Resultats de la cerca
Es mostren 4887 resultats
polarimetria
Química
Mesura de la rotació del pla de vibració de la llum polaritzada quan aquesta travessa un medi que conté una substància òpticament activa (activitat òptica), generalment en dissolució.
El valor de l’angle de rotació depèn de la natura de l’espècie òpticament activa, de la longitud d’ona de la llum emprada i de la llargada de líquid que travessen els raigs D’acord amb el signe de la rotació, les substàncies són classificades en dextrogires i levogires Hom efectua les mesures polarimètriques mitjançant el polarímetre La polarimetria, que troba una gran aplicació en la indústria dels sucres, és emprada com a mètode de control de qualitat en els diversos estadis del procés de refinatge i en la determinació de sucres en els productes que els contenen sacarimetria…
Inventari de Boscos Singulars de Catalunya
Projecte iniciat al mes de novembre del 2007 amb l’objectiu d’establir un catàleg de referència dels millors boscos de Catalunya, segons els diversos usos i valors del bosc.
És un projecte contractat al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals CREAF i impulsat per la Direcció General del Medi Natural del departament de medi ambient i habitatge de la Generalitat de Catalunya Es desenvolupa en tres etapes entre el 2008 i el 2010 una cerca d’informació de possibles boscos singulars a partir de bibliografia, d’experts locals i de la interpretació de fotografies aèries una segona fase de reconeixement del valor de les dades acumulades, i, finalment, una catalogació del grau de singularitat del bosc Actualment, s’estableixen uns 390 boscos…
elasticitat
Economia
Mesura de la sensibilitat d’una magnitud econòmica en modificar-se’n una altra de què depèn.
Matemàticament s’expressa com a quocient entre la variació relativa de la variable dependent x i la variació relativa de la independent y ε = Δ x/x /Δ y/y , formulació que, quan es refereix a variacions infinitesimals, és equivalent a la de la tangent de la corba en un punt L’anàlisi econòmica la utilitza per a estudiar el grau d’influència d’una variable respecte a una altra, fent abstracció d’altres condicionants, però condicionada per l’existència de béns substitutius Les més emprades són la de l’elasticitat de la demanda i l’oferta respecte al preu, la de la demanda i l’estalvi…
Abraham Maslow
Psicologia
Psicòleg humanista.
Fou professor a les universitats de Wisconsin i Brandeis, teòric avantatjat i cofundador de l’escola de la psicologia humanista Innovà en conceptes com la salut, el desenvolupament, la motivació o la creativitat L’any 1943 publicà l’article “A Theory of Human Motivation” a la revista Psychological Review , en què presentà i desenvolupà la seva teoria sobre la jerarquia de les necessitats humanes piràmide de Maslow Les seves obres Motivation and Personality , 1954 Eupsychian Management , 1965 Toward a Psychology of Being , 1968 recullen teories encara vigents que tracten…
principi cosmològic antròpic
Astronomia
Principi segons el qual, d’entre tots els conjunts de condicions inicials de la formació de l’Univers que hom pugui pensar, resten exclosos aquells que no haguin pogut conduir casualment al desenvolupament de la vida humana intel·ligent.
El principi antròpic té diverses formulacions La versió forta indica que les lleis de qualsevol Univers han de ser de tal manera que permetin l’existència d’observadors El principi dèbil indica que els valors de determinades constants que marquen les característiques de l’Univers no poden tenir qualsevol valor, sinó només aquell que permeti el desenvolupament de l’ésser humà Ambdues definicions han suscitat una gran controvèrsia científica, que va des de l’afirmació que el principi és tautològic fins que implica la presència d’un programador que hagi ajustat els paràmetres físics…
centre de massa
Física
Per a un sistema de N
masses puntuals (vectors r i
, i
=1... N
, respecte a un origen fix arbitrari), punt determinat pel vector de posició R
donat per R
=[Σ
m i r i
/Σ
m i
, on m i
és la massa de la i-èsima partícula.
