Resultats de la cerca
Es mostren 3906 resultats
Els dermoquèlids i els quelònids: tortugues marines
Hom coneix dades molt escasses sobre les tortugues de les nostres aigües mediterrànies Són animals totalment adaptats a la vida aquàtica, però en l’època de reproducció la femella cerca platges de sorra on efectuar la posta Són tortugues hidrodinàmiques, aplatades, amb el cap a penes retràctil i les potes transformades en aletes per a la natació En elles no s’aprecien externament senyals de dits El moviment que efectuen dins de l’aigua és semblant al de les ales d’un ocell en vol Per altra banda, poden atènyer mides considerables La Mediterrània és una mar de baixa productivitat i és molt…
Els testudínids: tortugues de terra
La tortuga mediterrània Testudo hermanni és representada al nostre país per poblacions esparses i escasses És, com la tortuga mora T graeca d’activitat diürna i es mostra molt més activa a la primavera que no a ple estiu a la tardor inicia el seu període d’hibernació Javier Andrada Els testudínids són quelonis terrestres, generalment herbívors, encara que també mengen carronya, excrements i invertebrats diversos Són estesos quasi arreu del món, a regions càlides, llevat d’Austràlia Es caracteritzen per la possessió d’una closca dorsal fortament bombada, potes gruixudes quasi…
Teresa Berganza

Teresa Berganza
© Academia de las Artes Escénicas de España
Música
Nom artístic de la mezzosoprano castellana Teresa Vargas, cantant d’òpera i de concert.
Parallelament als estudis de cant amb Lola Rodríguez Aragón, es formà en les disciplines de piano, orgue, violoncel, harmonia i composició Acabada la carrera de cant amplià els estudis a Àustria i a Alemanya El 1955 es presentà al Festival de Granada, declaradament inclinada pel lied alemany i la cançó francesa Destacà l’homogeneïtat tímbrica de la seva veu, el seu refinament estilístic i la seva brillant capacitat per a la coloratura Després del seu debut a Madrid 1957 es presentà a la RAI de Milà amb Don Quichotte , de Massenet, al costat de Boris Khristov El mateix any interpretà el paper…
,
Joan Josep Garra Lorenzo

Joan Josep Garra Lorenzo
Arxiu J. J. Garra
Alpinisme
Alpinista i tècnic esportiu.
Des del 1989 participà en expedicions a serralades d’arreu del món Pamir, Karakoram, Atles, Andes, Himàlaia o Alaska, amb ascensions als principals cims Lenin, Huascarán, Alpamayo, Huayna Potosí, Aconcagua o Denali, entre d’altres Cal destacar les seves ascensions a vuit cims de més de 8000 m el Cho Oyu 1994, que representà la primera ascensió hivernal catalana a un vuit mil i rebé una menció de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada FEDME al Piolet d’Or l’Everest 2000 el Gasherbrum II 2006, en commemoració del centenari del Centre Excursionista de Lleida CEL el Broad Peak…
Fernando Lerín

Fernando Lerín
Pintura
Pintor.
És considerat un dels seguidors de l’abstracció lírica amb una visió introspectiva i romàntica propera als postulats de Rothko i Turner El 1951 exposà al Museu de Mataró al costat dels seus amics Moisès Villèlia i Hanton Antón González, vinculat al Grupo Pórtico de Saragossa El 1954 feu la primera exposició individual a les Galeries Laietanes i participà en el IX Saló d’Octubre 1956 amb una obra de tendència informalista El mateix any rebé una beca del Cercle Maillol de l’Institut Francès de Barcelona per a anar a París, on visqué fins el 1970 L’obra de la primera època, amb reminiscències…
Francesc Garcia i Vilella
Pintura
Pintor.
Es formà en dibuix artístic a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, al principi de la dècada de 1940 El 1945 feu la seva primera exposició individual a la Sala Rovira de Barcelona —encara feia servir un figurativisme que progressivament abandonà— i l’any següent s’encarregà de l’escenografia de Bodas de sangre , de García Lorca, al Teatre de Barcelona Aquest inici de carrera està marcat també per la participació en el primer Saló d’Octubre, el 1948, que afavorí la collaboració amb Dau al Set en el darrer número de la publicació, el pas pel II Cicle Experimental d’Art Nou de la galeria El…
Bangladesh 2014
Estat
El país va seguir marcat per la profunda fractura entre la Lliga Awami LA, encapçalada per l’actual primera ministra Sheik Hasina, i l’opositor Partit Nacional de Bangladesh BNP, de Khaleda Zia, que, al mes de gener, va anunciar dos dies de vaga general i el boicot a les imminents eleccions legislatives, com a protesta per la negativa del Govern a cedir el control a un executiu provisional El boicot va multiplicar les accions violentes, amb més d’un centenar de seus electorals cremades i una desena de víctimes mortals arreu del país En aquest context, i gairebé per defecte, ja que a 152…
Monsanto Company
Química
Empresa química nord-americana creada el 1901 a Saint Louis (Missouri) per a la producció de sacarina.
Vers el 1930 inicià un procés de diversificació productiva i es convertí en un gran hòlding d’empreses químiques, amb nombroses filials arreu del món El 1945 inicià la producció de 2,4-D , herbicida que obtingué una gran acollida entre les empreses agrícoles El 1960 establí la divisió agrícola, que al llarg de la dècada llançà alguns dels herbicides i pesticides de més difusió, entre d’altres l’ agent taronja El 1968 fou la primera empresa a produir LEDs a escala industrial Durant els anys setanta tancà moltes de les divisions de plàstics i fibres artificials i accentuà l’…
El Corte Inglés
Economia
Empresa comercial constituïda el 1940 a Madrid a partir d’una sastreria i botiga de confeccions que obrí l’empresari Ramón Areces.
L’expansió del negoci portà a la constitució d’una societat anònima el 1952 i a l’inici de l’activitat de grans magatzems El 1962 s’installà a Barcelona i començà l’expansió arreu de l’Estat, on el grup és líder en el camp dels grans magatzems Als Països Catalans el 2015 tenia 10 establiments a Catalunya, 11 al País Valencià i 2 a les Illes Balears Té un important grup industrial confecció Induyco, 1955, fusta i moble Móstoles Industrial, 1966, agència de viatges Viajes El Corte Inglés, 1969, telefonia Investrónica, 1980, informàtica Informática El Corte Inglés, 1986, i una…
processó

Processó de la Passió de Tortosa, celebrada el diumenge de Rams
© Rafel Ramírez i Casanovas
Religió
Cristianisme
Cerimònia religiosa o litúrgica en la qual un grup d’eclesiàstics i fidels desfilen solemnement pels carrers o a l’interior de l’església, acompanyant una imatge, una relíquia, un personatge, mentre preguen, canten lletanies o salmegen.
Fenomen conegut en gairebé totes les religions, lligat al mite del retorn a l’origen o al paradís, revesteix un doble caire penitencial i, sobretot, festiu, i constitueix també una exaltació del sentiment religioso-social del grup En el cristianisme, com en el judaisme, les processos simbolitzen el poble de Déu en marxa vers el regne de Déu i van lligades a determinades festes o són ordenades per alguna circumstància especial Als Països Catalans, a desgrat de trobar-se molt en decadència, se’n mantenen moltes amb un caire tant folklòric com pietós Una de les més antigues i riques en aspectes…