Resultats de la cerca
Es mostren 5541 resultats
Orquestra de Cambra Teatre Lliure
Música
Formació creada el 1985 en el si del Teatre Lliure.
Fundada per Josep Pons , Jaume Cortadellas i Lluís Vidal, a iniciativa de Fabià Puigserver , fou concebuda com a orquestra estable A més de la funció de suport musical a les produccions del Teatre, la seva programació es fonamentava en temes monogràfics d’autors, escoles o èpoques, estructurats per temporades anuals Constava d’un quintet de vent, un quintet de corda i trompeta, trombó, piano i percussió, i podia ampliar-se si el repertori ho requeria Josep Pons en fou el director titular, i Lluís Vidal, el director artístic Debutà el 7 de novembre de 1985 En un principi, es dedicà de manera…
,
El que cal saber dels traumatismes
Els primers auxilis dels traumatismes s’han de dirigir sempre inicialment a preservar les funcions vitals, i només quan aquestes estan garantides s’han de tractar les lesions locals que tingui l’accidentat La principal causa de mort consegüent a traumatismes greus correspon als accidents de trànsit, les principals complicacions fatals del quals són les hemorràgies greus, els traumatismes crànio-encefàlics i l’obstrucció de la via aèria, que pot ésser produïda per la pròpia llengua en cas d’inconsciència És molt important que les víctimes d’un accident greu rebin primers auxilis adequats en el…
adhesió

Angle de contacte ϑ en l’adhesió entre sòlid i líquid
© fototeca.cat
Química
Fenomen per mitjà del qual dues superfícies són mantingudes juntes per forces intermoleculars.
L’adhesió pot ésser mecànica, electroestàtica o per atracció molecular, segons que la seva dependència sigui funció, respectivament, d’una interacció mecànica, d’una atracció de càrregues elèctriques o d’una força de valències Des del punt de vista termodinàmic presenta dos punts que defineixen el sistema les condicions necessàries per a establir el contacte interfacial o mullabilitat les condicions necessàries per a dur a terme aquest contacte, l’adhesió, que controla la força d’adhesió Les condicions termodinàmiques de mullament i estesa d’un líquid sobre un sòlid es basen en l’angle de…
Rafael Chirbes i Magraner

Rafael Chirbes i Magraner (2008)
© Hpschaefer
Literatura
Escriptor en llengua castellana.
Cursà història moderna i contemporània a Madrid i, posteriorment, es dedicà al periodisme, sobretot amb articles de crítica literària i gastronòmica i cròniques de viatges Visqué també al Marroc i a París La seva novellística té un acusat vessant sociopolític i reflecteix vides sota l’ambient del franquisme, la transició i el postfranquisme, amb un fort accent en els desenganys i la degradació dels fonaments de la moral cívica És autor de les novelles Mimoun 1988, En la lucha final 1991, La buena letra 1992, Los disparos del cazador 1994, La larga marcha 1996, La caída de Madrid 2000, Los…
taverner
Història
Menestral que tenia una taverna.
La professió de taverner aparegué unida corporativament a la d'hostaler, bé que amb diferències entre elles, a Perpinyà s XIV, València 1392 i Barcelona s XV La tasca pròpia del taverner era la de vendre vi i menjars, sense donar allotjament, cosa específica dels hostalers La confraria d’hostalers i taverners de Barcelona, sota l’advocació de santa Marta, fou creada el 1445 per un privilegi del lloctinent, la reina Maria, muller d’Alfons el Magnànim Les ordinacions de l’ofici foren successivament renovades els anys 1536, 1613, 1655, 1770 i 1816 Les darreres foren redactades el 1834, en el…
màntica
Esoterisme
Art d’endevinar o de predir les coses futures.
És realitzada en dues formes fonamentals per mitjà dels signes externs o bé a través de manifestacions de la divinitat En el primer cas, hom observa atentament els astres, els ocells, les vísceres de la víctima sacrificada aruspicina, el foc piromància, el fum, les mans quiromància, etc En el segon, són tinguts en compte els somnis oniromància o els oracles oracle com a manifestacions de la divinitat Pròpia dels pobles orientals, la màntica, des dels astròlegs babilonis fins als sacerdots romans, constituí un factor important en la història de les antigues religions, amb les…
captiu
Història
Persona captiva.
El captiu, transformat fàcilment, en els conflictes bèllics, en “mercaderia humana” a la disposició del vencedor, fou un dels orígens de l'esclau aquest fou el cas, durant l’Imperi Romà, dels eslaus capturats a l’est de la Germània A partir del s VIII, amb la lluita contra els musulmans, i, més tard, com a conseqüència de l’increment de l’activitat comercial a la Mediterrània i de la pràctica del cors i de la pirateria, sobretot de la corona catalanoaragonesa, el costum de fer captius s’intensificà, tant per part dels cristians com dels musulmans El fet promogué tot un tràfic de rescats i de…
antiaeri | antiaèria
Militar
Dit de l’arma destinada a la defensa contra els avions.
Totes les armes emprades per a aquest fi, com canons, metralladores i míssils, tenen una gran velocitat de foc i de punteria i proporcionen als projectils una gran velocitat inicial A altures superiors als 6 000 m la intercepció dels avions enemics és encomanada a l’aviació pròpia o és duta a terme pels míssils terra-aire del tipus Nike-Hercules EUA i SA-2 , SA-5 i SA-12 Rússia Per dessota d’aquesta altura s’utilitzen míssils com el Patriot EUA i els SA-6 i SA-11 Rússia En la zona de combat que no arriba al sostre dels 3 000 m actuen míssils lleugers com el Roland francès, el…
literatura aljamiada
Literatura
Literatura que aparegué a la fi del segle XIII als regnes cristians de la península Ibèrica, entre els nuclis hebreus i àrabs existents després de la conquesta cristiana.
Aïllats de llurs correligionaris, aviat perderen el contacte amb la pròpia cultura i adoptaren la llengua, i sovint els temes, els gèneres i les formes literàries dels conqueridors, bé que continuaren emprant els caràcters aràbics i hebreus en l’escriptura Són conservats nombrosos texts aljamiats, sobretot en la literatura castellana, entre d’altres, traduccions i perífrasis de l’Alcorà, kharjes i la millor producció aljamiada, El poema de Yúçuf , del segle XIV, el qual narra, en caràcters aràbics, la història bíblica de Josep, en la versió musulmana, emprant fins i tot la…
galoner
Història
Elaborava peces de seda i de fil, curtes i estretes llistoneria, treballant amb teler, a diferència del passamaner, que ho feia a mà València fou un dels principals centres de galoners dels Països Catalans, fins al punt que aquest ofici assolí la dignitat superior de collegi de l’art menor de la seda el 1738, i les seves ordenances foren adoptades pel gremi de Barcelona el 1763 A Barcelona, el gremi de galoners, aparegut el 1505, mantingué contínues tensions i continus plets amb el de passamaners, malgrat un intent d’unió que tingué lloc els anys 1584-99 La vida corporativa del gremi es…