El teorema del centre de massa afirma que el seu moviment satisfà l’equació M a C M =Σ F e x t , on M és la massa total del cos, a C M l’acceleració del centre de massa, i Σ F e x t la resultant de les forces exteriors aplicades al cos D’aquesta manera, el centre de massa CM es mou com una massa puntual de valor M sobre la qual actués una força total F =Σ F e x t D’aquí resulta que en absència de forces exteriors, el centre de massa roman en un moviment rectilini i uniforme A causa d’aquesta propietat hom l’escull com a origen dels sistemes de referència dels problemes en què…
hexadecimal
Matemàtiques
Electrònica i informàtica
Dit del sistema de numeració de base setze.
És emprat en informàtica per a transciure un nombre format per moltes xifres binàries 1 i 0 Hom agrupa els bits de 4 en 4, i per a representar les xifres de més enllà del 9 són emprades les lletres majúscules A, B, C, D, E, F Així, el nombre 0101 1010 1110 1111, de 16 bits, és escrit 5AEF De fet, és un sistema d’escriptura condensada i no de codificació Sistema hexadecimal xifra hexadecimal representació binària valor decimal 0 0000 0 1 0001 1 2 0010 2 3 0011 3 4 0100 4 5 0101 5 6 0110 6 7 0111 7 8 1000 8 9 1001 9 A 1010 10 B 1011 11 C 1100 12 D 1101 13 E 1110 14 F 1111 15 <
Codi dels Cànons de les Esglésies Orientals
Recopilació de totes les normes jurídiques que regulen la vida de les Esglésies orientals catòliques.
Hom n'inicià les tasques d’elaboració el 1927, sota el pontificat de Pius XI, i el codi fou promulgat per Joan Pau II el 18 octubre de 1990 Per a les esglésies orientals, té el mateix valor que el del Codi de dret canònic per a l’Església llatina Es tracta de vint-i-una esglésies orientals en plena comunió amb Roma i corresponents a cinc ritus diferents l’alexandrí esglésies copta i etiòpica, l’antioquè esglésies malankar, maronita i siríaca, el bizantí esglésies albanesa, bielorussa, búlgara, eslovaca, grega, hongaresa, italoalbanesa, iugoslava, melquita, romanesa, russa, rutena…
pèrdua de càrrega
Física
Disminució de l’altura de càrrega en tot fluid en moviment, entre un punt corrent amunt i un punt corrent avall, causada per la dissipació d’energia per frecs i remolins.
Les pèrdues poden ésser lineals , causades pel frec amb les parets del conducte i proporcionals a la llargada d’aquest, i singulars , causades per pertorbacions locals del corrent provocades per la forma del conducte eixamplaments, escanyaments, girades, confluències Unes i altres són calculades mitjançant fórmules experimentals El valor de les pèrdues lineals depèn de la mida del conducte, de la velocitat del corrent, de la viscositat del fluid i de la rugositat de les parets, i el de les pèrdues singulars depèn principalment de les proporcions geomètriques i poc de la…
maduixa

Maduixes
Botànica
Agronomia
Fruit complex comestible de la maduixera, constituït pel receptacle floral, carnós i aromàtic, sobre el qual s’insereixen d’altres fruits, petits i aqueniformes.
Als Països Catalans les maduixes conreades tingueren un valor comercial almenys des del segle XVIII Maresme al segle XIX, el primer lloc en producció passà al Barcelonès delta del Besòs, i al començament del segle XX, al Baix Llobregat Molins de Rei, Sant Joan Despí i Sant Feliu de Llobregat en produïren 90 tones el 1910 A partir de mitjan segle XX es generalitzà el conreu dels maduixots o fragues, i el primer lloc on tornà fou al Maresme sobretot, Calella, Sant Pol, Canet, Sant Iscle i Sant Cebrià de Vallalta, on les maduixeres ocupaven unes 120 ha amb una producció d’unes 1800…