/Museu Diocesà de Barcelona – Foto Guillem Les primeres dades conegudes del pintor es remunten al 1494, concretament al 28 de maig, dia en què va signar –juntament amb el també pintor Bernat Goffer, d’origen alemany– una àpoca de 15 lliures barceloneses a compte de les 30…

Situació Vista de l’església, exemple característic de les esglésies cerdanes construïdes al final del segle XII, ampliada posteriorment ECSA - LI Claver, J Cruanyes i E Romea L’església parroquial de Sant Julià és situada al bell mig del poble d’Estavar, al costat d’una cruïlla i a poca distància de l’ajuntament Davant seu hi ha una placeta amb jardins Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 28’ 10” N - Long 1° 59’ 53” E El poble d’Estavar es troba a llevant del puig de Llívia, sobre la riba dreta del riu d’Angost S’hi pot arribar a peu per una carretera que surt de Llívia en direcció E, tot fent un…

Situació Puig del castell de Rià, coronat per una bandera, amb el barri de la Lliça de Rià que s’estén pel vessant meridional ECSA - A Roura Les ruïnes del castell de Rià són al cim d’un puig cònic en el vessant del qual s’esglaonen les cases del barri de la Lliça de Rià Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 33” N - Long 2° 23’ 57” E Des de Prada s’arriba a la vila de Rià seguint la carretera N-116 que va a la Cerdanya, per la qual, fets uns 2 km, es troba el veïnat del Pont de Rià, situat a la dreta de la Tet El nucli antic de la població és a l’altre costat del riu, que cal travessar pel pont…

Fragment de foli d’un còdex que es conserva avui al Museu Episcopal de Vic i la procedència del qual es desconeix amb exactitud Museu Episcopal de Vic El Museu Episcopal de Vic guarda un breu fragment de pergamí, illustrat amb una escena en la qual Crist, com a Mestre veritable, imparteix ensenyament a dos grups de deixebles, distribuïts a banda i banda La miniatura sembla que pertany a un còdex de les Homilies dels Evangelis, similar al que procedeix de Sant Fèlix de Girona * En aquest darrer es repeteix sovint aquest tipus d’escenes en les quals Crist exhorta o adoctrina les gents en els…

Situació Un aspecte de l’exterior de la capella avui molt modificada i amb importants elements construïts modernament M Catalán L’església de Sant Pere del Grau, anomenada també Sant Pere de Torroella, es troba situada dalt un petit turó vora la casa del Grau de Torroella, a la part de tramuntana del poble de Prats de Lluçanès, bé que en terme de Lluçà Aquesta església figura situada en el mapa de l’exèrcit 150000, full 293 x 19,2 —y 62,6 31 TDG 192626 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Vic a Gironella Després de passar Prats de Lluçanès i a 100 m del camp de futbol d’aquesta població…

Característiques del grup Els palpígrads constitueixen un grup d’aràcnids diminuts, que rarament atenyen els 2 mm de llargada del cos, i que, pels seus trets morfològics, semblen miniatures dels esquizòmids, principalment per l’aspecte que els dóna el llarg opistosoma, perllongat per un flagell multiarticulat Les seves dimensions impliquen una densitat del cos molt petita, cosa que fa difícil la seva captura pels mètodes habitualment utilitzats en el mostratge d’altres grups d’artròpodes Això i la seva poca abundància fan que els palpígrads siguin un grup molt desconegut i alhora interessant…