Resultats de la cerca
Es mostren 11468 resultats
Ferenc Plattko Kopiletz
Futbol
Porter de futbol.
Fou contractat pel Futbol Club Barcelona, procedent de l’MTK de Budapest, per a suplir la marxa de Ricardo Zamora Jugà al Barça 189 partits al llarg de set temporades 1923-30 Fou sis vegades campió de Catalunya i tres, campió d’Espanya 1925, 1926, 1928 Fou també un dels pioners de la primera Lliga, guanyada la temporada 1928-29 Després marxà al Racing de Madrid 1930-31 Retirat el 1933, entrenà nombrosos equips, entre els quals el Barcelona en dues etapes 1934-35, 1955-56, en la primera de les quals guanyà el Campionat de Catalunya
Josep Lluís Guerín
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Vida A quinze anys ja realitzà un primer curt força sorprenent, La agonía de Agustín 1975 Amb manifestacions cinematogràfiques de petit format, o de manera més privada i entre amics, continuà el procés d’autoaprenentatge i de recerca d’una manera pròpia d’expressar-se amb films de totes les mides i formats curts i llargs en 8, 16 i 35 mm En 8 mm realitzà El orificio de la luz 1977 Apuntes de un rodaje 1982, que és una mena de making off personal de Dulces horas de Carlos Saura Elogio a las musas 1977 i La dramática pubertad de Alicia 1978 Afrontà el pas dels 16 als 35 mm amb Memorias de un…
,
Ferran Canyameres i Casamada
Literatura catalana
Escriptor.
El 1913 abandonà els estudis de batxillerat per treballar i el 1914 començà a fer-ho com a escrivent de tintoreria Del 1912 daten els seus primers escrits periodístics, apareguts en castellà al setmanari Heraldo de Tarrasa i on ja utilitzà el pseudònim Ferran d’Egara , pel qual fou conegut al llarg de tota la seva carrera El 1914 començà a publicar els primers poemes a La Comarca del Vallés i el 1915 publicà diversos articles humorístics a la revista satírica Tanu Terrassa, signats amb el pseudònim Faune Vell Fou secretari de la Cambra de Comerç de Terrassa El 1917 partí cap…
,
Necròpoli propera a Castellnou d’Ossó (Ossó de Sió)
Art romànic
Situació Detall de l’enterrament més oriental d’aquesta necròpoli, el més ben conservat del conjunt ECSA-J Bolòs Aquesta necròpoli és situada davant de Castellnou d’Ossó, damunt d’unes roques que s’alcen a l’altra banda del riu Sió Des d’aquestes penyes, envoltades de camps, s’albira la població de Castellnou d’Ossó i el curs del riu Mapa 33-14 360 Situació 31TCG455259 Hi podem arribar des de Castellnou d’Ossó, si agafem la carretera que va a Montfalcó d’Agramunt Poc després, un cop a dalt del marge esquerre del Sió, hem de prendre un camí carreter, a mà dreta, que ens porta a les roques on s…
Turó de Vilacís (Castellcir)
Art romànic
Situació Un aspecte de les seves enigmàtiques ruïnes M Anglada El turó de Vilacís és situat a l’esquerra de la riera de Tenes o de Castellcir, a una cota de 789 m sobre el nivell de la mar, prop del mas de l’Antoja, que queda al nord-est del nou poblet de Castellcir Mapa L37-15393 Situació 31TDG304247 S’hi accedeix pel mateix camí que va al castell de Castellcir Cal deixar el cotxe al mas de l’Antoja i agafar tot seguit un corriol molt perdedor vers el nord-oest S’hi arriba aproximadament en deu minuts MAB Història Les ruïnes del turó de Vilacís són un enigma Una tradició local hi situa l’…
El que cal saber de la malaltia fibroquística de la mama
Patologia humana
La malaltia fibroquística de la mama —anomenada igualment displàsia mamaria, mastitis crònica o mastopatia benigna— és un trastorn caracteritzat pel desenvolupament de diverses alteracions de l’estructura dels teixits mamaris, que origina dolor a la mama i la formació de masses endurides d’una grandària variable a l’interior La malaltia fibroquística de la mama és extremament comuna, ja que més de la cinquena part de les dones la presenten en algun moment entre la pubertat i la menopausa L’origen de la malaltia no s’ha determinat clarament, però se sap que és causada per alteracions que…
El Tricicle
Cinematografia
Grup teatral constituït a Barcelona el 1979 per Joan Gràcia, Carles Sants i Miquel Rimbau; dos anys després, M.
Rimbau fou substituït per Paco Mir Feren pràctiques a l’Institut del Teatre i debutaren al carrer fent mímica i pantomima, art que han mantingut al llarg de la seva carrera Després d’alguns espectacles infantils, estrenaren la peça Manicòmic 1982 seguida d’ Èxit 1984 Slàstic 1986 La botiga dels horrors 1987 Pels pèls 1990 Terrífic 1991 El barber de Sevilla 1993 Pel davant i pel darrera 1996 Entretrès 1996, representació d’una gravació d’una sèrie per a la televisió Tricicle 20 1999, muntatge antològic dels seus primers vint anys, i Sit o els incleïbles homes cadira 2002 Han…
José María Nunes
Cinematografia
Director i guionista.
Vida El 1942 es traslladà a Sevilla, i a tretze anys escriví el seu primer guió que presentà a Rafa Films El 1947 s’installà a Barcelona, on, a més de fer de guionista radiofònic, s’introduí en la indústria cinematogràfica com a ajudant de direcció o guionista amb Enrique Gómez, Carlos Serrano de Osma, Ignasi F Iquino, Xavier Setó, Miquel Lluch, Antonio Santillán, Miquel Iglesias, Tulio Demicheli i Joan Lladó El difunto es un vivo , 1955 Entre el 1954 i el 1955 dirigí el departament de guions d’IFISA, si bé moltes de les seves collaboracions no consten acreditades El seu primer llarg…
Robert E. Balser
Cinematografia
Director d’animació i productor.
Vida Es diplomà en belles arts 1950 i estudià animació i teatre a la Universitat de Califòrnia de Los Angeles El 1956 s’inicià en l’animació com a autònom a Hollywood, i debutà amb la creació dels crèdits de La volta al món en 80 dies Around the World in 80 Days , M Anderson El 1962 es traslladà a Madrid i treballà als estudis Moro com a director, dibuixant i animador de cintes publicitàries El 1964 hi dirigí i animà el seu curt més personal, la ficció Sombrero , seleccionada per diversos festivals internacionals Doble , un curt publicitari per a la revista "Triunfo" premiat als festivals de…
L’astrologia
L’astronomia, com les matemàtiques o la física, començà a assolir una estructura de ciència moderna al final del segle XVII Al mateix temps, l’àrea de coneixement al seu abast va anar quedant molt més ben delimitada del que ho havia estat a la centúria anterior El terme astronomia s’utilitzà molt esporàdicament al llarg dels segles XVI i XVII i, de fet, el saber astronòmic d’aquella època presenta dos vessants clarament diferenciats D’una banda, hi havia el corpus teòric de coneixements, que explicava els fenòmens referents als astres i a l’univers en general Aquest vessant es…