Resultats de la cerca
Es mostren 15445 resultats
Castell de Vilademàger (la Llacuna)
Art romànic
Situació Vista aèria del penyal on s’alcen les ruïnes del castell i l’església de Sant Pere de Màger ECSA - J Todó Les ruïnes del castell, dins l’àmbit de les quals hi ha l’església de Sant Pere, són bastides al cim d’un espadat, a uns 712 m d’altitud, a la banda sud-oriental de la plana de la Llacuna, dominant la població actual Mapa 35-16419 Situació 31TCF790926 Hom hi pot accedir per un camí que té l’inici a l’extrem est de la Llacuna El camí carreter passa pel costat de les escoles, del cementiri i, després de deixar a mà esquerra el camí que va a cal Marquet, arriba a una esplanada que…
Santa Cecília de Coç (el Tec)
Situació Aspecte que ofereixen les seves ruïnes des del sector sud-est ECSA - A Roura A uns 2 km del poble del Tec, una mica enlairada sobre el marge, al costat mateix de la carretera D-44 i a mà esquerra, hi ha les ruïnes de l’església de Santa Cecília, al costat sud-oriental del vessant del prominent puig de Coç, que és coronat per les restes de la torre de Coç 1116 m d’altitud, en terres del mas del mateix nom i damunt el fondal de la ribera de la Fou Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 25′ 5″ N - Long 2° 33′ 29″ E Per la carretera D-115, 7 km abans d’arribar a Prats de Molló, es troba el poble…
Castell de Girbeta (Viacamp)
Art romànic
Situació Torre de planta circular, molt malmesa, que presidia aquest petit castell ECSA - J Bolòs El castell de Girbeta s’assenta en la summitat d’un esperó de la serra homònima, de forma cònica i excavat profundament per la Noguera Ribagorçana, a llevant, i pel barranc de les Ortigues, al sud-oest, en la seva confluència Mapa 32-12 289 Situació 31TCG089638 Si seguim la carretera que va de Benavarri cap a Vielha, poc abans de començar el revolt que hi ha abans d’arribar a la recta del Pont de Montanyana, surt una pista de terra que porta fins al poble de Girbeta Poc abans d’arribar-hi, s’ha…
Sant Martí de les Canals de Catllarí (Montmajor)
Art romànic
Situació L’església és erigida en un enclavament, després del territori de Montmajor, situat als vessants occidentals dels rasos de Peguera, en un paratge abrupte delimitat pels municipis de Fígols, Castellar del Riu i Guixers, aquest darrer ja pertanyent al Solsonès Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 95,3 — y 67,2 31 TCG 953672 Vista de l’exterior de l’església des del costat sud-est, amb l’absis, a primer terme, el qual llueix un ordenat aparell A Bastardes Una vista exterior de l’església des…
Grans poetes, grans viatgers. 1874-1941
Alguns dels més grans poetes catalans moderns han estat uns grans viatgers O, si es vol, alguns dels grans viatgers catalans de la modernitat han estat grans poetes Jacint Verdaguer en fou un Però també cal esmentar Josep Carner, Joan Mascaró, Salvador Espriu, Josep M de Sagarra, Agustí Bartra i Joan Oliver, entre d’altres Grans poetes, grans viatgers 1874-1941 Aquests “grans viatgers” no pertanyien, exactament, ni al món dels potentats, ni al món dels aventurers Verdaguer feu de capellà d’una companyia de navegació Carner, de cònsol espanyol Riba, de becari Mascaró, de professor d’anglès…
Els missatges i els models del catalanisme polític. 1869-1901
El catalanisme polític va sorgir, a mitjan segle XIX, de la confluència de quatre processos molt diferents el primer és la difusió de la idea de llibertat individual i collectiva que van protagonitzar la Revolució Americana del 1776 i la Revolució Francesa del 1789 En segon lloc, hi havia el fet que els països capdavanters, o bé les capitals polítiques, utilitzaven l’universalisme d’aquesta idea en profit propi Com a tercer procés hi ha la fusió entre l’esperit del romanticisme i la metodologia del positivisme I, en quart lloc, cal assenyalar les transformacions que experimentava la societat…
Sant Baldiri de Llobregat (Sant Boi de Llobregat)
Art romànic
Situació Vista per la banda del carrer de Sant Pau dels pocs elements romànics que resten de la primitiva església, aixecada sobre estructures d’època romana F Baltà L’església parroquial de Sant Boi és emplaçada a la part alta de la vila, sota el solar de l’antic castell, avui ocupat per un hotel La façana del temple bastida sobre l’obra romànica és la que dona al carrer de la Pau Mapa 36-16420 Situació 31TDF202778 Història La primera parròquia de la vila de Sant Boi va ser construïda al lloc de l’antiga cisterna o dipòsit romà que en els primers segles de l’Imperi proveïa d’aigua la vila La…
Sant Serni de Meranges
Art romànic
Situació Vista de l’església des de la banda de llevant, ambl’absis i l’inici de la nau, als quals s’adossa un cosd’edifici molt més tardà ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Serni és al bell mig del poble de Meranges, situat a 1 540 m d’altitud, als vessants sud-occidentals del Roc Roig, sota el serrat del roc de Carena, a l’esquerra del riu Duran Mapa 35-10 216 Situació 31TDH003002 Des del poble de Ger, situat al km 172 de la carretera N-260, surt en direcció nord-oest la carretera local que, després de 10 km, porta a Meranges RMAE Història La parròquia de Meranicos és esmentada en…
Mare de Déu d’Er
Art romànic
Situació El santuari de la Mare de Déu és a poca distància de l’església parroquial de Sant Genís, situada dins el poble d’Er Mapa IGN-2250 Situació Lat 41° 26’ 32” N - Long 2° 2’ 2” E Per a anar-hi, cal agafar la carretera N-116 des de la Guingueta d’Ix en direcció a Sallagosa i abans d’arribar-hi s’ha de prendre un trencall en direcció E que porta directament al poble d’Er RMAE Història Poques són les notícies històriques documentals que han pervingut fins a l’actualitat d’aquest santuari marià del poble d’Er, que depengué eclesiàsticament de l’…
Sindicat vertical i contrarevolució agrària
Acte de la inauguració de la làpida dels “caídos” a l’IACSI, Barcelona, 5-12-1941 AF/AHC Al tombant del segle XIX i, de manera especial, al llarg del primer terç del XX, es desenvolupà a Espanya, com arreu d’Europa, l’embranzida d’un nou moviment pagès Al camp català i al valencià aquest moviment tingué un caràcter plural, i hi van conviure fins a la fi de la Guerra Civil tres tradicions Una d’aquestes era la impulsada pels grans propietaris i les cambres agràries, representades per l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre IACSI i la seva filial de cooperatives, la Federació Agrícola…